Gegant roig: diferència entre les revisions

[[Fitxer:GiganteVermelha.jpg|miniatura|Comparació entre un gegant vermellroig, unaun [[estrellaestel taronjacarabassa]] i el nostre [[Sol]]]]

En [[astronomia]], unaun '''gegant vermellaroig''' és unaun [[estrellaestel]] gegant que ha evolucionat sortint de la [[seqüència principal]].

EsSón tracta d'estrellesestels d'una massa almenys igual a la del [[Sol]] que, després d'haver esgotat l'[[hidrogen]] del seu nucli, comencen a consumir l'hidrogen de l'escorça, a l'entorn del nucli ric en [[heli]].

Dos fenòmens són responsables de l'augment substancial de la radiació de l'estrellaestel (que pot arribar a una radiacióser 1.000 vegades superior a la del Sol). PrimeramentPer una banda, la combustió en capes de l'hidrogen. Ii, en segon lloc, la contracció del cor d'heli, que allibera una important quantitat d'energia gravitacional. AquestesL'energia d'aquestes dues fonts, d'energiaque es radioactivadesplaça cap a l'exterior, produeixenprodueix una pressió interna que fa augmentar la radiació de l'estrella.estel, L'estrellael qual és, llavors, molt més lluminosalluminós a causa deque ln'augment deaugmenta la seva superfície. i, paradoxalment,Però la temperatura ded'aquesta superfície disminueix.: Com ael resultat, l'estrellaés que esdevé molt més grossa,gros i més «freda»fred i, per tant, de color més vermellroig; d'ací el nom de ''gegant vermellroig''.

Si unaun estrellaestel és d'una massa inferior a 2,5 [[massa solar|masses solars]], l'aportació d'[[heli]] al nucli procedent de la [[Fusió nuclear|fusió]] de l'hidrogen de l'escorça pot provocar el que s'anomena un [[flaix de l'heli|flaix d'heli]]: una combustió ràpida de l'heli en el nucli quan les condicions de pressió i temperatura són suficients. L'esclatLa lluminositat de l'estrellaestel augmenta ràpidament.de L'estrellapressa i comença llavors un breu període de combustió d'heli. Després, començas'esdevé una nova pujada dins la branca de lesdels gegants. LesEls estrellesestels més massivesmassius que les 2,5 masses solars entren dins la fase de fusió de l'heli d'una manera més calma.

La fase durant la qual unaun estrellaestel pobrapobre en [[metal·licitat|metalls]] consumeix heli es denomina ''branca horitzontal'', car dins el [[diagrama de Hertzsprung-Russell]] aquestesaquests estrellesestels es troben sobre una línia quasi horitzontal. LesEls estrellesestels riquesrics en metalls no se situen pas sobre la branca horitzontal, més aviat en un mateix indret del diagrama de Hertzsprung-Russell.

Durant la sevaaquesta evolució, unaun estrellaestel es pot trobar moltes vegades dins la «fase gegant», si és a bastamentprou massivamassiu per a poder provocar la fusió dels elements més pesants que l'heli. En aquest cas, en el diagrama de Hetzsprung-Russell, l'estrellaestel es troba sobre la '''[[branca asimptòtica de les gegants|branca asimptòtica dels gegants]]''', en què lesels que inicialment eren més massivesmassius poden arribar a l'estat [[estrella de Wolf-Rayet|Wolf Rayet]].

* [[Gegant blava|Gegant blau]]

* [[Nana vermella|Nan roig]]

* [[Supergegant vermella|Supergegant roig]]

* [[Nana blanca|Nan blanc]]