Diferència entre revisions de la pàgina «Txema Salvans»

13 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
cap resum d'edició
m (Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte))
m
| lloc_web = {{URL|http://www.txemasalvans.com}}
}}
'''Txema Salvans''' ([[Barcelona]], [[1971]]) és un [[fotògraf]] català, considerat un dels fotògrafs més destacats del fotodocumentalisme del país, pel seu treball cínic, irònic o, simplement, observador neutre de la realitat ibèrica.<ref>{{Ref-web|títol=Fotografia, amb Txema Salvans i Marta Mas|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/perfils/fotografia/video/5944685/|consulta=2020-07-29|editor=TV3|data=25 oct 2019}}</ref> Ha col·laborat en publicacions com ''[[Le Monde]]'', ''[[The New York Times]]'', ''[[El País,]]'' i [[Esquire (revista)|''Esquire'']], i ha protagonitzat nombroses exposicions, entre les darreres, una al Museu d'Art Contemporani d'Hamburg.
 
L'extraradi i els afores dels centres urbans són un espai d'imatges inesgotables per a ell. Des del 1993 ha rebut nombrosos premis fotogràfics nacionals, dels quals els més importants són el primer Premi FotoPres'97 de [[La Caixa]] i el premi [[PHotoEspaña|PHotoEspaña'05]] al millor llibre espanyol de fotografia, pel projecte ''Nice to meet you'' publicat el 2004.<ref>{{ref-web|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/02/11/13/13/9ec4e013-5a28-4d50-9309-4afc6b3c1e4c.pdf|consulta=12 febrer 2016|títol=Fotollibres. Aquí i ara|obra=Dossier exposició|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180119001209/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/02/11/13/13/9ec4e013-5a28-4d50-9309-4afc6b3c1e4c.pdf|arxiudata=19 de gener 2018}}</ref>
 
L'any 2020 publicà ''Perfect Day'', un treball de quinze anys on observa la capacitat de resistència de l'espècie humana en un paisatge hostil, per sorprendre-la en hores de lleure i relaxació, prenent el sol, dormint i mirant les musaranyes entre contenidors i fàbriques, cimenteres, hidroelèctriques, grues i gegantins dipòsits portuaris. Les persones són davant el mar, o a prop, però el mar no es veu mai. Salvans «es situa d'esquena al mar per a mostrar la cara de la gent, què fa quan no fa res, què deixa a la seva esquena i no vol mirar la gent que va a veure el mar». Salvans viatjà amunt i avall de la costa mediterrània, de Barcelona a [[Algesires]], capturant racons insòlits i moments de calma entre la depredació absoluta del paisatge postindustrial, la societat de l'oci i el turisme massiu. [[Marina d'Or]], el pàrquing del [[Carrefour]] del [[Prat de Llobregat]] i la platja del pont Mayorga a [[Algesires]] foren alguns dels seus escenaris.<ref>{{Ref-web|títol=Dies perfectes en racons inhòspits de la costa mediterrània|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/dies-perfectes-en-racons-inhospits-de-la-costa-mediterrania/|consulta=2020-07-29|editor=Vilaweb|data=26 jul 2020|nom=Xavier|cognom=Montanyà}}</ref>
 
{{Citació|El treball de Salvans ens parla d'aquesta il·lusió col·lectiva que ens porta a fantasiar amb aquests fragments transitoris del paradís. Com que no tenim cap manera de saber si és possible cap altre paradís, ens acontentem amb aquests moments de tranquil·litat i, fins i tot, de felicitat enmig del ciment i les fàbriques.|[[Joan Fontcuberta]]|}}
23.473

modificacions