|
=== Història i evolució de les ONG ===
==== Passos pioners ====
L'existència de les organitzacions internacionals al {{segle|XIX}} i principis de segle XX s'explica pel moviment antiesclavista i sufragista, i les ONG del segle XIX tingueren el seu apogeu a la [[Conferència per al Desarmament de Ginebra]].<ref>{{Ouvrage|langue= anglès |prénom1= Thomas Richard |nom1= Davies |titre= The Possibilities of Transnational Activism: the Campaign for Disarmament between the Two World Wars |éditeur= Martinus Nijhoff Publishers |lieu= Leyde (homonymie) |année= 2007 |isbn= 978-90-04-16258-7 |lccn= 2007031418 }}</ref>Les organitzacions internacionals no governamentals tenen una història que pot remuntar-se al 1839 pel moviment anti-esclavatge, quan es va fundar [[Anti-Slavery International]],<ref>{{ref-llibre |uítol=The Rise and Fall of Transnational Civil Society: The Evolution of International Non-Governmental Organizations since 1839 |nom=T. R. |cognom=Davies |editor=City University London Working Paper}}</ref> L'[[Institut de droit international]] fou creat l'any 1873 a [[Gant]] i rebé el [[Premi Nobel de la Pau]] l'any 1904; La [[Unió Interparlamentària]] també fou creada l'any 1889; l'[[Oficina Internacional per la Pau]] ([[Premi Nobel de la Pau]] el 1910) fou creada a Berna l'any 1892;<ref name="scioraDiplo">{{Ref-publicació|data= Setembre 2009|publicació= [[Monde Diplomatique]] |url= http://www.monde-diplomatique.fr/2009/09/A/18098|article=Bonnes feuilles de [[Romuald Sciora]] et Annick Stevenson (sota la dir. de), ''Planète ONU. Les Nations unies face aux défis du {{s-|XXI|e}}'', éd. du Tricorne, Genève, 2009}}.</ref> i encara es pot parlar de [[Rotary International]] fundada l'any 1917; Es compta que vora el 1978 hi havia al món unes 1083 ONG.<ref>Subcontracting Peace - The Challenges of NGO Peacebuilding. Edited by: Richmond, Oliver P., and Carey, Henry F. Published by Ashgate, 2005. Page 21</ref>
Les organitzacions internacionals no governamentals tenen una història que pot remuntar-se si més no pels volts de 1839.<ref>{{en}} The Rise and Fall of Transnational Civil Society: The Evolution of International Non-Governmental Organizations since 1839. By T. R. Davies [http://www.city.ac.uk/intpol/dps/WorkingPapers/T_Davies%20The%20Rise%20and%20Fall%20of%20Transnational%20Civil%20Society.pdf City University London Working Paper].</ref>
L'[[Institut de droit international|Institut de Dret Internacional]], per exemple, fou creat l'any 1873 a [[Gand]] i rebé el {{subratllat|[[Premi Nobel de la Pau|Nobel de la Pau]]}}{{efn|En català els termes forans s'accentuen ben sovint a la darrera síl·laba, contràriament a altres idiomes, com el castellà o l'anglès, però de la mateixa manera que el francès, el portuguès o l'italià. A cada llengua, un calaix.}} l'any 1904; La [[Unió Interparlamentària]] també fou creada l'any 1889; l'[[Oficina Internacional per la Pau]] ([[Premi Nobel de la Pau|Nobel de la Pau]] el 1910) fou creada a Berna l'any 1892;<ref name="scioraDiplo">{{Ref-publicació|data= Setembre 2009|publicació= [[Monde Diplomatique]] |url= http://www.monde-diplomatique.fr/2009/09/A/18098|article=Bonnes feuilles de [[Romuald Sciora]] et Annick Stevenson (sota la dir. de), ''Planète ONU. Les Nations unies face aux défis du {{s-|XXI|e}}'', éd. du Tricorne, Genève, 2009}}.
</ref> i encara es pot parlar de [[Rotary International]] fundada l'any 1917; Es compta que vora el 1978 hi havia al món unes 1083 ONG.<ref>Subcontracting Peace - The Challenges of NGO Peacebuilding. Edited by: Richmond, Oliver P., and Carey, Henry F. Published by Ashgate, 2005. Page 21.
</ref>
La seua existència al {{segle|XIX}} i principis de segle XX s'explica pel moviment anti-esclavatge, així com pel moviment sufragista. S'estima que les ONG del segle XIX atenyeren el seu apogeu a la [[Conferència per al Desarmament de Ginebra]].<ref>{{Ouvrage|langue= anglès |prénom1= Thomas Richard |nom1= Davies |titre= The Possibilities of Transnational Activism: the Campaign for Disarmament between the Two World Wars |éditeur= Martinus Nijhoff Publishers |lieu= Leyde (homonymie) |année= 2007 |isbn= 978-90-04-16258-7 |lccn= 2007031418 }}</ref>
==== Després de la Segona Guerra Mundial ====
Tanmateix, lL'expressió ''organització no governamental'' va entrar només en el llenguatge corrent amb la creació de l'[[Organització de les Nacions Unides]] l'any 1945, arran de les disposicions de l'article 71 del capítol 10è de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Ref-web|url= http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/carta-nnuu.htm|títol=Carta de les Nacions Unides| consulta=2018-05-23}}</ref> que dona un paper de consultaconsultiu a les organitzacions que no són governs. De fet, lL'ONU definix les ONG amb la resolució 288 (X) de l'ECOSOC del 27 de febrer de 1950: "tota organització internacional que no es fonamenta sobre la base d'un tractat internacional".{{CC|data=2021}} El paper vital de les ONG i d'altres "grans corporacions" més dins del [[desenvolupament sostenible]] ha estat reconegut dins del capítol 27 de l'[[Agenda 21]], fet que conduïx a la intensificació de les relacions de consulta entre ONG i l'ONU.{{CC|data=2021}}
La definició i el concepte que tenim {{subratllat|hui dia}}{{efn|En català l'afegit ''a'' és incorrecte i per això diem ''avui dia'' i no pas ''avui en dia'', contràriament a altres idiomes com ara el portuguès (hoje ''em'' dia), el francès (''à'' aujourd'hui) o el castellà (hoy ''en'' día). A cada llengua un calaix.}} de les ONG naix doncs després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Més delimitadament, fou una idea del president estatunidenc, [[Harry Truman|Harrys S. Truman]] (1884-1972),{{CC|data=2021}} que pretenia finançar la reconstrucció d'[[Europa]] després de la guerra, tot evitant d'aquesta manera un nou conflicte al continent, però a la vegada, establint un nou [[ordre mundial]] regit pels principis wilsonians. Per arribar-hi, i de tots els plans de desenvolupament creats en eixe període, el més conegut és el [[Pla Marshall]], tragué la idea de transferir diners directament als governs per tal que foren aquests els qui implantessen els projectes de reconstrucció i desenvolupament. Plans de desenvolupament ''avant l'heure'' que van resultar prou eficaços i van refermar la idea que la comunitat internacional s'havia d'implicar més en el desenvolupament dels països més desafavorits. La clau fou que els diners transferits no s'atorgaren directament als governs sinó que es creà una organització no lucrativa per transferir-los-hi. És d'aquesta idea que naixen les Organitzacions No Governamentals, tal com les concebem hui dia, és a dir, després de la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name=:0>{{Ref-publicació |cognom=Gustau |nom=Nerín |article=ONG, dels missioners a les "multinacionals de la solidaritat" |publicació=Revista Sàpiens |url= https://www.sapiens.cat/revista/1968-quan-la-guerra-del-vietnam-va-sacsejar-el-mon_200623_102.html |data=Maig 2018 |pàgines=pag. 10}}</ref>
En presstarprestar aquesta ajuda, els [[Estats Units d'Amèrica]] es van adonar ben prompte que també contribuïen a mantenir la seua hegemonia sobre els beneficiaris. Per això mateix tingueren molt d'èxit i, de fet, es pot concloure que l'ajuda internacional no nasqué tant del desig d'ajudar altri, com de la voluntat d'evitar problemes al donant. D'aquesta manera, quan pocs anys després va començar el [[Descolonització|procés de descolonització]] del [[Tercer Món]], les potències colonials van dissenyar els primers plans de cooperació; que no vol dir ONG. Estaven centrats en la transferència de tecnologia i finançament, sobretot en el camp de la sanitat i l'ensenyament, i la seua execució els va permetre mantenir el gruix de funcionaris que les metròpolis tenien desplaçats a les colònies, o fins i tot enviar-ne de nous, com si abans de la colonització en aquests països no hi haguera hagut cap mena de civilització prèvia.<ref name=:0/>
En paral·lel, també es va mantenir l'ajuda a les institucions religioses que hi havia en eixos territoris, les anomenades ''missions,'' on trobem la llavor de les primeres Organitzacions No Governamental per al Desenvolupament, valga'n la redundància, les ONG. Però no només les potències colonials es van involucrar en el desenvolupament dels països descolonitzats, també ho feren les institucions internacionals, seguint lògiques i patrons molt similars als dels Estats. En eixos moments es creia fermament que els països subdesenvolupats experimentarien un creixement constant que aviat els deslliuraria de necessitar recursos externs. Durant la dècada dels anys 1970 l'ajuda oficial al desenvolupament no va parar de créixer.<ref name=:0/>
==== Dels 80 als 90 del segle XX ====
A la [[dècada delsdel 1980]], les [[Nacions Unides]] descobrixen que les polítiques oficials de cooperació resultaven molt cares i que {{subratllat|tampoc no}} donaven resultat{{efnCC|En català cal no oblidar la doble negació. A cada llengua, un calaix.data=2021}} donaven resultat car no era cap secret que l'ajut estatal havia sigut ineficaç, el desenvolupament dels països del Tercer Món no pareixia millorar gaire més. A partir d'eixe moment, les institucions internacionals comencen a potenciar la participació de la [[societat civil]] a les polítiques de cooperació. L'avantatge de les ONG era evident: eren més econòmiques, podien rebre més o menys ajudes segons volguessen els governs, i completaven els seus ingressos mitjançant donacions de ciutadans. A més a més, donaven una elevada rendibilitat propagandística a qui les finançava perquè gaudien d'una alta acceptació entre la població. És d'aquesta manera que les ONG creixen i reben ''gestors'' per dotar-les d'un bon funcionament. Tot i que, sobre paper, les ONG es presenten com a organitzacions no governamentals, {{subratllat|ningú s'hi esmuny}}{{efn|Sinònim: ''no és cap secret''. Nodrir de vocabulari dona una vàlua major a tot text.}} que bona part de les ajudes que reben provenen de les subvencions governamentals, el gros més important provindria de països occidentals.{{CC|data=2021}} Això en condiciona, moltes voltes, les polítiques d'acció perquè els governs poden veure's temptats a ajudar-les o no si ajuden països més propers als seus interessos ideològics. Per tant, amb la [[caiguda del mur de Berlín]] i la [[Història de la Unió Soviètica (1985-1991)|desaparició del bloc comunista]], es va desencadenar una nova revisió del sistema de cooperació. Els països donants van establir un paquet de condicions establerts, en gran manera, per organismes internacionals com el [[Banc Mundial]] o el [[Fons Monetari Internacional]], ambdós amb seu a Washington.<ref name=:0/>
A la dècada dels 1990, i a grans trets, només reben ajuda internacional els països que avancen cap al lliure mercat i cap a la democràcia. Això és el resultat de les polítiques neoliberals promogudes des de la [[Unió Europea]] (ex.: [[Margaret Thatcher]], [[Unió Europea|UE]], etc) i dels EUA (el president [[Ronald Reagan]]). La cooperació en va resultar afectada: allà on no arribaven ni l'Estat ni l'empresa privada, havien d'arribar-hi les ONG. De fet, aleshores es volia que les ONG es convertissen en empreses que proveïssen serveis bàsics al sud gràcies al finançament del nord. A Occident hi naix una espècie de ''moda humanitària''. Són exemples d'això la campanya [[USA for Africa]] i la seua cançó "Save the world" amb artistes destacats com [[Michael Jackson]] o [[Stevie Wonder]]. Llavors, el president dels EUA, que acabaria ben prompte el seu mandat, probablement sense possibilitats de tornar-ne a emportar un per al seu partit, resol d'un cop mediàtic i propagandístic amb què demanava a les Nacions Unides, més delimitadament al [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat]], d'aprovar per primera volta una missió militar nord-americana en un país sense el permís de les seues autoritats, amb la finalitat d'intervenir a [[Somàlia]]. Les ONG del món aplaudiren les imatges, àmpliament difoses per les televisions occidentals, del desembarcament de ''marines'' a la platja de ''Mogadiscio''.<ref name=:0/>
|
