Diferència entre revisions de la pàgina «Conflicte armat birmà»

(matís)
Vora el segle XVIII els portuguesos es troben fora de joc i el comerç mundial s'hi juga entre francesos, anglesos i neerlandesos. França mira de posar el peu sobre el tek, un tipus de fusta que era molt preuat a Europa<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>. Com els seus homòlegs europeus, imposa el catolicisme mitjançant campanyes d'evangelització. Els jesuïtes havien estat durant aquesta època el monopoli dels regnes portuguès i hispànic<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
==== RelacionsGuerra anglo-birmanesdels 7 Anys a Birmània ====
És amb la presència dels britànics que s'extingeix tot regne local. Els neerlandesos es queden a Indonèsia i França explora la Península d'Indoxina. Birmània és a mans britàniques. El resultat d'això és un segle XVIII de guerra constant a Birmània. Fent-ne un repàs a ullada d'ocell per tal d'entendre quines relacions diplomàtiques s'estableixen entre europeus i asiàtics.
 
Els anglesos quan arriben a Birmània ja hi veuen una profunda divisió entre la minoria mon i la majoria brama. També hi veuen com hi ha desig de reunificació. Procedeixen doncs a promoure l'autodivisió dins totes les diverses ètnies. Els mon protagonitzen efectivament l'any 1740 una revolta importantíssima contra el poder brama per les seves maneres autoritàries de fer. Promou la secessió. No conjuga amb un poder que vol marginar-los i estigmatitzar-los. Els colons anglesos se n'adonen aviat. La data, 1740, és avui molt represa per la minoria mon amb intenció de deixar constància de l'empipada.
 
La doctrina del divideix i venceràs que prové de l'Imperi romà és represa per l'Imperi britànic amb la intenció d'accedir als recursos birmans sense haver de fer-ho negociant. És a dir, negociar comporta compracomprar i revendre. Els colons veuen que si divideixen obtenen els recursos sense pagar-los i ara només cal vendre'ls; no és un auna revenda, és una venda directament i no cal afegir-hi el preu de compra<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>. Colonitzen doncs Birmània. Dins hi promouen la divisió interna a més de l'esclavisme més cruent possible. A qualsevol revolta l'Imperi munta les ètnies les unes contra les altres<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
<blockquote>Sfeir Antoine apunta igualment que la revolta del 1740 s'esbiaixa a les dues bandes i que simplement cal anar amb compte a l'hora de llegir-s'ho.</blockquote>
 
L'estratègia per fer-se amb Birmània va ser posar-se al costat dels brames. En efecte, després de la guerra de 1740, puja al tron brama Alaungpaya que comença una política de neteja ètnica. França és aleshores a Birmània i els brames volen expulsar-la. Li fan la guerra. En saber la rivalitat colonial que existeix entre el regne de França i el Regne Unit, els brames s'acosten als anglesos. Entre tots arriben a expulsar l'Imperi francès<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>. Però a l'Imperi britànic ja li agrada les divisions. Per això promou el conflicte entre ètnies, principalment entre els Mon i els brama. Més dividida encara, l'Imperi de Siam a la Tailàndia actual, s'embolica a les guerres de Birmània per a annexionar-se el territori. Les dinasties entre els brama s'hi succeeixen i Birmània vol procedir com a ofensiva a Siam per annexionar-se l'actual Laos<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
La Xina finalment també hi sembla voler posar peu i envia el seu exèrcit per treure partit de la situació. Imperi altament repressiu, no dubta tampoc de reprimir les minories sota el seu jou. La Xina és la construcció ètnica dels Han que volen fer-se a tot preu amb tota l'Àsia. I, no sense remordiments, és la primera potència a l'Edat Mitjana. Europa enveja la Xina i a l'Edat moderna els britànics s'hi disputen l'hegemonia mundial<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
A Europa en plena [[Guerra dels Set Anys]], França queda debilitada i els anglesos s'annexionen Bengala. Aconsegueixen igualment quedar-se amb Birmània. Sense moltes alternatives es queda a la Península d'Indoxina i, amb les mateixes maneres de fer que els anglesos, hi divideix i vens<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>. A tot això no cal dir que els brames breguen contra l'ètnia musulmana de Birmània i volen imposar-los el budisme. I, això, es farà contra totes les minories de la Birmània actual. És un procés d'assimilació cultural gens ètic que tendeix clarament al genocidi cultural<ref>Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018. ISBN 9791021032415.</ref>.
 
Tota aquesta divisió entre imperis asiàtics i minories fou el cas ideal i, finalment, l'any Birmània queda sota sou britànic.
 
==== Guerres anglobirmanes ====
 
Els Sgaw Karen van [[cristianisme|cristianitzats]] per missioners protestants americans al {{segle|XIX}}, que els van alfabetitzar en la seva pròpia llengua, ensenyar la seva pròpia història i tradicions, afavorint el seu nacionalisme i que s'aliessin als colons britànics colonials, ajudant-los a sufocar les rebel·lions birmanes a les tres [[guerres anglo-birmanes]] i a la [[revolta de Saya San]] a principis de la [[dècada de 1930]].<ref name=reiff>{{ref-web |cognom=Falcone |nom=Daniel |url=https://reiffcenterblog.cnu.edu/2016/01/myanmar-and-the-karen-conflict-the-longest-civil-war-you-have-never-heard-of/ |consulta=12 desembre 2020 |títol=Myanmar and the Karen Conflict: the Longest Civil War You Have Never Heard Of |editor=Reiff Center |data=18/1/2016 |llengua=anglès}}</ref>
11.828

modificacions