Émilie Noulet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 5:
Émilie Noulet va començar a treballar fent de mestra d'ensenyament primari. A partir de 1918 va estudiar [[Filologia romànica|Filologia Romànica]] a [[Brussel·les]] amb Gustave Charlier. Va obtenir el doctorat l'any 1924 amb una tesi dedicada a [[Léon Dierx]] i seguidament va exercir de professora en un institut de secundària. Als anys 1930, va esdevenir la professora assistenta de Gustave Charlier i es va dedicar a ''L'Œuvre poétique de [[Stéphane Mallarmé]]'', la seva tesi d'habilitació (1940).
 
El 1937 es casà amb el poeta català Josep&nbsp;Carner (1884-1970). Ella l'acompanyà a Mèxic on el poeta es va exiliar. Marit i muller hi van fundar la&nbsp; revista ''Orbe''.<ref name="sinca">{{ref-llibre|títol=El cavaller Floïd, Biografia de Joan B. Cendrós| | cognom=Sinca | nom=Genís | isbn=978-84-7588-649-7| any=2016 | editorial=Raval Edicions SLU, Proa}}</ref>
 
De retorn a Brussel·les el 1945, Noulet exercí de professora titular de la&nbsp; [[Universitat Lliure de Brussel·les]] entre 1953 i 1962, on també feu de professor Josep Carner.<ref name="sinca"/>
 
L'[[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique|Acadèmia reial de llengua i de literatura franceses de Bèlgica]] la va acollir com a membre el 1953. L'any 1963, la van investir doctora honoris causa per la [[Universitat de la Sorbona]]. El 1975 va rebre el premi Albert Counson.