[[Fitxer:Theodosius.jpg|miniatura|Teodosi I el Gran.]]
L{{'}}'''Edicte de Tessalònica''' va ser decretat l'any [[380]] per l'[[emperador romà]] [[Teodosi I el gran|Teodosi]] i pel qual el [[cristianisme]] va passar a ser la religió oficial de l'[[Imperi Romà]]. El [[24 de novembre]] de [[380]], es feia públic l'edicte en els següents termes:
{{Cita|Edicte dels emperadors [[Flavi Gracià|Gracià]], [[Valentinià II]] i [[Teodosi I el gran|Teodosi August]], al poble de la ciutat de [[Constantinoble]]. Volem que tots els pobles que són governats per l'administració de la nostra clemència professin la religió que el diví apòstol [[Sant Pere|Pere]] va donar als romans, que fins avui s'ha predicat com la va predicar ell mateix, i que és evident que professen el [[Pontífexs romans|pontífex]] [[Damas I]] i el bisbe d'Alexandria, Pere, home de santedat apostòlica. Això és, segons la doctrina apostòlica i la doctrina evangèlica creiem en la divinitat única del Pare, del Fill i de l'[[Esperit Sant]] sota el concepte d'igual majestat i de la piadosa [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]. Ordenem que tinguin el nom de cristians catòlics qui segueixin aquesta norma, mentre que els altres els jutgem dements i bojos sobre els quals pesarà la infàmia de la heretgia. Els seus llocs de reunió no rebran el nom d'esglésies i seran objecte, primer de la venjança divina, i després seran castigats per la nostra pròpia iniciativa que adoptarem seguint la voluntat celestial. Donat el tercer dia de les calendes de març a [[Tessalònica]], en el cinquè consolat de Gracià August i primer de Teodosi August.}}
Amb aquest [[edicte]], tot l'Imperi Romà passava a tenir una nova religió oficial després de 67 anys de [[llibertat de culte]]. El [[Panteó (mitologia)|panteó]] [[religió romana|romà]] s'havia complementat al llarg de molts segles amb els [[déus]], deïtats i [[lars]] domèstics, amb el culte als propis avantpassats i fins i tot amb divinitats preromanes que havien estat assimilades després del procés de romanització en molts llocs de l'Imperi. Tot això havia de ser ara abandonat per a abraçar el culte a una religió [[monoteista]] i a les normes morals que l'acompanyaven. A pesar d'això, Teodosi va protegir en la mesura de les seves possibilitats als ara semi clandestins pagans de la persecució i l'assetjament dels cristians.
