Diferència entre revisions de la pàgina «Diagrama de Feynman»

cap resum d'edició
m (Diacrítics)
L'ús ingenu d'aquests càlculs produeix sovint diagrames amb amplituds [[infinit]]es, el que és intolerable en una teoria física. El problema és que les auto-interaccions de les partícules han estat ignorades erròniament. La tècnica de la [[renormalització]], iniciada per Feynman, [[Schwinger]], i [[Tomonaga]], compensa aquest efecte i elimina els termes infinits molestos. Després de realitzada la renormalització, els càlculs de diagrames de Feynman s'aparellen sovint resultats experimentals amb exactitud molt bona. El diagrama de Feynman i els mètodes de la integral de trajectòries també s'utilitzen en la [[mecànica estadística]].
 
[[Murray Gell-Mann]] es va referir sempre als diagrames de Feynman com diagrames de Stückelberg, per un físic suís, [[Ernst StückelbergStueckelberg]], que va idear una notació semblant.
 
== Interpretació ==
32.158

modificacions