Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Desenvolupament |
m desenvolupament |
||
Línia 92:
==== Mineria urbana ====
{{Article principal|Mineria urbana}}
La [[mineria urbana]] és el procés d'explotació de [[Residu (deixalles)|residus]] per extreure'n [[primeres matèries]] o energia.<ref>{{Ref-publicació|article=Les noves mines ja no estan sota el terra|url=https://aetrac.org/les-noves-mines-ja-no-estan-sota-el-terra/|data=2020-01-24|consulta=2021-07-17|publicació=La Vanguardia}}</ref> És una tecnologia en plena volada. Dos exemples per il·lustrar aquesta via de sortida:
Una tona de [[residus electrònics]] conté una mitjana de tres-cents grams d'or.<ref>{{Ref-publicació|article=The New Goldrush|url=https://www.academia.edu/47416300/The_New_Goldrush_Metalsmith_Volume_40_No_3_copy|publicació=Metalsmith Magazine|llengua=en|nom=Sandra|cognom=Wilson|data=2021|pàgines=41|volum=Volum 40|exemplar=3}}</ref> Pot semblar poc, però la ganga de les mines no sol en contenir gaire més que deu grams per tona. La neteja de la ganga fa menester de 32.700 kg de CO<sub>2</sub>-equivalents per un quilogram d'or, a més de molts altres danys mediambientals que engendra.<ref>{{Ref-llibre|títol=Gold and climate change: Current and future impacts|url=https://www.climateaction.org/images/uploads/documents/goldpaper1.pdf?|format= pdf|llengua=anglès|data=octubre 2019|editorial=World Gold Council|lloc=Londres|pàgines=8| ref= Gold and climate change}}</ref> El 2018 la producció d'or va comportar 45,5 milions de tones de CO<sub>2</sub>-equivalents per any.{{sfn|Gold and climate change|2019|p= 10-11}}
Les aigües residuals podrien esdevenir una «mina» d'adob a base de [[fòsfor]] més barat que el de mineria tradicional, no només té amb menys impacte mediambiental, però també redueix el problema de l'[[eutrofització]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Wastewater: the Untapped Ressource |url=https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/247153e.pdf|llengua=anglès|data=2017|editorial=Unesco|format=pdf|col·lecció=World Water Assessment Programme|lloc=París|isbn=978-92-3-100201-4|pàgines=4}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Environmental impacts of phosphorus recovery from municipal wastewater|nom2=O.|nom5=M.|cognom4=Rechberger|nom4=H.|cognom3=Krampe|nom3=J.|cognom2=Zoboli|cognom=Amann|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0921344917303786|nom=A.|llengua=en|doi=10.1016/j.resconrec.2017.11.002|volum=130|pàgines=127–139|data=2018-03|publicació=Resources, Conservation and Recycling|cognom5=Zessner}}</ref> La ganga de les mines conté molts de carbonats meteoritzats que durant el procés de refinatge es converteixen en CO<sub>2</sub> i altres GAH.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Prud'homme|nom=Michel (ed.)|títol=Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining|url=https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/8071/-Environmental%20Aspects%20of%20Phosphate%20and%20Potash%20Mining-20011385.pdf|llengua=anglèsca|lloc=París|isbn=92-807-2052-X|capítol=3. The Environmental Approach of the Phosphate Rock and Potash Mining Industry|cognom2=Sukalac|nom2=Kristen|cognom3=''et alii''}}</ref>
== Referències ==
| |||