Terratrèmol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 70:
La potència d'un terratrèmol pot ser quantificada per la seva magnitud, aquest concepte va ser introduït el 1935 pel sismòleg [[Charles Francis Richter]]. La magnitud es calcula a partir dels diferents tipus d'ones sísmiques tenint en compte paràmetres com la distància a l'[[epicentre]], la profunditat de l'[[hipocentre]], la [[freqüència]] del senyal, el tipus de sismògraf utilitzat, etc. Basant-se en aquest càlcul de caràcter [[Logaritme|logarítmic]], quan l'amplitud del moviment o l'[[energia]] alliberada pel sisme varien d'un factor 10, la magnitud canvia d'una unitat. Així, un sisme de magnitud 7 serà deu vegades més fort que un esdeveniment de magnitud 6, cent vegades més fort que un de magnitud 5. Tanmateix els científics van abandonar aviat la idea de Richter de la proporcionalitat amb l'energia, i s'utilitzen escales diferents en funció del tipus de terratrèmol.<ref name = Vila>[http://sismic.am.ub.es/education/altres/grandaria_dels%20terratremols.pdf Com es mesura la grandària d'un terratrèmol?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091223014327/http://sismic.am.ub.es/education/altres/grandaria_dels%20terratremols.pdf |date=2009-12-23 }}, Josep Vila, Revista de Física. Num. 23, 2002. pàgs. 34-40. ISSN 1131-5326.</ref>
La magnitud, sovint dita magnitud sobre l'[[escala de Richter]], el terme més conegut pel gran públic, és generalment calculada a partir de l'amplitud o de la duració del senyal gravat per un sismògraf. Diversos valors poden així ésser calculats (Magnitud local M<sub>L</sub>, de duració M<sub>D</sub>, de les ones de superfícies M<sub>S</sub>, de les ones internes M<sub>B</sub>).<ref name = Vila/> Però aquests diferents valors, només són fiables dintre de certs intervals i no són massa fiables en el cas dels terratrèmols molt intensos. A partir de l'estudi del terratrèmol de San Francisco del [[1906]] H.F. Reid va proposar mecanisme per explicar la generació d'un terratrèmol conegut com a ''rebot elàstic'',<ref name = Vila/><ref>[http://earthquake.usgs.gov/regional/nca/1906/18april/reid.php Reid's Elastic Rebound Theory] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090909235247/http://earthquake.usgs.gov/regional/nca/1906/18april/reid.php |date=2009-09-09 }}, U.S. Geological Survey.</ref> segons aquest concepte un terratrèmol és una dislocació de material a la que un costat es desplaça respecte de l'altre.<ref>Reid, H.F., ''The Mechanics of the Earthquake, The California Earthquake of April 18, 1906'', Report of the State Investigation Commission, Vol.2, Carnegie Institution of Washington, Washington, D.C. 1910 </ref> Es pot demostrar que el sistema de forces equivalent d'una dislocació de cisallament és un doble [[parell de forces]] sense moment resultant que es pot caracteritzar pel moment d'un dels parells de forces.<ref name = Vila/> Els sismòlegs prefereixen aquesta magnitud de moment sísmic (notada M<sub>W</sub>) que està relacionada directament amb l'energia alliberada pel [[sisme]], en estar directament relacionat amb els paràmetres del trencament i a més aquests paràmetres es poden deduir a partir dels sismogrames.<ref>AKI, K. i RICHARDS, P. G., ''Quantitative Seismology. Theory and methods'', vol. 1, W. H. Freeman and Company (San Francisco, 1980).</ref>
A causa de les limitacions esmentades de les escales de magnitud el [[1977]] es va introduir una nova escala per representar la mida dels terratrèmols, coneguda com a [[escala de magnitud de moment]]<ref name="MMSperHanks">{{ref-publicació|cognom = Hanks|nom = Thomas C.| coautors = Kanamori, Hiroo| article = Moment magnitude scale| publicació = Journal of Geophysical Research| volum = 84| exemplar = B5| pàgines = 2348–2350| data = 05/1979|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1979JGR....84.2348H| consulta=8-12-2009| doi = 10.1029/JB084iB05p02348}}</ref> (M<sub>W</sub>) i creada per [[Thomas C. Hanks]] i [[Hiroo Kanamori]]. El moment sísmic dona l'estimació més fiable de la magnitud d'un sisme, en particular per als més grans. Això és així perquè aquest concepte es deriva del que a la [[física]] es coneix com a [[parell de forces]] i dona una idea de la magnitud física del terratrèmol, la mida de la ruptura de la falla i del desplaçament que l'acompanya, i l'energia alliberada.
Línia 271:
|llengua =
}}
* {{ref-web
|url = http://www.emsc-csem.org/index.php?page=home |títol = EMSC - European-Mediterranean Seismological Centre
|llengua = anglès
|consulta = 2008-07-23
|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20081020185657/http://www.emsc-csem.org/index.php?page=home
|arxiudata = 2008-10-20
}}
* {{ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=701052
| |||