Corneliu Baba: diferència entre les revisions

Després d’haverd'haver estudiat per primera vegada amb el seu pare, el [[Academicisme|pintor acadèmic]] Gheorghe Baba, <ref>Pavel Susara, Un Pictor din Est? (I).</ref> Baba va estudiar breument a la Facultat de Belles Arts de [[Bucarest]], però no va obtenir cap títol. <ref>Susara, 2001, p. 165 says he failed the entry exam in 1926, passed in 1927, but "lost interest" and was "sent down". The [http://www.ici.ro/romania/ro/cultura/p_baba.html biography] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060813200238/http://www.ici.ro/romania/ro/cultura/p_baba.html|date=2006-08-13}} on www.ici.ro (consultat 9 de juliol de 2006) gives a different account: that from 1926 to 1930 he simultaneously studied fine arts and philosophy.</ref> La seva primera exposició pública va ser el 1934 a la [[Balneari|ciutat termal]] de [[Băile Herculane]]; això el va portar a estudiar més tard aquell mateix any amb [[Nicolae Tonitza]] a [[Iași|Iaşi]], <ref>Susara, 2001, p. 165; www.ici.ro biography.</ref> finalment va rebre un diploma en Belles Arts de la facultat de Iaşi el 1938, on va ser nomenat ajudant de la càtedra de pintura el 1939 i professor de pintura a 1946.

Tot i una relació inicialment incòmoda amb [[República Socialista de Romania|les autoritats comunistes]] que el van denunciar com a [[Formalisme (art)|formalista]], Baba aviat es va consolidar com a il·lustrador i artista. El 1955 se li va permetre viatjar a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] i va guanyar una medalla d’ord'or en una exposició internacional a [[Varsòvia]], [[Polònia]]. El 1956, Baba va acompanyar ''The Chess Player'' i altres dues pintures exhibides a la [[Biennal de Venècia]], després de les quals van viatjar a exposicions a [[Moscou]], [[Sant Petersburg|Leningrad]] i [[Praga]]. <ref>Susara, 2001, p. 166.</ref>

El 1958, Baba va ser nomenat professor de pintura a l’ l'<nowiki/>''Institut de Belles Arts Nicolae Grigorescu'' de Bucarest, on Niculiţă Secrieriu i [[Ștefan Câlția]] es trobaven entre els seus alumnes. El mateix any va rebre el títol de [[Emèrit|mestre emèrit]] d’artd'art. En aquest moment, els seus problemes anteriors amb les autoritats comunistes semblen haver estat suavitzats. A la dècada següent, tant ell com els seus quadres van viatjar pel món, participant en exposicions en llocs tan diversos com [[El Caire]], [[Hèlsinki]], [[Viena]] i [[Nova Delhi]], que van culminar amb una exposició individual de 1964 a [[Regió de Brussel·les-Capital|Brussel·les]]. El 1962, el govern romanès li va atorgar el títol d'''[[Artista del Poble|artista popular]]'' ; el 1963 fou nomenat membre corresponent de l'[[Acadèmia Romanesa]] i el 1964 fou honrat de la mateixa manera per l'[[Universitat de les Arts de Berlín|Acadèmia de Belles Arts]] de [[Berlín Oriental]]. <ref>Susara, 2001, p. 167–168.</ref>

Els honors i exposicions van continuar acumulant-se, des d’unad'una exposició individual del 1970 a [[Nova York|la ciutat]] de Nova York fins a la recepció d’unad'una decoració de l’Estrellal'Estrella Roja el 1971. <ref>Susara, 2001, p. 168.</ref> Tot i que el seu nom es va convertir en una paraula popular a Romania i, en menor mesura, a tot el [[Bloc de l'Est|bloc oriental]], mai no va aconseguir fama comparable a [[Occident]]. <ref>The web page for a [http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm 1998 exhibit of Baba's works] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060906151252/http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm|date=2006-09-06}} (consultat 9 de juliol de 2006) at the [[Museu Nacional d'Art de Romania|National Museum of Art of Romania]] refers to him as "one of the best-known contemporary Romanian painters". Parkstone's [http://www.parkstone-international.com/detail.php?bookid=319 promotional site] for Susura's book says, "His reputation which is well established from the Danube to the Yang-Tse-Kiang, has yet to be fully appreciated in the Western World.". consultat 9 de juliol de 2006.</ref>

El 1988, Baba va resultar ferit greu per un accident al seu estudi i va estar immobilitzat durant diversos mesos. <ref>Susara, 2001, p. 168.</ref> El 1990, després de la [[Revolució romanesa de 1989|Revolució Romanesa]], va ser elevat a la titularitat de l'Acadèmia Romanesa. Poc abans de morir el 1997, Baba va publicar les seves memòries, ''Notes per un artista de l’Europal'Europa de l’Estl'Est''. Va rebre a títol pòstum el Premi a l’Excell'Excel·lència de la [[Fundació Cultural Romanesa]]. <ref>Susara, 2001, p. 168.</ref>

Corneliu Baba apareix a la [http://cliptank.com/PeopleofInfluencePainting.htm pintura People of influence] dels artistes xinesos Zhang An, Li Tiezi i [http://daidudu.artron.net/ Dai Dudu]. <ref>{{Ref-web|url=http://cliptank.com/history-painting-famous-answers.html#baba|títol=List of People in Painting w/ Quick Facts & Comparison Photos - Discussing the Divine Comedy with Dante}}</ref>[[Fitxer:Odihna_pe_camp_-_Corneliu_Baba.jpg|esquerra|miniatura| ''Odihnă pe câmp'', (1956)]]El 2019, el Museu [[Han Yuchen]] d’Handand'Handan (Xina) va presentar la retrospectiva del museu xinès Corneliou Baba més gran.

Potser sense moda per a un pintor del segle XX, Baba va treballar conscientment en la tradició dels [[Vells Mestres|vells mestres]], <ref>"[My] old schoolfriend, Tiberiu Iliescu… was all for a revolution in pictorial representation… while I… would endeavour to make the case for the artistic benchmarks of the past, for 'classic judiciousness'…" (quoted at Susara, 2001, p. 15). "The classical realism with which I … executed [the 1953 portrait of [[Mihail Sadoveanu]]]…" (quoted at Susara, 2001, p. 20). "I have very much enjoyed seeing myself as the last hero at the bridgehead of great painting." (quoted at Susara, 2001, p.158). See also [http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm web page] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060906151252/http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm|date=2006-09-06}} from a 1998 exhibition at the National Museum of Art of Romania, consultat 9 de juliol de 2006.</ref> tot i que, des dels inicis dels seus estudis amb el seu pare, també va estar influït per l' [[expressionisme]], l' [[Modernisme|art nouveau]], l' [[academicisme]] i els "vestigis". d’ d'[[impressionisme]]. <ref>Pavel Susara, Un Pictor din Est? (I).</ref> El mateix Baba va citar [[El Greco]], [[Rembrandt van Rijn|Rembrandt]] i [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]] com a influències particularment fortes. <ref>"I have asked myself so many times, as others have asked me too, why I am held in such thrall by El Greco, by Rembrandt], and by Goya… Rembrandt is the nearest to me." (quoted at Susara, 2001, p. 123).</ref> Això tampoc no el va situar en bon lloc amb el [[Realisme socialista|realisme]] oficial socialista del bloc oriental (on, sobretot, durant els primers anys comunistes, periòdicament rebia crítiques condemnatòries —i de vegades càstigs, com ser suspès de l’ensenyament—l'ensenyament— pel seu "formalisme"). <ref>Susara, 2001, p.145</ref>

Quasi tota l’obral'obra de Corneliu Baba roman a Romania; gairebé no hi ha un museu important d’aquestd'aquest país sense part de la seva obra. <ref>[Susara, 2001] documents major works in over a dozen Romanian museums and several Romanian private collections, but only two works held abroad: one in Budapest and one in Saint Petersburg.</ref> El Museu d’Artd'Art de [[Timișoara]] té una col·lecció molt agradable i rica (més de 80 obres) de pintures de Baba. Entre les seves obres notables hi ha un retrat de [[Mihail Sadoveanu|Mihail Sadoveanu de]] 1952 (ara al [[Museu Nacional d'Art de Romania|Museu Nacional d'Art de]] Bucarest) <ref>Susara, 2001, p. 21.</ref> i un retrat de [[Krikor Zambaccian]] de 1957 (ara al [[Museu Zambaccian]], també a Bucarest). <ref>Susara, 2001, p. 22.</ref> Una de les seves poques peces exposades públicament fora de Romania és una escena grupal [[Impressionisme|força impressionista del]] ''1977-79 titulada Fear'', (una de les diverses de la sèrie "Fears") <ref>Series is mentioned on the [http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm web page] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060906151252/http://art.museum.ro/calendar/past/baba/baba.htm|date=2006-09-06}} from a 1998 exhibition at the National Museum of Art of Romania, consultat 9 de juliol de 2006.</ref> al [[Museu Szépművészeti]] de [[Budapest]]. <ref>Susara, 2001, p.62–63.</ref>

Al llarg dels anys setanta i vuitanta, Baba va realitzar una extensa sèrie de quadres d' [[Arlequí|arlequins]] i "Reis bojos";. <ref>Susara, 2001, p. 34–44, 135–139.</ref> La major part d'aquestaquesta última últimsèrie va romandre a la col·lecció personal de l'artista fins a la seva mort, igual que amb [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco Goya]] i les seves " [[Pintures Negres|pintures negres]] ". <ref>"The idea that everything I was doing might one day be understood as a success achieved by those who had political control of us obliged me to retreat as far as I could into the sort of 'internal exile' that many people were then burying themselves in.... My life surrounded instead by the Mad Kings and the Fears in my own studio was magical delight be comparison." (quoted at Susara, 2001, p. 41; ellipses in the original.) Baba himself wrote of "The nightmares…, the need to make peace with one's memories, and the sadness" that "combine… to bring Goya's monsters up out of the abandoned world… Of such nightly chaos are my Mad Kings and my Fears born…" (quoted at Susara, 2001, p. 157). The vast majority of the Mad Kings that Susura reproduces are credited to "Artist's collection". For Goya's "black paintings" see Erik Weems' [http://eeweems.com/goya/black_paintings.html The Black Paintings] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130121134238/http://eeweems.com/goya/black_paintings.html|date=2013-01-21}} (consultat 9 de juliol de 2006).</ref>

* Susara, Pavel, ''Corneliu Baba'', Londres: Parkstone, 2001.{{ISBN|1-85995-745-5}}[[ISBN (identifier)|ISBN]]&nbsp;[[Special:BookSources/1-85995-745-5|1-85995-745-5]]. (El nom de l’autorl'autor és pròpiament ''Şuşară'', però l’ediciól'edició en anglès de l’obral'obra la fa sense diacrítics.)