Revisió del 15:43, 1 abr 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.407.829 edits m Plantilles de referències Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 09:25, 12 set 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.407.829 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 8: El terratrèmol de [[1755]] no afectà la zona de Belém i posteriorment, gràcies a aquest fet, compartí protagonisme en el si de la vida palatina amb el [[palau de Queluz]]. Durant el regnat de la reina [[Maria I de Portugal\|Maria]] s'hi construí un zoològic amb espècies provinents de l'[[Àfrica]] i un picador de cavalls d'estil neoclàssic. Actualment el palau presenta una decoració típica dels segles {{Romanes\|XVIII}} i {{Romanes\|XIX}}, d'un moment en què Belém i els palaus d'[[Palau d'Ajuda\|Ajuda]] i [[Palau de Queluz\|Queluz]] eren el centre de la vida cortesana. Durant la segona meitat del {{segle \|XIX}} el palau fou la residència de mandataris estrangers que estaven de visita a [[Portugal]], entre els quals destaquen els reis d'Espanya [[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]], [[Amadeu I d'Espanya\|Amadeu I]] i [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]], el kàiser [[Guillem II de Prússia]] i el president francès [[Émile Loubet]]. Pròxim al palau hom hi podia trobar, al llarg dels segles {{Romanes\|XVIII}} i {{Romanes\|XIX}}, un port des del qual la família reial portuguesa pogué partir a l'exili brasiler l'any [[1807]], després de la invasió [[napoleó\|napoleònica]].

Palau de Belém: diferència entre les revisions