Sati Beg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia
m Ortografia
Línia 4:
Quan el seu germà va pujar al tron el 1316 fou promesa a l'[[amir Coban]], un dels personatges més poderosos de la cort que exercia la regència; la boda es va fer el 1319 i d'aquest matrimoni va néixer un fill de nom [[Surgan]]. Quan Coban i el khan van entrar en conflicte el 1327, Sati Beg fou tornada a l'Il-khan amb el seu fill Surgan. El [[24 d'agost]] de [[1327]] Abu Said va ordenar l'execució del visir [[Dimaskh Khwadja]] a [[Sultaniya]] i va dictar una orde per l'extermini de tota la família [[cobànida]]. En aquest moment el cap de família, [[Amir Coban]], estava en campanya al [[Gran Khorasan|Khurasan]], que al saber la notícia es va dirigir a l'oest; va intentar una mediació amb el khan que va fracassar i llavors les forces que el seguien van desertar i va haver de fugir cap a [[Herat]] on fou assassinat pel khan [[kurt]] local [[Malik Ghiyath al-Din]] obeint una orde d'Abu Said (novembre/desembre del [[1327]]). Llavors el Khan es va poder casar amb [[Bagdad Khatun]], filla d'Amir Coban, matrimoni que aquest impedia; Bagdad Khatun estava casada amb el [[djalayàrida]] amir Hasan ibn Amir Huseyn (conegut com a Shaykh Hasan Buzurg o Hasan-i Buzurg que vol dir Hasan el Gran) que fou forçat a repudiar-a rebent a canvi el càrrec d'''amir al-ulus''.
 
Al morir Abu Said el 1335 l'estat es va començar a desintegrar. El 1336 Sati Beg i Surgan es van decantar pel partit del amir [[jalayírida]] [[Hasan-i Buzurg]]. Aquest va agafar el control de Pèrsia occidental, i Surgan fou nomenat governador de [[Regió del Karabakh|Karabakh]] (a l'[[Azerbaidjan]] modern), on ell i la seva mare es van instal·lar. Però quan el net d'Amir Coban, Hasan-i Küčik (o Hasan Kücük, Hasan el Petit), va derrotar a Hasan-i Buzurg a Alataq (prop de [[Naxçıvan|Nakhitxevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]], Sati Beg i Surgan van abandonar al derrotat i van fugir al camp del vencedor. Aprofitant els seus lligams familiars, Hasan-i Küčik la va posar al tron il-kànida el juliol o agost d'aquell any, si bé la seva autoritat nominal no s'estenia més enllà dels territoris sota control cobànida a la Pèrsia nord-occidental. Hasan-i Buzurg encara controlava Pèrsia sud-occidental i l'[[Iraq]], i va fer aliança amb un altre pretendent del tron il-kànida anomenat [[Togha Temur]], que dominava el [[Gran Khorasan|Khurasan]], al que va reconèixer com a khankan. Togha Temur va sortir del Khurasan l'hivern del 1339 (començaments d'any) i va marxar contra els cobànides, seguint les instruccions de Hasan-i Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Hasan-i Küčik va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença al cobànida, que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de 1339).
 
El maig de 1339 les relacions de Hasan-i Küčik amb Sati Beg s'estaven deteriorant i el cobànida va optar per posar al tron a Sulayman Khan, al que va casar amb Sati Beg. Després va decidir atacar als djalayàrides als que va derrotar a la vall del Zarrina (Zarrina Rud) prop de [[Maragha]]. En aquesta batalla van destacar [[Pir Husayn]] i [[Surgan]] (fill d'amir Coban i de Sati Beg), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però poc després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare, Sati Beg, es va posar al servei de Hasan-i Buzurg que també va rebre el suport del governador del [[Diyarbakr]] i del sultà mameluc [[al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun]], si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan-i Küčik. El 1340 Kücük va entrar a [[Xiraz]] mercès al suport del [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir [[Kirman]]) i va cedir [[Isfahan]] (1340) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia [[indjúida]]); Shams al-Din Muhammad, germà de l'anterior, va rebre territoris al [[Fars]]. [[Pir Husayn]] fou nomenat governador de Shiraz. Togha Temur va enviar al seu germà Amir Saikh Ali Kawun a envair Iraq, i el governador Surgan va fer aliança amb l'invasor i junts van atacar als cobànides però foren derrotats per [[Malik Ashraf]] (germà de Kücük) a la segona meitat de 1341 i Surgan fou fet presoner.