Joan Comas Camps: diferència entre les revisions

Obtingut el títol optà per la Inspecció, treballant a Girona (1921-24), Santa Cruz de Tenerife (1924-27) i Lugo (1927-31). La proclamació de la Segona República el trobà exercint com a inspector a Lugo, on havia ingressat al PSOE i havia estat elegit regidor a l'Ajuntament. A les eleccions de l2 d'abril havia estat elegit com a regidor de Lugo pel PSOE, tot i que en fou expulsat poc després. Aleshores era el secretari del Sindicat Nacional de Professors d'Escoles Normals i d'Inspectors, integrat a la FETE. El febrer de 1932 passà a Segòvia com a inspector en cap. El 2 de desembre de 1932 obtingué una plaça d'inspector a Madrid que ocupà fins el gener de 1939.

Un cop esclatada la Guerra Civil, la Direcció General d'Ensenyament Primari li encomanà que organitzàs un orfenat pels fills dels caiguts a la guerra. El maig de 1937 se'l nomenà inspector dels centres escolars i culturals de la República a l'estranger. I més tard fou delegat per a la infànciaInfància evacuadaEvacuada, amb residència a París, junt amb la seva primera dona, Regina Lago García.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Parrón Guasch|nom=Artur|títol=L'exili balear a Mèxic|llengua=català|data=2009|editorial=Documenta Balear|lloc=Palma|pàgines=154|isbn=978-84-92703-41-8}}</ref> Fou president, des del gener de 1938, de la Comissió de Coordinació per a l'Assistència a la Infància Evacuada a Catalunya. A partir de l'abril de 1938 passà a exercir d'agregat primer del Ministeri d'Instrucció Pública.<ref name=":0" />

Passà la frontera per Portbou el 9 de febrer de 1939 i ingressà al camp d'Argelers. Pogué passà a Ginebra i fer els cursos de doctorat amb Pittard que acabà el mateix juliol de 1939. S’exiliàSortí de Rotterdam cap a MèxicNova York amb el New Amsterdam i d'allà passà a Veracruz, on arribà el 16 d'octubre de 1939.<ref name=":1" /> A Mèxic, obtingué la nacionalitat el 20 d'agost de 1940. Es dedicà per complet a l'activitat de recerca i docència, amb una escassa participació en les activitats polítiques dels exiliats republicans. El seu mestre a Mèxic fou l'antropòleg i arqueòleg Manuel Gamio, defensor de la perspectiva indigenista. Comas aleshores es tombà de manera decidida cap a l'antropologia física. El juny de 1942 obtingué el títol de doctprdoctor en ciències antropològiques per la Universitat de Ginebra i el títol d'antropòleg físic a Mèxic el 1945. Des de 1940 va ser professor de l'Escola Norma de Mestres de Pachuca i des de 1941 fou professor de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic 1941-59). Fou col·laborador tècnic de l’Instituto Indigenista Interamericano (1942-48) i professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (des del 1955) on fou cap de la Secció d'Antropologia (1963-1973).<ref name=":0" />

Dirigí (1945-52) el “Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”,. Fou fundador de la revista "Anales de Antropología" i editor de 2América Indígena" i "Boletín Indigenista". Entre les seves publicacions podem esmentar "Manual de Antropología Física" (1957), traduït a l'anglès el 1960, i "Introducción a la Prehistoria General" (1962), en el marc d'una intensa activitat de publicació de llibrets, opuscles i articles. És autor d’obres de divulgació antropològica basades en una crítica científica dels racismes: "¿Existe una raza judía?" (1941), "Las razas humanas" (1950), "Los mitos raciales" (1955), "La educación ante la discriminación racial" (1958), "Unidad y variedad de la especie humana" (1967). També publicà una biobibliografia (1963) en homenatge a Pere Bosch i Gimpera.<ref>{{GEC|0018947}}</ref> La seva obra demostra un interès desbordant per la prehistòria i els aspectes culturals i biològics de Mèxic i Amèrica.