Climent VII: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Add 1 book for Viquipèdia:Verificabilitat (20210906sim)) #IABot (v2.0.8) (GreenC bot |
Add 1 book for Viquipèdia:Verificabilitat (20210917)) #IABot (v2.0.8.1) (GreenC bot |
||
Línia 58:
Tot i que el cardenal Giulio no va ser nomenat oficialment vicecanceller de l'Església (segon al comandament) fins al 9 de març de 1517, a la pràctica Lleó X va governar en col·laboració amb el seu cosí des del principi.<ref name="newadvent.org"/> Inicialment, les seves funcions se centraven principalment en l'administració dels assumptes de l'Església a Florència i la realització de relacions internacionals. El gener de 1514, el rei [[Enric VIII d'Anglaterra]] el va nomenar [[cardenal protector d'Anglaterra]].<ref name="reformation500.csl.edu">{{cite web|url=https://reformation500.csl.edu/bio/pope-clement-vii/|title=Pope Clement VII|date=5 February 2014}}</ref> L'any següent, el rei [[Francesc I de França]] el va nomenar [[arquebisbat de Narbona|arquebisbe de Narbona]] i el 1516 el va nomenar cardenal protector de França.<ref name="reformation500.csl.edu"/> En un escenari típic de la mentalitat d'estat independent del cardenal Giulio, els respectius reis d'Anglaterra i França, que reconeixien un conflicte d'interessos a Giulio que protegia ambdós països simultàniament, van exercir pressions sobre ell perquè renunciés a la seva altra protecció; per a la seva consternació, es va negar.<ref name="https"/>
La política exterior del cardenal Giulio es va conformar amb la idea de "la libertà d'Italia", que pretenia alliberar Itàlia i l'Església de la dominació francesa i imperial<ref name="https001"/> Això es va fer evident el 1521, quan una rivalitat personal entre el rei Francesc I i l'[[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va entrar en guerra al nord d'Itàlia del Sacre Imperi Romanogermànic Francesc I esperava que Giulio, el cardenal protector de França, el donés suport; però Giulio va percebre Francesc com una amenaça per a la independència de l'Església, particularment el control que aquesta tenia sobre la Llombardia i el seu ús del [[Concordat de Bolonya]] per controlar l'Església a França. En aquell moment, l'Església volia que l'emperador Carles V combatés el [[luteranisme]], creixent llavors a Alemanya. Així doncs, el cardenal Giulio va negociar una aliança en nom de l'Església per donar suport al Sacre Imperi Romanogermànic contra França.<ref name="csun.edu">{{cite web|url=https://www.csun.edu/~hcfll004/SV1521.html|title=SEDE VACANTE 1521-1522|first=Prof. John P. Adams, Modern and Classical Languages and|last=Literatures|website=www.csun.edu}}</ref> Aquella tardor, Giulio va ajudar a liderar un exèrcit imperial-papal victoriós sobre els francesos a Milà i Llombardia.<ref name="csun.edu"/> Tot i que la seva estratègia per canviar aliances per alliberar l'Església i Itàlia de la dominació estrangera va resultar desastrosa durant el seu regnat com a papa Climent VII, durant el regnat de Lleó X va mantenir hàbilment un equilibri de poder entre les faccions internacionals competidores que volien influir en l'Església.<ref>{{cite book |last=Reston |first=James |date= 5 May 2015 |title=Luther's Fortress: Martin Luther and His Reformation Under Siege |url=https://archive.org/details/luthersfortressm0000rest |location= United States|publisher= Hachette Book Group|isbn= 978-0465063932 }}</ref>
==== Assoliments ====
| |||