Bastarnes: diferència entre les revisions

Provinents de [[Germània (regió)|Germània]] es van establir a Sarmàcia, a la regió del [[Theiss]] i en direcció cap al baix [[Danubi]], fins i tot fins a la seva boca, on un grup del seu poble es va establir a l'illa de ''Peuce'' i va originar el [[peuquinspeucins]] o ''peucini''. Altres tribes dels bastarnes eren: els '''atmonis''' i els '''sidonis'''. Eren alts i valents. Vivien sempre fent la guerra i els guerrers portaven amb ells les dones i els fills en carros. Disposaven de cavalleria i d'una infanteria lleugera entrenada per mantenir-se a la vora, fins i tot al galop, al costat dels genets, cadascun dels quals anava acompanyat per un d'aquests soldats a peu (παραβάτης), segons [[Polibi]], [[Titus Livi]] i [[Estrabó]]. El seu govern era monàrquic.

Els bastarnes, instal·lats a la part sud del Danubi, feien incursions molt destructives cap a [[Tràcia]]. Van ser aliats de [[Filip V de Macedònia]] durant la [[Segona Guerra Macedònica]] i el rei [[Perseu de Macedònia|Perseu]] de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] tenia en el seu exèrcit vint mil mercenaris bastarnes. El bastarnes van lluitar contra els governadors romans de [[Macedònia (província romana)|Macedònia]] però [[Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC)|Marc Licini Cras Dives]] els va rebutjar fins més enllà del Danubi l'any [[30 aC]]. Després els geògrafs indiquen que es van establir vora del ''Tiras'' ([[Dnièster]]) i del ''Borístenes'' ([[Dnièper]]) mentre els peuquinspeucins es van mantenir a la boca del Danubi.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DB%3Aentry+group%3D3%3Aentry%3Dbastarnae-geo |consulta=17 de febrer de 2021 |títol=Bastarnae |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>