Carmen Laforet Díaz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m →‎Premis: enllaços i typo
Línia 4:
 
== Biografia ==
Nascuda a Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la familiafamília va traslladar-se a [[Las Palmas de Gran Canaria]], on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb 18 anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://dbe.rah.es/biografias/11533/carmen-laforet-diaz|títol=Carmen Laforet Díaz|consulta=5 setembre 2021|llengua=castellà|editor=Reial Acadèmia de la Història|cognom=Rosenvinge Hepworth|nom=Teresa|obra=Diccionario biográfico electrónico}}</ref>
 
El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari ''Mujer'' de [[Santander]], i el 1942 s'instal·là a [[Madrid]], on va començar la carrera de [[Dret]],<ref name=":0" /> tot i que el canvi de direcció en la carrera acabarà portant-la, al capdavall, a la literatura.<ref name=":4">{{Ref-web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/julio_02/12072002_02.htm|títol=El mundo novelesco de Carmen Laforet|consulta=5 setembre 2021|llengua=castellà|editor=Instituto Cervantes - Centro Virtual Cervantes|data=12 juliol 2002|cognom=Urrero Peña|nom=Guzmán}}</ref> El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda,<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Valls|nom=Fernando|article=Carmen Laforet, con y sin misterio|publicació=El País|url=https://elpais.com/diario/2004/03/23/catalunya/1080007641_850215.html|data=23 març 2004}}</ref> va guanyar el primer [[Premi Nadal de novel·la|premi Nadal]] amb ''[[Nada (llibre)|Nada]]'', una novel·la realista, on descriu un ambient de postguerra on no passava res,<ref name=":2" /> un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra.<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Bedmar|nom=Anaïs|article=Veus de dones centenàries|publicació=Núvol|url=https://www.nuvol.com/llibres/assaig/veus-de-dones-centenaries-168581|data=15 abril 2021}}</ref> El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com [[Juan Ramón Jiménez]], [[Azorín]], [[Francisco Ayala García-Duarte|Francisco Ayala]] i [[Miguel Delibes Setién|Miguel Delibes]],<ref name=":1" /> i Laforet es va convertir en un model pels escriptors de novel·la social.<ref name=":3" /> A més, va rebre el [[premi Fastenrath]], que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.<ref name=":4" />
Línia 16:
* ''[[La isla y los demonios]]'' (1952), novel·la
* ''[[El piano (novel·la)|El piano]]''. Madrid: Rollan, 1952
* ''[[La llamada (llibre)|La llamada]]'' (1954), relats
* ''[[La mujer nueva]]'' (1955), novel·la
* ''[[Un matrimonio]]''. (1956). novel·la.
Línia 32:
 
== Premis ==
* [[Premi Nadal]] ([[1944]], per la [[novel·la]] ''Nada'').
* [[Premi Fastenrath]] ([[1948]], ''Nada'').