Diferència entre revisions de la pàgina «Edith Stein»

28 octets eliminats ,  fa 1 mes
m
alguna correcció
m (→‎Biografia: clean up, replaced: En 19 → El 19 AWB)
m (alguna correcció)
| patronatge = Copatrona d'[[Europa]], per la pèrdua dels pares; màrtirs; Dia Mundial de la Joventut]
}}
'''Edith Stein''', en religió '''[[Teresa Beneta de la Creu]]''' ([[Wrocław]], [[12 d'octubre]] de [[1891]] - Camp d'extermini d'[[Auschwitz]], [[9 d'agost]] de [[1942]]) va ser una filòsofa alemanya; convertida del [[judaisme]] ortodox a l'[[ateisme]] i després al [[catolicisme]]; i religiosa de l'[[Orde dels Carmelites Descalços]]. Va ser detinguda pels [[nazisme|nazis]] i enviada al camp d'extermini d'[[Auschwitz]], on va ser assassinada. El [[1998]] [[Joan Pau II]] va proclamar-la [[santa]] i l'any següent va ser declarada co-patrona d'[[Europa]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Edith Stein : philosophe crucifiée|url=https://www.worldcat.org/oclc/38849951|editorial=Presses de la Renaissance|data=1998|lloc=París|isbn=2856167004|cognom=Bouflet, Joachim.}}</ref>
 
== Biografia ==
Edith Stein va néixer a Breslau (actual [[Wrocław]], llavors ciutat [[alemanya]] i avui part de [[Polònia]]). Va ser l'última de deu fills d'una família [[Judaisme|jueva]], religió que rebutjarebutjà a l'edat delsde 15 anys, decidint d'esdevenir atea per tal de dur a terme una recerca espiritual pròpia, ja que es preguntava constantment pel sentit de la vida i del món. En aquesta època és quan entra en contacte amb la filosofia.
 
El [[1904]] es va fer [[ateisme|atea]]. Va estudiar [[filologia]] alemanya, [[filosofia]], [[psicologia]] i [[història]] a les universitats de [[Wrocław]], [[Göttingen]] i [[Freiburg im Breisgau]]. A Göttingen va ser deixebla d'[[Edmund Husserl]] i el va seguir com a ajudant a Freiburg. El [[1916]] va obtenir el doctorat en filosofia amb una tesi sota la direcció de Husserl ''Zum Problem der Einfühlung'' (''El problema de l'empatia'') i va passar a ser professora de la universitat de Freiburg.
 
Malgrat que ja havia estat en contacte amb el [[catolicisme]], només després de llegir l'autobiografia de Santa [[Teresa de Jesús]], durant les vacances de [[1921]], va convertir-s'hi i va abandonar el judaisme. Batejada l'[[1 de gener]] de [[1922]] a [[Bad Bergzabern]] va renunciar a la plaça d'ajudant de Husserl per a anar a ensenyar a una escola [[Ordre dels Predicadors|dominica]] de nenes a [[Espira (Alemanya)|Espira]] ([[1922]]-[[1932]]). Durant aquest període, va traduir la ''De veritate,'' de [[Tomàs d'Aquino]], a l'[[alemany]], familiaritzant-se amb el pensament filosòfic catòlic. El [[1932]] es va convertir en professora lectora a l'Institut de Pedagogia de [[Münster]], però les lleis racials nazis van forçar-ne la dimissió el [[1933]].
 
[[Fitxer:Saint Edith Stein.jpg|miniatura|Segell postal alemany commemoratiu de la santa]]
El [[12 d'abril]] de [[1933]], poques setmanes després de la pujada d'[[Adolf Hitler]] al poder, Edith Stein va escriure, sense èxit, a Roma per demanar al papa [[Pius XI]] i al seu secretari d'estat -el cardenal Pacelli, anteriorment [[nunci apostòlic]] a Alemanya i futur [[Pius XII]]- que trenquessin el seu silenci i parlessin contra la primera persecució contra els jueus.<ref>Hubert Wolf,''Papst & Teufel'', Munic: Beck, 2008, p. 208-</ref> També va escriure obres com: ''L'oració de l'Església'' i ''El misteri de Nadal'' durant els seus primers anys de carmelita.{{sfn|Esparza|1998|p=13-60}}
 
Va entrar al convent de [[carmelites descalces]] de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] el [[1934]] i va prendre el nom de ''Teresa Beneta de la Creu''. El 1933 hi va escriure el seu llibre [[metafísica|metafísic]] ''Endliches und ewiges Sein'' (''Ésser infinit i ésser etern'') amb l'objectiu de conciliar les filosofies de Tomàs d'Aquino i Edmund Husserl, com també l'obra ''Formació i vocació'' ''de la dona'', un assaig breu sobre [[Elisabet d'Hongria|Santa Isabel d'Hongria]]. Posteriorment és acomiadada, de l'[[Institut Germànic de Pedagogia]], per tenir sang jueva, alhora que és rebutjada per la seva família per la seva conversió al catolicisme.{{sfn|Esparza|1998|p=13-60}} Per escapar de l'amenaça nazi, va ser traslladada al convent de carmelites d'[[Echt]], als [[Països Baixos]], on va escriure ''Kreuzeswissenschaft: Studie über Johannes vom Kreuz'' (''La ciència de la creu: estudi sobre Joan de la Creu'').
 
Tampoc els Països Baixos eren segurs: la conferència episcopal neerlandesa va fer llegir, el [[20 de juliol]] de [[1942]] una proclama en contra del [[racisme]] nazi. Com a represàlia, el [[26 de juliol]], [[Adolf Hitler]] va ordenar la detenció de jueus conversos, que fins llavors havien estat respectats. Edith i la seva germana Rosa, també conversa, van ser capturades i internades al camp de trànsit de [[Westerbork]] abans de ser transportades al camp de concentració d'[[Auschwitz]], on van ser assassinades a les cambres de gas el [[9 d'agost]] de [[1942]].
 
El 1987, va ser beatificada, i canonitzada el 1998, pel Papa [[Joan Pau II]], que també la va anomenar Patrona d'Europa a l'octubre de 1999.<ref>{{Ref-web|títol=Spes Aedificandi - Proclamation des Co-Patronnes de l'Europe (1er octobre 1999) {{!}} Jean Paul II|url=http://w2.vatican.va/content/john-paul-ii/fr/motu_proprio/documents/hf_jp-ii_motu-proprio_01101999_co-patronesses-europe.html|consulta=2019-06-20}}</ref> Totes les seves obres van ser publicades pels voltants de 1950, gràcies als editors Herder (Alemanya) i Nauwelaerts (Bèlgica).<ref>Luppi, A. (productor) y Mészáros, M. (director). (1995). ''Edith Stein, la sétpima morada'' [La settima stanza]. Italia: Morgan Film, Euro Film, Budapest Film Studio, Film Studio Tor.</ref>
<gallery>
Fitxer:DomEdytyStein.jpg|Casa natal d'Edith Stein a Wroclaw
16.941

modificacions