Conflicte armat birmà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 363:
Els anglesos quan arriben a Birmània ja hi veuen una profunda divisió entre la minoria mon i la majoria brama. També hi veuen com hi ha desig de reunificació. Procedeixen promoure l'autodivisió dins totes les diverses ètnies. Els mon protagonitzen efectivament l'any 1740 una revolta importantíssima contra el poder brama per les seves maneres autoritàries de fer. Promou la secessió. No conjuga amb un poder que vol marginar-los i estigmatitzar-los. Els colons anglesos se n'adonen aviat. La data, 1740, és avui molt represa per la minoria mon amb intenció de deixar constància de l'empipada.
 
La doctrina del divideix i venceràs que prové de l'Imperi romà és represa per l'Imperi britànic amb la intenció d'accedir als recursos birmans sense haver de fer-ho negociant. És a dir, negociar comporta compra i revendre. Els colons veuen que si divideixen obtenen els recursos sense pagar-los i ara només cal vendre'ls; no és un a revenda, és una venda directament i no cal afegir-hi el preu de compra<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>. Colonitzen doncs Birmània. Dins hi promouen la divisió interna a més de l'esclavisme més cruent possible. A qualsevol revolta l'Imperi munta les ètnies les unes contra les altres<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
Sfeir Antoine apunta igualment que la revolta del 1740 s'esbiaixa a les dues bandes i que simplement cal anar amb compte a l'hora de llegir-s'ho.
 
Els Sgaw Karen van [[cristianisme|cristianitzats]] per missioners protestants americans al {{segle|XIX}}, que els van alfabetitzar en la seva pròpia llengua, ensenyar la seva pròpia història i tradicions, afavorint el seu nacionalisme i que s'aliessin als colons britànics colonials, ajudant-los a sufocar les rebel·lions birmanes a les tres [[guerres anglo-birmanes]] i a la [[revolta de Saya San]] a principis de la [[dècada de 1930]].<ref name=reiff>{{ref-web |cognom=Falcone |nom=Daniel |url=https://reiffcenterblog.cnu.edu/2016/01/myanmar-and-the-karen-conflict-the-longest-civil-war-you-have-never-heard-of/ |consulta=12 desembre 2020 |títol=Myanmar and the Karen Conflict: the Longest Civil War You Have Never Heard Of |editor=Reiff Center |data=18/1/2016 |llengua=anglès}}</ref>