Urna funerària romana de Montcorbau: diferència entre les revisions

urna a Montcorbau, al municipi de Vielha e Mijaran
Contingut suprimit Contingut afegit
Text generat d'IPAC i llistes de monuments, amb enllaços de PereBot
(Cap diferència)

Revisió del 11:59, 20 set 2021

Urna funerària romana de Montcorbau és una obra de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Urna funerària romana de Montcorbau
Dades
TipusUrna funerària i element geogràfic Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióRomà
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVielha e Mijaran (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Sant Estèue, 2, Montcorbau
Map
 42° 43′ 53″ N, 0° 47′ 25″ E / 42.73125°N,0.790203°E / 42.73125; 0.790203
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC5133 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

Urna cinerària que té gravada en la part frontal una representació d'un bus humà, en un relleu molt baix. Es tracte d'una representació molt primària i esquemàtica, totalment frontal, sense cap intent de perspectiva i tècnicament molt tosca.[1]

El bust humà està situat en la part inferior de l'urna, mentre que la part superior es oupada per un estel de vuit puntes.[1]

El bust s'ha interpretat com la representació del difunt. L'estel que l'acompanya és un element típic de l'iconografía cèltica.[1]

Història

Aquesta urna cinerària s'inclou dintre del grup de monumenta funeràris dels pobles del Pirineu Central i Occidental d'època romana. A finals del segle II d.C s'experimentaria un clar renaixement de la sensibilitat indígena d'aquestos pobles, de la qual en seríen manifestacions aquests monuments funeraris dels que n'existeix un grup important a la Vall d'Aran. [1]

Puig i Cadafach fou el primer en estudiar aquest grup aranès, el qual denominà aquest art romà art rústec.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Urna funerària romana de Montcorbau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 20 setembre 2021].