{{redirecció|Cadena de muntatge|Cadena de muntatge (pel·lícula)}}
[[Fitxer:Ford Model "T" car no 2 on display, Alaska Yukon Pacific Exposition, Seattle, June 1909 (AYP 502).jpeg|miniatura|Ford T]]
La '''producció en cadena,''' '''producció en massa,''' '''producció en sèrie''' o '''fabricació en sèrie''' va ser un procés revolucionari en la producció industrial basat en la ''cadena de muntatge''; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines més desenvolupades tecnològicament.va Laser sevaun ideaprocés teòricarevolucionari neixen ambla elproducció [[taylorisme]]industrial ila base és la tecnologia'''cadena de lesmuntatge,''' parts'''línia intercanviables,d'acoblament''' peròo madura'''línia ende elproducció;''' segleuna XXforma ambd'organització [[Henryde la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines també més desenvolupades. Ford]]<ref>{{Ref-llibre publicació|nom=Daniel|cognomarticle=JaycoxLos tiempos modernos de la productividad|nompublicació=FaithRevista Acuerdos|títoldata=The2 Progressivede Erajulio de 2016|volum=1|exemplar=4|pàgines=100|url=http://booksacuerdosrevista.googlemincit.catgov.co/books?id=6yLQ2NsC9wIC&pg=PA402&lpg=PA402&dq=1908+%E2%80%93+Henry+Ford++assembly+line&source=bl&ots=zwhy7wBlpF&sig=w-1s602dZf0KphmH1QZLOXEitMM&hl=ca&sa=X&ei=mK1HULHLJYW2hQfnv4HYDg&ved=0CFQQ6AEwBjgK#v=onepage&q=1908%20%E2%80%93%20Henry%20Ford%20%20assembly%20line&f=false images/PDF/acuerdos4.pdf|llenguaconsulta=anglès24 |editorial=Infobasede Publishingseptiembre |data=2005de |pàgines=p.402 |isbn=08160515932017}}</ref> i l'episodi revolucionari d'[[El Cas Ford]], on la producció en cadena es va convertir en el centre gravitacional d'un episodi clau de la història de l'automobilisme i la indústria entre altres àmbits.
A la fi del segle XX nasqué el [[toyotisme]] a conseqüència de l'èxit de [[Toyota Motor Corporation|Toyota]] com a fabricant d'automòbils. Aquesta tècnica, que s'ha aprofundit al {{segle|XXI}}, neix també amb la base del [[fordisme]].
== Història ==
Linha 10 ⟶ 8:
La disciplina de la feina i la recerca del control en temps real, dels temps de producció de l'obrer tenien un límit objectiu en el [[segle XIX]] . Aquest era que el dia té 24 hores i la forma en què l'obrer treballava tenia una velocitat determinada encara en gran part pel temps dedicat a fabricar algun objecte. La [[Divisió del treball|divisió de la feina]] no va ser suficient per augmentar la velocitat en la producció pel que [[Frederick Winslow Taylor|Frederick Taylor]] va treballar la idea del [[cronòmetre]] amb l'objectiu d'eliminar aquest "temps inútil" o malgastat en el procés productiu.
''L'organització de la feina'' taylorista va reduir efectivament els costos de les [[Fàbrica|fàbriques]] però es va desentendre de l' [[salari]] dels obrers. Això va donar inici a nombroses vagues i descontent generalitzat de l'proletariat amb el model, cosa que Henry Ford va corregir i amb això va aconseguir també una visible transformació social. El taylorisme ha rebut crítiques i, també, ha estat ben valorat. L'evolucióA d'aquestla fi del segle XX nasqué el [[administraciótoyotisme]] a conseqüència de lal'èxit producció|modelde productiu[[Toyota Motor Corporation|Toyota]] escom continuariaa enfabricant eld'automòbils. Aquesta tècnica, que s'ha aprofundit al {{segle|XXI}}, neix també amb la base del [[toyotismefordisme]].
