La por a la llibertat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
→Conceptes centrals: Millora redacció Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
Línia 11:
La llibertat, d'acord amb Fromm, es va convertir en un assumpte important al {{segle|XX}}, sent vista com alguna cosa que ha de lluitar-se i defensar-se. No obstant això, no sempre ha ocupat un lloc tan prominent en la ment de les persones i, com una experiència, no és necessàriament alguna cosa que sigui inequívocament plaent.
Un dels principals capítols en el llibre tracta sobre el desenvolupament de la [[Protestantisme|teologia protestant]] amb èmfasi en els treballs de [[Jean Cauvin|Calvino]] i [[Martí Luter|Luter.]]<ref>{{Ref-web|url=http://laluzdelalibertad.blogspot.com.es/|títol=aparició del Luteranisme y del Calvinisme}}</ref> La caiguda de l'antic ordre social i el sorgiment del capital van generar una major consciència que les persones podien ser éssers autònoms que podien dirigir el seu propi futur i no només omplir un rol socioeconòmic. Això al seu torn va generar una nova idea de Déu que justificava la nova llibertat mentre que al seu torn proporcionava la mateixa autoritat moral. Luter presenta una relació de l'home amb Déu que era més personal i lliure de la influència de l'església, mentre que la doctrina de [[predestinació]] de Calvino suggereix que les persones no poden treballar per aconseguir la salvació sinó que són escollits arbitràriament abans que puguin fer una diferència. Fromm argumenta que ambdues ideologies són resposta a una situació econòmica més lliure. La primera li dona als individus més llibertat de buscar la santedat al món que els envolta sense la necessitat d'una estructura eclesiàstica complexa. La segona, encara que dona superficialment l'aparença de ser [[Determinisme|determinista]] en realitat proporciona a les persones una forma de treballar per la salvació, ja que encara que no puguin canviar les seves destinacions poden descobrir que tan sants són dedicant-se al treball ardu i la frugalidad. Això feia que les persones s'esforcessin més per «provar-se» a
Fromm emfatitza que els canvis en les condicions socials originen canvis en el caràcter social. Noves necessitats creen noves angoixes. Això provoca que els homes siguin susceptibles a elles i que al seu torn aquestes noves idees tendeixin a estabilitzar i intensificar el nou caràcter social i a determinar les noves accions humanes.
Línia 19:
# '''Autoritarisme''': Per Fromm la personalitat autoritària té un element sadista i un element [[Sadomasoquisme|masoquista]].<ref>{{Ref-web|url=http://laluzdelalibertad.blogspot.com.es/|títol=Tendències sàdiques del autoritarisme}}</ref> Una persona autoritària desitja guanyar control sobre els altres per tractar d'imposar algun tipus d'ordre al món i també desitja sotmetre's a una força superior la qual pot ser una altra persona o una idea abstracta.
# '''Destructivitat''': Encara que té algunes similituds amb el sadisme, Fromm argumenta que un sàdic desitja controlar mentre que una personalitat destructiva desitja destruir tot el que no pugui controlar.
# '''[[Conformitat]]''': Aquest comportament es presenta quan la gent incorpora inconscientment les creences, normatives i processos de raonament de la seva societat i les experimenta com si
=== Llibertat al segle XX ===
| |||