|
Zambomba
{{Infotaula instrument musical}}
[[Fitxer:Cello study.jpg|miniatura|Detall d'un [[cello]].]]
Els '''cordòfons'''<ref name="term">{{Termcat|cordòfon}}</ref> són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel,<ref name="Sachs1940">{{ref-llibre|autor=C. Sachs|títol=The History of Musical Instruments|url=http://books.google.cat/books?id=YZeIlwEACAAJ&dq=C.+Sachs:+The+History+of+Musical+Instruments&hl=ca&sa=X&ei=4J4xUbXPHO-A0AWcy4CgAg&sqi=2&ved=0CDcQ6AEwAA|consulta=2 març 2013|any=1940|editorial=New York}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> [[instrument musical|instruments musicals]] que produeixen el [[so]] quan l'[[instrumentista]] fa vibrar unes [[Corda (música)|cordes]] tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta [[vibració]] a una [[taula harmònica]], que és la part superior de la [[caixa de ressonància]], generalment de [[fusta]] (o bé, en el cas dels [[Instrument musical electrònic|instruments de corda elèctricament amplificats]], a unes [[pastilla electromagnètica|pastilles electromagnètiques]] connectades a un [[amplificador]] i uns [[altaveu]]s). Segons cada instrument, el [[músic]] les toca amb els [[dit]]s, la [[mà]] o una [[Pua (música)|pua o plectre]], les frega amb un [[arquet]] o les pica amb un martellet, etc.; en aquests dos darrers casos, ho pot fer directament o a través d'un mecanisme connectat a un [[Instrument de teclat|teclat]].
La [[freqüència]] de l'[[ona]] generada (i per tant la [[nota]] produïda) depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió de cada corda, del pes per unitat de longitud de la [[corda]] i del punt en què la [[corda]] és excitada. El [[Timbre musical|timbre]] varia segons la forma i el material de la caixa de ressonància.
El fons és la tapa inferior de la caixa de ressonància dels cordòfons; la seva funció és acústica i subordinada a la [[taula harmònica]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Museu de la Música |enllaçautor=http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeLaMusica |títol=1/Catàleg d'instruments |editorial=Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions |lloc=Barcelona |isbn=84-7609-455-8}}</ref>
== Grups de cordòfons, segons l'acció ==
=== Instruments de corda fregada ===
Els '''[[instrument de corda fregada|instruments de corda fregada]]''' son , un so per la vibració de cordes (generalment de metall, o d'intestí), quan són fregades amb l'[[arquet]] o arc. Ocasionalment es pot pinçar la corda amb els dits (''pizzicato'') per produir determinats sons. Exemples de cordes fregades: el [[violí]], la [[viola]], el [[violoncel]], el [[contrabaix]] (sense [[trast]]s); la [[guitarra]], el [[banjo]], la [[bandúrria]], la [[viola d'arc|viola d'arc o viola de gamba]], la [[viola de roda]] (amb [[trast]]s).
=== Instruments de corda pinçada ===
Un '''[[instrument de corda pinçada]]''' és un instrument que sona per la vibració d'una o -més sovint- diverses cordes, que entren en vibració quan són polsades o pinçades.
Les tècniques per polsar o pinçar les cordes són diverses. Es poden polsar directament amb els dits o bé amb accessoris diversos. Si es fa amb els dits, es poden polsar una o més cordes simultàniament de manera que cada dit polsa una sola corda o bé polsar-les gairebé simultàniament, tal com es fa, per exemple, amb la guitarra quan s'executen acords. En el primer cas, i segons els tipus de timbre que es persegueixi, la corda pot ser polsada amb l'[[ungla]] o sense que aquesta arribi a tocar la corda; en el segon cas s'obté un so més dolç.
En el cas que es polsi amb l'ajut d'algun accessori, el més freqüent són les [[Pua (música)|pues i els plectres]], que poden ser subjectats amb dos o més dits, o bé accionats a través d'un teclat que, al seu torn acciona un mecanisme que mou el plectre. En el primer cas, l'habitual és polsar només una corda en cada moment, llevat que l'execució sigui amb acords. Per exemple, la guitarra elèctrica es toca amb pua i l'[[ud]] -instrument popular de molts [[països àrabs]]-, amb plectre. Entre els instruments en què els plectres s'accionen per mitjà de teclats destaquen el [[virginal]], l'[[espineta]] i el [[clavecí]].
=== Instruments de corda percudida ===
[[Fitxer:800px-Clavichord-JA Haas 007-2.jpg|miniatura|Clavicordi]]
Els '''[[instrument de corda percudida|instruments de corda percudida]]''' reben aquest nom perquè es fan sonar les cordes ''percudint-les'' (donant-hi cops). En tocar una tecla, s'acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el [[so]].
L'instrument de corda percudida més conegut és el '''[[piano]]'''. Un altre instrument de corda percudida és el '''[[clavicordi]]''', que va tenir un gran predicament durant els segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}}.
== Grups de cordòfons, segons la forma ==
Segons l'estructura i forma de l'instrument es classifiquen en quatre grups:
* [[Cítara|cítares]]: si les cordes estan col·locades en un pla paral·lel a la caixa de ressonància, com en el [[piano]].
* [[Llaüt|llaüts]]: si les cordes estan col·locades en un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surt un mànec per sobre el qual passen les cordes, com en el [[violí]].
* [[Lira (instrument musical)|Lires]]: si les cordes estan col·locades en un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surten dos mànecs paral·lels entre els quals hi ha un travesser on se subjecten les cordes, com en la [[Lira (instrument musical)|lira grecoromana]].
* [[Arpa|arpes]]: si les cordes estan col·locades un pla perpendicular a la caixa de ressonància, com en l'[[arpa]].
[[Fitxer:Chordophone (Cordophone).jpg|miniatura|Atles - Marroc
]]
== Vegeu també ==
* [[Història de la classificació dels instruments musicals]]
* [[Teoria de la música]]
* [[Cigar box guitar]]
* [[Adungu]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Instruments de la música clàssica occidental}}
{{Viccionari-lateral|cordòfon}}
{{Autoritat}}
| 