Regió de Frígia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
m Ancyra Abasitis |
||
Línia 18:
El [[333 aC]] van passar ambdues a [[Alexandre el Gran]] que en va donar el govern a [[Antígon]] el borni. A la primera divisió de l'imperi el [[323 aC]] Antígon va conservar Frígia a la que es va afegir [[Lícia]] i [[Pamfília]]. Frígia Menor fou donada a Lleonat. El [[321 aC]] [[Perdicas d'Orèstia]] va donar Frígia Major i probablement també la Menor a [[Èumenes de Cardia]], però a [[Triparadiso]] Antígon fou ratificat en la possessió de Frígia Lícia i Pamfília, i Frígia Menor fou donada a Arrideu, però Antígon se'n va apoderar el [[319 aC]].
Antígon la va conservar fins el [[301 aC]]. Llavors la Frígia Menor va passar a [Lisímac] i la Frígia Major a [[Seleuc I Nicàtor]], però el [[282 aC]] Seleuc es va apoderar de la Frígia Menor. El governador selèucida aviat es va independitzar i va formar el [[Regne de Pèrgam]], mentre [[Regne de Bitínia|Bitínia]] afermava la seva independència. Llavors van arribar a la zona els gàlates procedents de Tràcia i es van apoderar de la Vall del [[Sangarios]] on van acabar per formar la [[Galàcia]] separant així Frígia de Bitínia i Paflagònia. Les antigues ciutats de Frígia de [[Gordium]], [[Ancyra Abasitis|Ancyra]] i [[Pessinus]] van quedar dins dels dominis dels gàlates. A la frontera est, Licaònia també es va estendre a l'oest costa de Frígia.
Vers el [[240 aC]] el dinasta de [[Pèrgam ]] va derrotar els [[gàlates]] als que va arrabassar territoris a Frígia Menor i va agafar el títol reial. [[Antíoc III el gran]] va reduir el domini de Pèrgam a la zona entre el ''Sinus Elaeus'' i la badia d' ''[[Adramitium]]'', però després de la derrota del selèucida davant els romans a [[Magnèsia del Sipilos]] ([[191 aC]]) el rei de Pèrgam, aliat de Roma, va obtenir tota la Frígia Menor, Lídia, Frígia Major i potser altres territoris. Un d'ells fou el districte que separava els seus dominis de Frígia menor de Bitínia, i que eren anomenats [[Mísia (regió)|Mísia]] i que Estrabó anomena com a [[Frígia Epicteta]]; la possessió d'aquesta zona va comportar una guerra entre [[Èumenes II de Pèrgam]] i [[Prúsies de Bitínia]] i finalment per decisió de Roma fou donat a Pèrgam, amb el nom de Frígia Epicteta. Frígia (Major, Menor i Epicteta o Mísia) va passar a Roma a la mort del darrer rei [[Àtal II de Pèrgam]] el [[133 aC]] en virtut del seu testament.
| |||