.38 Special: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Codificació Unicode de l'entitat nbsp
Correccions fetes
Línia 1:
El '''.38 Smith & Wesson especial,''' també conegut generalment com '''.38 S & W Especial,''' '''.38 Especial,''' '''.38 Spl,''' '''0,38 SPC,''' (pronunciat "trenta-vuit especial"), o '''9x29mmR''' és un, [[Cartutx (armes de foc)|cartutx]] dissenyat per [[Smith & Wesson]] . El .38 Special s’utilitza amb molta freqüència en [[Revòlver|revòlvers]], però també s’utilitza en [[pistola semiautomàtica|pistoles]] i [[Carrabina|carabines]] semiautomàtiques.
{{Millores múltiples
| traducció= data=desembre de 2017
| falten referències = no n'hi ha cap
| text = és molt americano-americà, descriu la situació de l'arma probablement popular als Estats Units, però això no és pas universal.
| neutralitat = sembla més aviat publicitat per a una arma que un article documental| data = 2020
}}
 
El .38 Special va ser el cartutx de servei estàndard per a la majoria dels departaments de policia dels Estats Units des dels anys vint fins als noranta. També va ser un cartutx d’armes de costat utilitzat pel personal militar dels Estats Units a la [[Primera Guerra Mundial]], la [[Segona Guerra Mundial]], la [[Guerra de Corea]] i la [[Guerra del Vietnam|Guerra]] del Vietnam. En altres parts del món, es coneix per la seva designació [[Sistema mètric decimal|mètrica]] '''de 9 × 29,5 mmR''' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Hogg|nom=Ian|títol=Jane's Infantry Weapons 1989–90, 15th Edition|editorial=Jane's Information Group|any=1989|isbn=978-0-7106-0889-5|pàgines=514}}</ref> o '''9,1 × 29 mmR''' . <ref name="Jones">{{Ref-llibre|cognom=Jones|nom=Richard|títol=Jane's Infantry Weapons 2009–2010|editorial=Jane's Information Group|any=2009|isbn=978-0-7106-2869-5|pàgines=621}}</ref>
El '''.38 Smith & Wesson Special''', comunament anomenat '''.38 Special, .38 Spl o .38 Spc''', i conegut com a 9,1×29 mmR pel sistema mètric, és un dels [[Cartutx (armes de foc)|cartutxos]] més reeixits per a armes lleugeres que s'hagin produït. Va ser creat per Smith & Wesson el 1902 i a més d'un segle des de la seva creació, encara roman popular, encara que ara per a [[Defensa personal|autodefensa]] i [[Tir olímpic|tir esportiu]] o recreatiu. Són més nombrosos els models de [[revòlver]] que usen aquest cartutx, si bé existeixen alguns models de pistola semiautomàtica que l'utilitzen.
 
Conegut per la seva precisió i recul manejable, el .38 Special continua sent un dels cartutxos de revòlver més populars del món <ref>{{Ref-notícia|url=http://knowledgeglue.com/what-are-the-most-popular-calibers-in-the-us/|title=What are the most popular calibers in the US? - Knowledge Glue|data=2015-09-14|access-date=2018-07-23|llengua=en-US}}</ref> més d’un segle després de la seva introducció. S’utilitza de forma recreativa per al tir al blanc, la competició formal al blanc, la defensa personal i la caça.
Aquest cartutx va ser el més comú per als revòlvers d'ús policial des dels anys 1950 fins als anys 1980.{{Citació necessària}}
 
== Història ==
Malgrat el seu nom, el seu diàmetre és de .357 [[Polzada|polzades]]. Aquest cartutx és semblant al .357 Magnum; excepte en la longitud de la seva [[Beina (armes de foc)|beina]] que és 3 mm menor que en el Magnum, i per tant la seva potència és també menor per contenir menys [[pólvora]]. A causa de la semblança de tots dos [[calibre]]s, els cartutxos .38 Special es poden utilitzar en revòlvers Magnum, però no a l'inrevés. És comú que els usuaris dels revòlvers .357 Magnum prefereixin substituir aquest cartutx pel .38 Special, a causa de la seva menor reculada i el seu espetec més suau. No obstant, respecte a l'ús de cartutxos del .38 Special en revòlvers del .357 Magnum, cal advertir que la diferència de longitud del cartutx suposa que la ''zona de vol'' (fins a la presa d'estries) és major i això va en la deterioració de les seves prestacions balístiques.{{Citació necessària}}
[[Fitxer:M&Prevolver.jpg|dreta|miniatura|Smith & Wesson M&P el .38 Especial produït el 1899]]
El .38 Special es va dissenyar i va entrar en producció el 1898 com una millora respecte al [[.38 Long Colt]], que, com a cartutx de servei militar, es va trobar amb un [[Aturar el poder|poder de parada]] inadequat contra els càrrecs dels [[Moro (Filipines)|guerrers musulmans filipins]] durant la [[Guerra filipino-estatunidenca|guerra filipina-nord-americana]]. Quan es va introduir, el .38 Special es carregava originalment amb [[Pólvora|pólvora negra]], però la popularitat del cartutx va provocar que els fabricants oferissin [[Pólvora sense fum|càrregues de pólvora sense fum]] dins d’un any des de la seva introducció.<ref name="cotw">Barnes, Frank C. Ken Warner, editor.</ref>
 
A finals de la dècada de 1920, i en resposta a les demandes d'una versió més eficaç de l'aplicació de la llei del cartutx, [[Western Cartridge Company]] va desenvolupar una nova càrrega de velocitat estàndard per al .38 Special. Aquesta variant especial .38 incorpora {{Convert|200|gr}} bala de plom "Lubaloy" de nas rodó, la ''Super Police de .38'' . <ref>Sharpe, Phil, ''The New Smith & Wesson Heavy Duty .38'', The American Rifleman, November 1931</ref>
Al principi els cartutxos utilitzaven [[Pólvora|pólvora negra]] i després [[Pólvora sense fum|pólvora sense]] fum. Molts [[Acció de palanca|fusells de palanca]] usen el .38 Special.
[[File:S&WModel15-4_01.jpg|dreta|miniatura|Emissió de la Força Aèria Model Smith & Wesson 15–4 in .38 Special]]
[[Peters Cartridge Company|Remington-Peters]] també va introduir una càrrega similar. Les proves van revelar que els {{Convert|200|gr}} bala del calibre 357 disparada a baixa velocitat tendeix a "forat de clau" o cau en impactar, proporcionant més efecte de xoc contra el personal no protegit. Al mateix temps, les autoritats de Gran Bretanya, que havien decidit adoptar el revòlver del calibre .38 com a substitut del seu cartutx de servei existent .455, també van provar els mateixos {{Convert|200|gr|1}} bala al cartutx 0,38 S&W més petit. Aquest cartutx s’anomenava el .38 S&W Super Police o el [[.38 / 200]] . Més tard, Gran Bretanya adoptaria el .38 / 200 com a cartutx de pistola militar estàndar.<ref>Sharpe, Phil, ''The New Smith & Wesson Heavy Duty .38'', The American Rifleman, November 1931: "..the destruction of this load was terrific.</ref>
 
El 1930, Smith & Wesson va introduir un gran revòlver .38 Special amb un canó de 5 polzades i mires fixes destinades a l’ús policial, el [[Smith i Wesson .38 / 44|Smith & Wesson ''.38 / 44 Heavy Duty'']] . <ref>Shideler, Dan, ''Is This the Greatest .38 Ever'', Gun Digest, 4 August 2008</ref> <ref>Sharpe, Phil, ''The New Smith & Wesson Heavy Duty .38'', The American Rifleman, November 1931: Chambered in .38 Special, the .38/44 was built on the old S&W .44-calibre Hand Ejector frame.</ref> L'any següent, una nova càrrega d'alta potència anomenada ''.38 Special Hi-Speed'' amb {{Convert|158|gr|1}} va desenvolupar una bala de punta metàl·lica per a aquests revòlvers en resposta a les peticions de les agències policials per a una bala d'armes de mà que pogués penetrar en carrosseries i armadures. <ref>Shideler, Dan, ''Is This the Greatest .38 Ever'', Gun Digest, 4 August 2008: The new .38/44 load developed a maximum allowable pressure of {{Convert|20000|psi|MPa}}, producing a velocity of about {{Convert|1100|ft/s|abbr=on}} from a {{Convert|5|in|abbr=on}} barrel with a {{Convert|158|gr|1|abbr=on}} metal-tipped bullet.</ref> Aquell mateix any, Colt Firearms va anunciar que la seva [[Policia Oficial de Colt|policia oficial de Colt]] també gestionaria càrregues especials de "gran velocitat" .38. <ref name="gcop">Ayoob, Massad.</ref>
 
== Prestacions ==
[[Fitxer:38_Special_-_SP_-_SB_-_1.jpg|dreta|miniatura|Una ronda especial de [[Bala de punt tou|punt suau revestit de .38]]]]
Actualment, el .38 Special és el cartutx d'ús comú amb menor pressió. Per als estàndards balístics moderns, la bala es mou a velocitats molt baixes.{{Citació necessària}}
El cartutx d’alta velocitat .38 / 44 presentava tres pesos de bala: {{Convert|158|gr|1}}, {{Convert|150|gr|1}} i {{Convert|110|gr|1}}, amb jaqueta de plom recoberta o d'acer, bales perforadores de metall. <ref>The metal-penetrating bullets were often described as ''Highway Patrol'' loads.</ref> L'atenció mediàtica reunida pel .38 / 44 i les seves municions finalment van portar Smith & Wesson a desenvolupar un cartutx completament nou amb una caixa més llarga el 1934, aquest va ser el [[.357 Magnum]] .
Si comparem aquest cartutx amb el [[9 x 19 mm Parabellum|''9 mm Luger'']], que emplea bales de la mateixa massa i gairebé el mateix diàmetre, la bala del 9 mm Luger es mou a major velocitat; inclusivament la bala del .357 Magnum, de la mateixa massa i iguals dimensions, es mou a majors velocitats. No obstant això, els usuaris acostumats amb aquest cartutx demostren que és adequat per a l'autodefensa.{{Citació necessària}}
 
Una munició especial .38 més potent per a la policia aèria i el personal de seguretat va donar lloc al cartutx d’ ''alta velocitat Calibre .38 Special, Ball, PGU-12 / B.'' <ref name="autogenerated68">''Military .38 Special Ammunition'', The American Rifleman (March 1982), p. 68</ref> Emès només per la Força Aèria dels Estats Units, el PGU-12 / B tenia una pressió màxima admissible de 20.000 psi, suficient per impulsar una bala FMJ de 130 graus a {{Convert|1125|ft/s|m/s|abbr=on}} partir d'un canó de proves de {{Convert|6|in|mm|adj=on}} barril i aproximadament 950-1.000&nbsp;ft/s des d'un canó de revòlver {{Convert|4|in|mm|adj=on}} . <ref name="autogenerated68" />
Molt pocs policies nord-americans encara utilitzen aquest cartutx, però hi és més comú en guàrdies de seguretat i molt més en civils. El .38 Special permet tenir un cartutx capaç de detenir d'un tret (amb [[bala expansiva]], la més comuna en aquest cartutx en una arma petita i lleugera i per tant còmoda de portar i discreta), sense que la reculada del tret sigui molt molest. Per aquest motiu sigui tan popular en petits revòlvers per a defensa personal.{{Citació necessària}}
 
== Sinònims ==