Khivà: diferència entre les revisions

La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan i els rius orientals de la mar Càspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amudarià (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de [[Bukharà]] Ubayd Allah ben Mahmud, però no s'hi va poder sostenir; el [[1593]] Abd Allah ben Iskandar de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad Anusha Khan el [[1665]]). El kanat estava format per dominis feudals o beyliks, units entre ells per lligams molt fluixos. Els seus senyors eren els hakim que reconeixien la sobirania personal del kan de Khiva. La unitat del kanat depenia doncs de la potència personal del kan. El sobirà més important fou [[Abu l-Ghazi Bahadur Khan|Abu l-Ghazi I Bahadur Khan]] (1644-1663) que va redactar la ''Shedjere-yi Terakime'' (Història dels mongols) en turc txagatai (turc oriental) i la ''Shadjarat al-Atrak'' (Història dels Shaybanides) també en txagatai, que va acabar el seu fill Anusha. El mateix khankan diu que escrivia personalment l'obra perquè cap dels seus súbdits tenia prou instrucció per fer-ho. El Khan Anusha va conquerir [[Mashad]] vers 1680 i llavors va agafar el títol de shah.