Euzko Gaztedi Indarra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 53:
Les '''EGI''' és una [[joventut política]] [[independentisme basc|independentista basca]] i és la branca juvenil del [[Partit Nacionalista Basc]]. Lluita per a la recuperació dels drets nacionals del [[País Basc]], en un Estat propi dins la Unió Europea.
 
Euzko Gaztedi Indarra-EGI (en euskerabasc Força Joventut Basca) és l'organització política juvenil del Partit Nacionalista Basc (PNB). Tenen presència en el [[País Basc]] i [[Navarra]] i el denominat País Basc francès. Segons els seus estatuts es defineix com una organització basca, democràtica, plural, participativa, independentista i humanista desitjant assolir un marc de respecte a la identitat dels pobles i als drets humans.
 
Existeixen altres associacions relacionades amb EGI com:
Línia 69:
Després de la guerra va ser refundada a Veneçuela on quedo integrada en l'estructura política del partit en l'exterior i sorgeixen les sigles de EGI després d'haver editat la revista Gudari i veure la necessitat de crear una nova organització juvenil. Juan Queralt va ser el creador del logotip d'EGI, prenent com idea el testimoni dels antics gudaris passat a la noves generacions i prenent la antorcha del "Guernica" de [[Picasso]] aquest es va convertir en símbol d'EGI.
 
A partir d'aquest moment el nombre de militants comença a créixer. Un any després de la vaga de 1952 s'organitza un grup d'estudi universitari amb el nom [[Ekin]] ("emprendre" en euskera) a [[Bilbao]]. A partir de 1953, i a través del Partit Nacionalista Basc en l'exili, el grup pren contacte amb EGI. És en 1956 quan ambdues associacions es fusionen. No obstant això, en 1958 es comencen a albirar tensions en l'interior de l'associació sent expulsats de EGI els cabecillas de Ekin per qüestions metodológiquesmetodològiques i de caràcter ideològic ja que Ekin era laïcista, d'ideologia marxista-leninista, desitjant a més una estratègia de acció directa i actuar així com un moviment de resistència basc, en una època en què abundaven les lluites d'alliberament nacional en el tercer món, com la [[Guerra de Vietnam]] o la descolonització d'[[Algèria]].
 
Ekin es va convertir en [[ETA]] el [[31 de juliol]] de [[1959]], encara que alguns autors assenyalen el mes de desembre de 1958 com la data de la primers escrits en els quals apareix la denominació "ETA". En un principi i durant els seus primers anys les accions d'ETA consistien en la realització de pintades nacionalistes pel que es confonien aquests fets amb les reivindicacions de *EGI, fins que ETA va decidir apostar per la lluita armada.[1].
Línia 75:
EGI va seguir relizando accions reivindicatives nacionalistes com la posada d'una [[ikurriña]] en la punta d'una de les torres de la Catedral de Burgos el dia de la Hispanitat de 1960 i la participació en accions conjuntes amb altres associacions nacionalistes juvenils europees. A la fi de la dècada de 1960, el recurs a la violència va començar a obrir-se pas dintre de EGI, així com el seu acostament a la naciente ETA. Així, en 1969, dos dels seus militants, Joaquín Artajo i Alberto Azurmendi, van morir a l'explotar-los una bomba que estaven preparant en [[Utlzama]] (Navarra), al mateix temps que sorgia un sector de EGI, denominat EGI-Batasuna, procliu als plantejaments etarres. Després de l'abandó d'ETA dels sectors "espanyolistes", l'acostament va acabar en fusió.
 
EGI-Batasuna estava dirigida per [[Iñaki Múgica Arregui]], Ezkerra. Ezkerra era un activista de EGI responsable de la collocaciócol·locació de la ikurriña en la Catedral de Burgos (ho va intentar dues vegades; en la primera va caure de la torre, fracturant-se les dues cames; en la segona va aconseguir el seu objectiu). Posteriorment, va ser alliberat pel PNB per a organitzar grups d'acció, amb la finalitat de contenir el malestar de les joventuts peneuvistes davant la inacció del partit. El sector liderat per Ezkerra va confluir amb ETA V Assemblea aportant prop de cinc-cents militants. La fusió va tenir lloc l'[[Aberri Eguna]] de 1972, sota les sigles d'ETA.
 
Després de la mort del dictador en 1975 va aprofitar l'obertura democràtica per a créixer, al costat del partit matriu. En l'actualitat realitza activitats de reivindicatiu i de difusió de la cultura basca.