Renato Curcio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Renato Curcio''' ([[Alfabet fonètic internacional|AFI]]: [reˈnaːto ˈkurtʃo]) ([[Monterotondo]], [[23 de setembre]] de [[1941]]) és un [[activista polític]] i [[editor]] [[comunista]] [[italians|italià]], fundador i líder de les [[Brigades Roges]].<ref>{{ref-web |url= https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1801593-un-sopar-de-fa-mig-segle.html |títol= Un sopar de fa mig segle |nom= Josep-Lluís |cognom= Alay |enllaçautor= Josep Lluís Alay Rodríguez |editor= ElPuntAvui.cat |data= 6 juny 2020 |consulta= 15/9/2021}}</ref>
== Biografia ==
=== Orígens ===
Nascut fruit d'un afer extramatrimonial entre Renato Zampa (germà del director de cinema [[Luigi Zampa]]) i Jolanda Curcio, va néixer el 23 de setembre de 19412 a la localitat italiana de Monterotondo, a la província de Roma. Els primers anys van ser difícils tan per ell com per a la seva mare, una mestressa de casa, que li requerien llargues distàncies i temps de separació pel caràcter itinerant de la feina. A l'abril de 1945, l'oncle de Curcio, Armando, treballador de l'automoció a la [[FIAT]], va ser assassinat en una emboscada feixista. La mort de l'oncle Armando va fer que desenvolupés una gran consciència contra el [[feixisme]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Post|nom=Jerrald|títol=The Mind of the Terrorist: The Psychology of Terrorism from the IRA to al-Qaeda |data=2007 |editorial=St. Martin's Press |llengua=anglès |lloc=Ciutat de Nova York |isbn= 978-0230608597}}</ref>
Com a alumne pobre que era, va suspendre diverses assignatures el primer any de batxillerat i va haver de repetir curs. Després va reprendre les classes de formació professional fins a mudar-se a [[Milà]] per viure amb la seva mare. Es va matricular a l'Institut Ferrini d'[[Albenga]], on es va convertir en un estudiant modèlic. Durant aquest període va estar actiu a l'organització juvenil [[Giovane nazione]].<ref>[http://www.mirorenzaglia.org/2009/11/io-franco-cardini-quella-strega-nazi-maoista-islamica/ Franco Cardini: quella strega nazi-mao-islamica]</ref><ref>Jean Luc "Giovane Europa" (Barbarossa, 1992), pp. 46-47 citato in Sergio Flamigni "La Sfinge delle Brigate Rosse" (KAOS Edizioni, 2004), p. 30</ref>
En acabar la carrera el 1962, va guanyar una beca per estudiar al nou i innovador Institut de Sociologia de la [[Universitat de Trento]], on es va absorbir en la [[existencialisme|filosofia existencial]]. A mitjan anys 1960, va gravitar cap a la política radical i el [[marxisme]] com a subproducte del seu interès pel jo i l'[[existencialisme]]. A finals de la dècada, s'havia convertit en un compromès teòric revolucionari. A més del marxisme, també va estudiar les filosofies de [[Lenin]] i [[Mao]], influint encara més en la seva ideologia esquerrana.<ref>{{cite book|last1=Post|first1=Jerrald|title=The Mind of the Terrorist: The Psychology of Terrorism from the IRA to al-Qaeda|date=2007|publisher=St. Martin's Press|location=New York, NY|isbn=978-0230608597|pages=320}}</ref> El 1967, va crear una «contrauniversitat» a la Universitat de Trento, que se centrava a impartir cursos que eren diametralment el contrari del que realment s'estava impartint a la universitat, inclòs l'[[anticapitalisme]], la [[revolució]] i el [[maoisme|pensament maoista]].<ref>{{cite book|last1=Post|first1=Jerrald|title=The Mind of the Terrorist: The Psychology of Terrorism from the IRA to al-Qaeda|date=2007|publisher=St. Martin's Press|location=New York, NY|isbn=978-0230608597|pages=320}}</ref>
Segons Alessandro Silj, tres esdeveniments polítics el van convertir significativament en activista: dues cruentes manifestacions a Trento i una massacre per part de la policia de treballadors agrícoles el 1968. Durant el període 1967-1969, Curcio també va participar en dos grups universitaris marxistes: el [[Moviment per a una Universitat Negativa]] i la publicació ''Lavoro Politico'' ("Treball polític").
=== Brigades Roges ===
El [[1970]] van començar els seus contactes amb l'ambient obrer de [[Milà]]. En aquesta època van començar les operacions de les Brigades Roges, grup el qual acabà convertint-se en el grup més actiu del seu tipus a la [[dècada de 1970]].
Linha 11 ⟶ 20:
Després d'obtinguda la seva llibertat, Renato Curcio va treballar d'editor, a més a més d'activista per l'alliberament dels presos que encara hi resten a les presons italianes per delictes polítics comeses a la dècada de 1970.
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
| |||