Joan Comas Camps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 6:
Fou fill de [[Gabriel Comas i Ribas|Gabriel Comas Ribas]], important pedagog mallorquí casat amb la maonesa Rita Camps Mus. Va tenir quatre germanes: Margarida, Anna, Maria i Consepció. Residiren a Alaior fins el 1906, quan la família es traslladà a Palma. L'octubre de 1917 obtingué el títol de Mestre Nacional de Primer Ensenyament a l'escola Normal de Magisteri de Ciutat de Mallorca. Estudià a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid entre 1918 i 1921.
 
La ''Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas'' el becà en dues ocasions per seguir estudis a l'estranger. La primera vegada, el 1921, anà a França i Bèlgica a estudiar l'organització escolar i el funcionament de la inspecció en aquests països. La segona, de 1928 a 1930, li serví per fer dos anys d'estudis psico-pedagògics i antropològics a l'Institut [[Jean-Jacques Rousseau|Jean Jacques Rousseau]] i a la Facultat de Ciències de la Universitat de Ginebra, on fou alumne de Claparède, Bovet i Piaget, a més de rebre la influència de Pittard, que el decantà cap a l'antropologia.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Oliver|nom=Jaume|títol=Joan Comas i la política educativa de la Segona República (1936-1939)|llengua=Català|data=1985|editorial=Servei de Publicacions de la Universitat de Palma de Mallorca|lloc=Palma|isbn=84-600-3773-4|pàgines=4045-4146}}</ref>
 
== Activitat professional (1921-1939) ==
Línia 15:
L'any 1926 traduí al castellà "La psicología de Adler y el desenvolvimiento del niño" de M. Ganz. Traduí al castellà, el 1929, l'obra d'Alexandre Galí "La mesura objectiva del treball escolar". L'any 1930, amb Margarita Dellembach, traduí "¿Qué es eugenesia?" de Leonard Darwin i publicà "El sistema de Winnetka en la práctica". L'any 1934 publicà, amb Regina Lago -la seva dona- "La práctica de las pruebas mentales y de instrucción" i, el 1935, amb Modesto Medina, "Manual del inspector de Primera Enseñanza". Continuà amb les traduccions i el 1932 publicà "La coeducación de los sexos" d'E. Hugenin; el 1934 "El psicoanalisis y el alma infantil" de C. Baudouin i "La causalidad física en el niño" de Jean Piaget; el 1935 traduí "La ciencia y el carácter" de W. Bowen, "La psicología y la nueva educación" d'E. Claparède i "El juicio moral en el niño" de Jean Piaget; el 1936 "Las primeras manifestaciones de la inteligencia" de P. Janet.
 
A més, en els anys de la república, publicà "Escuela unificada: laicismo y moral; coeducación" (1932) i "Comedores y colonias escolares" (1935). L'any 1936 publicà "Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca", estudi bàsic dels monuments megalítics de l’illa fet en els anys 1920 i 1921.<ref name=":0" />
 
== La Guerra Civil ==
Un cop esclatada la Guerra Civil, la Direcció General d'Ensenyament Primari li encomanà que organitzàs un orfenat pels fills dels caiguts a la guerra. El maig de 1937 se'l nomenà inspector dels centres escolars i culturals de la República a l'estranger. I més tard fou delegat per a la infància evacuada, amb residència a París. Fou president, des del gener de 1938, de la Comissió de Coordinació per a l'Assistència a la Infància Evacuada a Catalunya. A partir de l'abril de 1938 passà a exercir d'agregat primer del Ministeri d'Instrucció Pública.<ref name=":0" />
 
== L'exili ==
Passà la frontera el 9 de febrer de 1939. Pogué passà a Ginebra i fer els cursos de doctorat amb Pittard que acabà el mateix juliol de 1939. S’exilià a Mèxic, on obtingué la nacionalitat el 20 d'agost de 1940. El seu mestre a Mèxic fou l'antropòleg i arqueòleg Manuel Gamio, defensor de la perspectiva indigenista. Comas aleshores es tombà de manera decidida cap a l'antropologia física. El juny de 1942 obtingué el títol de doctpr en ciències antropològiques per la Universitat de Ginebra i el títol d'antropòleg físic a Mèxic el 1945. Des de 1940 va ser professor de l'Escola Norma de Mestres de Pachuca i des de 1941 fou professor de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic 1941-59). Fou col·laborador tècnic de l’Instituto Indigenista Interamericano (1942-48) i professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (des del 1955) on fou cap de la Secció d'Antropologia (1963-1973).<ref name=":0" />
 
== L'antropòleg ==
Línia 28:
== El reconeixement internacional ==
Comas fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat del Cuzco, al Perú, el 1949, i per la Universitat San Marcos, de Lima, el 1962. Fou catedràtic fundador de l'Escola Nacional d'Antropologia de Mèxic. Fou vicepresident de la Union International des Sciences Anthropologiques (UISAE)(1960-64 i 1964-68) i vicepresident del Comité International pour la Standardisation des Mesures Anthropologiques (1960), president honorari de l'American Association of Physical Anthropologist (1963-64). L'any 1969 s'instituí el Juan Comas Award, premi anual adreçat a estudiants avançats. El 1978 se li concedí el Malinowski Award de la Society for Applied Anthropology. Doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1977).
A partir de 1963 va poder retornar a l'estat espanyol. El 1978 a Alaior (Menorca) se li feu un homenatge popular i fou declarat fill il·lustre d'Alaior. Morí a Mèxic el 18 de gener de 1979. Les seves cendres reposen a Alaior, on el col·legi públic rebé el nom de Col·legi Públic Inspector Doctor Comas Camps, a l'actualitat Centre Públic d'Educació Infantil i Primària Inspector Doctor Comas Camps.<ref name=":0" />
 
== Referències ==