Joan Comas Camps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 21:
 
== L'exili ==
Passà la frontera el 9 de febrer de 1939. Pogué passà a Ginebra i fer els cursos de doctorat amb Pittard que acabà el mateix juliol de 1939. S’exilià a Mèxic, on obtingué la nacionalitat el 20 d'agost de 1940. El seu mestre a Mèxic fou l'antropòleg i arqueòleg Manuel Gamio, defensor de la perspectiva indigenista. Comas aleshores es tombà de manera decidida cap a l'antropologia física. El juny de 1942 obtingué el títol de doctpr en ciències antropològiques per la Universitat de Ginebra i el títol d'antropòleg físic a Mèxic el 1945. Des de 1940 va ser professor de l'Escola Norma de Mestres de Pachuca i des de 1941 fou professor de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic 1941-59). Fou col·laborador tècnic de l’Instituto Indigenista Interamericano (1942-48) i professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (des del 1955) on fou cap de la Secció d'Antropologia (1963-1973).
Passà la frontera el 9 de febrer de 1939. S’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en antropologia i etnografia. Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional de Antropología de Mèxic (1941-59), membre del consell directiu de l’Instituto Indigenista i professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (des del 1955). Dirigí (1945-52) el “Boletín Bibliográfico de Antropología Americana” i és autor d’obres de divulgació antropològica basades en una crítica científica dels racismes: ¿Existe una raza judía? (1941), Las razas humanas (1950), Los mitos raciales (1955), La educación ante la discriminación racial (1958), Unidad y variedad de la especie humana (1967), a més de l’important Manual de antropología física (1957), traduït a l’anglès el 1960. També publicà una biobibliografia (1963) en homenatge a Pere Bosch i Gimpera.<ref>{{GEC|0018947}}</ref>
 
== L'antropòleg ==
PassàDirigí la frontera(1945-52) el 9“Boletín de febrerBibliográfico de 1939. S’exiliàAntropología a MèxicAmericana”, onEntre s’especialitzàles enseves antropologiapublicacions ipodem etnografia.esmentar Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional"Manual de Antropología de MèxicFísica" (1941-591957), membretraduït dela conselll'anglès directiuel de l’Instituto Indigenista1960, i professor"Introducción dea la UniversidadPrehistoria NacionalGeneral" Autónoma(1962), deen Mèxicel (desmarc deld'una 1955).intensa Dirigíactivitat (1945-52)de el “Boletín Bibliográficopublicació de Antropologíallibrets, Americana”opuscles i ésarticles. És autor d’obres de divulgació antropològica basades en una crítica científica dels racismes: "¿Existe una raza judía?" (1941), "Las razas humanas" (1950), "Los mitos raciales" (1955), "La educación ante la discriminación racial" (1958), "Unidad y variedad de la especie humana" (1967), a més de l’important Manual de antropología física (1957), traduït a l’anglès el 1960. També publicà una biobibliografia (1963) en homenatge a Pere Bosch i Gimpera.<ref>{{GEC|0018947}}</ref>
 
== El reconeixement internacional ==
Comas fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat del Cuzco, al Perú, el 1949, i per la Universitat San Marcos, de Lima, el 1962. Fou catedràtic fundador de l'Escola Nacional d'Antropologia de Mèxic. Fou vicepresident de la Union International des Sciences Anthropologiques (UISAE)(1960-64 i 1964-68) i vicepresident del Comité International pour la Standardisation des Mesures Anthropologiques (1960), president honorari de l'American Association of Physical Anthropologist (1963-64). L'any 1969 s'instituí el Juan Comas Award, premi anual adreçat a estudiants avançats. El 1978 se li concedó el Malinowski Award de la Society for Applied Anthropology. Doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1977).
A partir de 1963 va poder retornar a l'estat espanyol. El 1978 a Alaior (menorca) se li feu un homenatge popular i fou declarat fill il·lustre d'Alaior. Morí a Mèxic el 18 de gener de 1979. Les seves cendres reposen a Alaior, on el col·legi públic rebé el nom de Col·legi Públic Inspector Doctor Comas Camps, a l'actualitat Centre Públic d'Educació Infantil i Primària Inspector Doctor Comas Camps.
 
== Referències ==