Diferència entre revisions de la pàgina «Vestal»

2 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Espais inseparables
m (Tipografia)
m (Espais inseparables)
 
La implantació del cristianisme en l'imperi no va portar, si més no durant els primers segles, la desaparició del col·legi de les vestals. Ans al contrari, les Vestals, eren les sacerdotesses d'un culte mil·lenari i van continuar sent un cos molt respectat fins al {{segle|IV}}. L'última gran sacerdotessa fou Cèlia Concòrdia ([[Coelia Concordia]]) (384).
 
En haver-se imposat el [[Primer Concili de Nicea|credo nicè]] com a religió de l'estat l'any 380, amb l'[[edicte de Tessalònica]], l'emperador [[Teodosi  I el Gran|Teodosi  I]] va ordenar una sèrie de decrets que, a partir del 391, van prohibir el manteniment de qualsevol culte pagà, amb la consegüent extinció del foc que les vestals mantenien encès des de generacions. L'historiador [[Zòsim]] narra com Serena, neboda de l'emperador Teodosi, va profanar el temple de Vesta entrant en ell i agafant una cinta que tenia al coll l'estàtua de la deessa. Llavors a la sacerdotessa Cèlia li van saltar les llàgrimes i la va maleir.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Zòsim]]|títol=La nova història, V|pàgines=38}}</ref>
 
== Referències ==
1.972.980

modificacions