MDMA: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
→‎top: Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' AWB
Línia 20:
L{{'}}'''MDMA''' o '''metilendioximetanfetamina''', també coneguda com a '''èxtasi''' (no s'ha de confondre amb l'[[èxtasi líquid]]) és una [[droga]] psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany [[Anton Köllisch]] el [[24 de desembre]] del [[1912]]. La seva via d'administració és oral.
 
La metanfetamina és un potent estimulant altament addictiu que afecta el sistema nerviós central. La metanfetamina cristal·lina és una forma del medicament que sembla fragments de vidre o roques brillants de color blanc blavós. És químicament similar a l’amfetaminal'amfetamina, un medicament que s’utilitza per tractar el trastorn per dèficit d’atenciód'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i la narcolèpsia, un trastorn del son.
 
El consum d'MDMA pot induir eufòria, sensació d'intimitat amb els altres i disminució de l'ansietat. Produeix una pèrdua de la timidesa, tornant a l'individu més extravertit, una sensació d'alegria absoluta i d'hiperactivitat, augment de la tensió muscular, dilatació de les pupil·les, pot causar bruxisme i una pèrdua parcial del sentiment de dolor físic. Alguns estudis mèdics han trobat alguns beneficis terapèutics moderats per certs trastorns mentals, però el seu ús a llarg termini s'associa a efectes adversos, com neurotoxicitat i deteriorament cognitiu. Es desconeix si els seus potencials beneficis compensen la seva neurotoxicitat.Tot i que es pot consumir de diverses formes, la via oral és la forma més habitual.<ref>{{Ref-web|títol=Meth and the Brain|url= https://lagunatreatment.com/drug-abuse/meth-addiction/}}</ref>
 
Descoberta al 1912 per Anton Köllisch, no cobraria importància fins gairebé mig segle després, quan en la dècada de 1970 es va començar a popularitzar el seu ús com a droga recreativa i com a fàrmac en psicoteràpia. A partir de llavors, la substància es va anar il·legalitzant a nivell internacional i en l'actualitat la possessió d'MDMA està prohibida en la majoria de països del món, amb algunes excepcions per a la investigació científica i mèdica. L'any 2016, l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte va estimar que uns 20 milions de persones van consumir MDMA a tot el món almenys una vegada en l'últim any, 7 aquestes xifres són similars a les dels usuaris de cocaïna, amfetamines substituïdes i opiacis, encara que considerablement menors que les d'usuaris de cannabis. El consum d'èxtasi està sovint associat a l'oci, sobretot a festes nocturnes de música electrònica -com ara raves-, lluny dels seus orígens psicoterapéutics.