Punt cardinal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -longitut +longitud
m Robot treu enllaç al propi article
Línia 75:
Els punts cardinals han estat. des de sempre, associats als vents. L'origen de la rosa dels vents es troba en la [[Cartografia portolana]], ja que un dels elements centrals d'aquesta cartografia és la [[xarxa de vents]], que en un primer moment resulta de la intersecció dels setze rumbs o -més endavant- dels trenta-dos rumbs sobre un punt del mapa. Habitualment una [[carta portolana]] tenia setze d'aquestes interseccions, cada una de les quals és una rosa dels vents implícita. Així mateix quan les [[brúixola|brúixoles]] passaren de ser un tros de [[caramida]] surant sobre un líquid a disposar d'un mecanisme de pern fix, a mitjan {{segle|XIV|s}}, calia que incorporessin algun element dibuixat sobre el fons per facilitar el correcte posicionament de les cartes nàutiques, que -si més no- a finals d'aquell segle ja devien tenir unes característiques relativament similars a les actuals..
 
Però el primer que feu servir en un mapa un [[Polígon estrellat|estel]] de vuit puntes amb la intenció d'assenyalar un [['''punt cardinal]]''' fou [[Angelí Dolcet]], les tres obres que se li atribueixen ([[1330]]-[[1339]]) porten una estel de puntes iguals situades al [[nord]] de les seves cartes portolanes, [[símbol]] que s'oposa a altres d'iconografia diferent situats al [[oest|ponent]], al [[sud|migjorn]] i al [[est|llevant]] dels seus mapes. És de destacar que en el mapa de la Col·lecció Corsini [[Florència]] l'estel és situat cap a l'interior de mapa i inserit en una xarxa de vents, amb la qual cosa de cada punta en surt una línia de rumb dirigida a cada un dels punts cardinals. En qualsevol cas, aquest disseny general representava l'[[estel polar]] i era el signe distintiu del [[nord magnètic]].
 
No és, però, fins a l'[[Atles català]] en què la rosa dels vents adquireix totes les característiques modernes: