Orfenat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 1:
Un '''orfenat''' és una residència per a nens [[orfe]]s,<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=Orfenat|consulta=21 gener 2017|títol=orfenat|obra=Diec2|editor=Institut d'Estudis Catalans}}</ref> que passen a tutela del govern (abans depenien dels ordes religiosos i de la caritat). Des d'allà es pot tramitat l'[[adopció]] per part d'una nova família. Els primers orfenats documentats daten de finals del {{segle|I|-|s}} i han anat evolucionant fins a ser un servei social més, que acull no solament els orfes, sinó aquells nens sense família que se'n pugui fer càrrec (és a dir, [[immigrant]]s no acompanyats o nens i nenes als pares dels quals s'ha tret la custòdia per [[maltractament]] o negligència).
 
A [[Mallorca]], d'ençà del {{segle|xv}} es feia càrrec dels expòsits l'[[Hospital General de Mallorca|Hospital General]], el finançament del qual provenia de la [[Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca]] i, a partir de [[1718]], de l'[[Ajuntament de Palma|Ajuntament]]. El 1796 es fundà, a instàncies del bisbe [[Bernat Nadal i Crespí|Nadal]], la Casa General d'Expòsits, dita popularment ''la Inclusa'', que en un primer moment s'instal·là al carrer de Sant Alonso i el 1809 es traslladaren al [[carrer dels Oms]]. El [[1842]] passà a la [[Diputació de Balears|Diputació]].<ref name="GEM">{{GEM|XIV|243|Reial Casa General d'Expòsits de Mallorca}}</ref><ref name="Bibiloni">{{ref-llibre| cognom=Bibiloni |nom=Gabriel |enllaçautor=Gabriel Bibiloni |títol=Els carrers de Palma |editorial=Gabriel Bibiloni |lloc=Palma |data=2012 |pàgines=548 |isbn=978-84-616-2222-1}}</ref> A final del {{segle|xix}}, l'[[Arxiduc Lluís Salvador|Arxiduc]] explica que la institució comptava amb un director, un capellà, un metge, dues criades, dues cuineres, vuit germanes de la caritat i un gran nombre de [[Dida (ama)|tetes]], que eren les que s'encarregaven d'alletar i criar els infants de fins a set anys (a partir de llavors, passaven a la Casa de Misericòrdia, l'asil dels pobres): dotze eren internes, però n'hi havia més de cinc-centes d'externes, que alletaven els infants a casa seva. L'Arxiduc explica que els infants solien estar amb les tetes tres o quatre anys, però que podien estar-hi fins als set, i que, en els casos en què els vincles eren més estrets, les tetes externes solien adoptar aquests infants en el moment que havien de passar a la Misericòrdia. També existien procediments legals per adoptar aquests infants per part de famílies no vinculades a la institució. Sembla que la mortalitat era força alta, amb gairebé un nin mort per cada dos d'acollits, segons que reporta l'Arxiduc.<ref>{{ref-llibre |autor=[[Arxiduc Lluís Salvador]] |títol=[[Die Balearen in Wort und Bild Geschildert|Les Balears descrites per la paraula i la imatge]] |volum=vol. III |editorial=Govern de les Illes Balears |any=2002 |pàgines|825 |isbn=8493077127}}</ref><ref name="Bibiloni"/> El 1953, la institució es traslladà al carrer del General Riera i adoptà el nom de Llar de la Infància; el 1983 passà a dependre del [[Consell de Mallorca]], que el 1989 la rebatejà com a Llar del Menor.<ref name="GEM"/>
 
A Catalunya han quedat assumits dins els CRAE (centres residencials d'atenció educativa),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Planella Ribera |nom=Jordi |cognom2=Pagès Santacana |nom2=Anna |cognom3=Darnell i Vianya |nom3=Mercè |títol=Antropologia de l'educació |url=https://books.google.cat/books?id=tGR6psLJdmIC&pg=PA73&dq=crae+joves&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjvktKA_OvQAhXFvBQKHU-4BRMQ6AEIUjAJ#v=onepage&q=crae&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2007 |pàgines=72 |isbn=8497885767}}</ref> portats per un [[educador social]] i diversos treballadors específics. Els CRAE atenen infants de zero a divuit anys, amb alguns programes puntuals per a joves majors d'edat. La majoria de centres són de titularitat mixta, entre la [[Generalitat]] i [[ONG|entitats sense afany de lucre]], entre les quals destaca [[Aldees Infantils SOS]].