Josep Tastu: diferència entre les revisions

En la segona etapa de la vida, que dedicà a la investigació, Tastu estudià i transcrigué un gran nombre de documents antics catalans. Traduí -lliurement- al català i publicà ''[[#contrabanders|Les contrabandiers]]'' de [[Pierre-Jean de Béranger]] (1833), una obra d'èxit contemporània, cosa que constituí <ref>{{ref llibre|nom=Pep|cognom=Vila|capítol=La impremta en català a Perpinyà durant la primera meitat del segle XIX|títol=Imprimerie, édition et presse dans la première moitié du XIXe siècle: actes de la première Journée d'étude sur l'imprimerie organisée à Perpignan, le 25 avril 2003|lloc=Perpinyà|editorial=Centre de documentation et d'animation de la culture catalane-L'Olivier|any=2004|isbn=9782908866209|pàgines=149|urlcapítol=http://www.iec.cat/coneixement/documents/18581_Vila.pdf|url=http://ccuc-classic.cbuc.cat/record=b3184796~S23*cat}}</ref> tot un trencament amb la tradició (arcaïtzant, vinculada a la tradició religiosa, pròpia de les classes populars) de la llengua rossellonesa. Viatjà a Catalunya i a les Balears {{#tag:ref|''[[George Sand]]'' esmenta repetidament en Tastu al llibre autobiogràfic ''[[Un hiver a Majorque]]''. Hi indica i agraeix la col·laboració de l'estudiós per a ampliar coneixements sobre la història de l'illa <ref>{{ref llibre|nom=George|cognom=Sand|enllaçautor=George Sand|títol=Un hivern a Majorque -Spiridion-|edició=Nouvelle édition|lloc=París|editorial=Michel Lévy frères, libraires éditeurs|any=1867|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5801757f/f142.image.r=Tastu.langEN}}</ref>|group=nt}} els anys 1837-1838 i hi consultà diverses biblioteques, cosa que li permeté trobar i copiar <ref>{{ref publicació|cognom=Anglade|nom=Joseph|enllaçautor=Joseph Anglade|títol=La copie des "leys d'Amors" (ms. de Barcelone) par J. Tastu|publicació=Annales du Midi|volum=Tome 33|any=1921|exemplar=nº 131-132|pàgina=169-171|url=http://www.persee.fr/articleAsPDF/anami_0003-4398_1921_num_33_131_8186/article_anami_0003-4398_1921_num_33_131_8186.pdf?mode=light}}</ref> un manuscrit de ''Leys d'amors'' de l'occità [[Guilhèm Molinièr]], conservat al [[monestir de Sant Cugat del Vallès]]. Estudià manuscrits d'[[Ausiàs March]] (el ''Cançoner d'amor'', ms. 225, i les ''Obres de Osias March'', ms. 479 de la [[Biblioteca Nacional de França]]) i va elaborar <ref>''Els treballs de Josep Tastu'', a: {{ref publicació|nom=Llúcia|cognom=Martín|títol=Alguns comentaristes ausiasmarquians. Aproximació a l'estudi de la crítica sobre Ausiàs March en el XIX|publicació=Catalan Review|volum=vol. XXVII|any=2003|pàgines=69-86|issn=0213-5949|url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/35139/1/CR27Martin.pdf}}</ref> unes inèdites ''Notes généalogiques et biographiques sur Auzias March''. Adquirí manuscrits autògrafs de l'obra de [[Joan Pujol]] <ref name=mazarine>{{ref llibre|nom=Auguste|cognom=Molinier|capítol=Bibliothèque Mazarine. Supplèment [Mss. Cathalaunica Josephi Tastú<nowiki>]</nowiki>|títol=Catalogue général des Manuscrits des Bibliothèques de France|volum=vol. IV Paris - Mazarine|pàgina=327-337|urlcapítol=http://bibnum.enc.sorbonne.fr/omeka/files/original/aeea6a8c7d0d13f2a54bae0a11f5f18f.pdf|url=http://ccuc-client.cbuc.cat/record=b5620915~S23*cat}}</ref> i començà a [[#lepant|preparar-los per a editar]], alhora que feia conèixer l'autor <ref>{{ref publicació|nom=Jaume|cognom=Vellvehí i Altimira|títol=Joan Pujol i la seva obra: estat de la qüestió|publicació=Sessió d'Estudis Mataronins|any=1990|exemplar=núm. 7|pàgines=73-83|url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113228/140997}}</ref> a [[Fèlix Torres i Amat de Palou|Torres i Amat]]. També mantingué correspondència amb estudiosos francesos ([[François Raynouard]], a qui hagué de retreure <ref name=honneur>{{ref publicació|nom=Nicolas|cognom=Berjoan|títol=L'honneur d'une langue. Les Roussillonnais et le catalan durant le premier XIXe siècle (1815-1870)|publicació=Romantisme|volum=2009/3|exemplar=nº 145|pàgines=121-135|url=http://www.cairn.info/zen.php?ID_ARTICLE=ROM_145_0121}}</ref> que utilitzés a l'obra ''Lexique roman'' (1836) els seus treballs sense reconèixer-ne l'aportació) i catalans, com [[Fèlix Torres i Amat de Palou]] a qui volia ajudar en les ''[[Diccionari d'escriptors catalans|Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes]]'' (el català sí que l'esmentà en els agraïments de la seva obra).

 

La contribució de Josep Tastu a la cultura rossellonesa també tingué una altra faceta, que es mostrà quan el 1817 proposà al prefecte dels [[Pirineus Orientals]], [[Paul Étienne de Villiers du Terrage|Villiers du Terrage]], que adquirís per al departament unes pintures del perpinyanenc [[Jacint Rigau-Ros i Serra|Jacint Rigau]] que el sogre d'en Tastu, pare de Sabine, tenia en venda a la seva galeria de [[Choisy-le-Roi]]. L'operació no reeixí amb Villiers du Terrage, però si ho feu el 1820 amb el seu successor, [[Emmanuel-Ferdinand de Villeneuve-Bargemont|de Villeneuve-Bargemont]], que creà un nou museu a la capital del Rosselló, el [[Musée des Beaux-Arts Hyacinthe Rigaud]].