Cases de Torrat: diferència entre les revisions

'''-Notícies històric-genealògiques''': l'informe de l'arquebisbe Fabián y [[Francisco Fabián y Fuero|Fuero]], 1791 (Ivars Cervera, 2007: 187)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ivars Cervera|nom=Joan|títol=La Marina Alta segons l'informe Fabián y Fuero (1791)|data=2007|editorial=Ajuntament de Dénia|pàgines=198|isbn=978-84-935314-2-3}}</ref> recull en la seua relació d'habitatges rurals de Calp: “11. La casa de camp amb cultiu d'Antonio Tur, habitada”. Amb aquesta aportació concreta queda documentada l'existència de l'habitatge a la fi del XVIII. En 1731 una nota sacramental, datada a [[Benissa]], certifica el matrimoni entre Antoni Tur Pérez, natural de Calp i la benissera Theresa Femenía Vives.<ref>1731, 10 d'octubre. AHP Benissa. Registre del matrimoni d'«''Antonio Tur, llaurador natural i abitador de dita vila de Calp fill de Antoni i Àngela Perez conyugues de una y a Theresa Femenía, doncella natual i abitadora de la present Vila de Benissa..''.» (QL-04 (1676-1747) f. 142)</ref>. El primer cap de família dels Tur hauria pres possessió de terres en la partida de la [[Cases de Torrat|Cometa]] algunes dècades abans d’acord amb la notícia documental que trobem en una escriptura d'assentament de terres celebrada en 1696. En aquesta escriptura emfitèutica compareix com a testimoni del contracte Antonio Tur, llaurador de Calp, acompanyat de qui poguera ser un familiar d'igual cognom.<ref>Els detalls de l'acte apareixen inclosos com a antecedent notarial en un expedient de plets entre la Justícia i l'Ajuntament de la vila de Benissa contra el Marqués d'Ariza per la suposada apropiació d'aquest de terres incultes sobre les quals no se'l reconeixia senyoriu directe. El títol resa: “''Die 22 Januari 1696. Antoni Feliu Governador i procurador general de l'Il·lustre Senyor Marques establix a Sebastia Marti Llaurador de Venissa present i als seus un tros de terra'' en terme de Benissa partida del Barranch del Pachell que sàrria dues jornals inculta que afronta en terra de Nofre Sivera també establida pel dit Barranch en muntanya i en la Cometa dels Llops el qual establiment li fa absens un sou y sis, Lluïsme y fadiga. Benissa testes [testimonis] Antoni Tur. Llaurador de Calp, Visent Tur dones menor Senixa habitador". (ARV. Escrivanies de Cambra, 1746, n° 33). Tots dos, Antoni i Vicent Tur, podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros, celebrat en aquella població en 1668 (AHPPE. Matrimonis. QL-01 (1655-1697) foli 26).</ref>. En 1671 havien casat a Benissa Antoni Tur, natural d'Eivissa, i Magdalena Femenía,<ref>1671, 1 de setembre. AHP Benissa. Matrimoni. “''Desposi per paraules de present a Antoni Tur llaurador, fill d'Antoni Tur i de Fransisca Serra cònjuges i Madalena Femenía donsella filia de Pere y de Vicenta Cardona cònjuges natural i abitadora de Benisa ab llicencia de l'oficial de Xativa despatxada a 23 d'Agost del dit any foren testimonis Antoni Femenia y Vicent Ivars naturals i abitador de Benisa el contrajyjent Antoni Tur és natural de ivica y abitador de Benissa''". Signatura Fr. Pròsper Castelló, vicari” (QL-03 (1623-1675) foli 292v). Molt probablement, l'eivissenc Antoni Tur ja comptava amb familiars emigrats en les nostres terres que facilitaren el seu assentament. Als pocs anys de contret el matrimoni mor Madalena Femenía i Antoni Tur torna a casar, ara a Xaló, el quatre d'agost de 1681, amb Cathalina Alos Gimeno, filla de Gabriel Alos Ordines i Cathalina Gimeno Vicens, naturals de Santa Margarida (AHPX. Matrimonis. libro2, foli 48v). En estat de viduïtat novament, contraurà un tercer matrimoni amb la benisera Elisabeth Juana Ivars en 1686, ella també vídua de Miguel Cardona (AHPB. Matrimonis. QL-04 (1676-1747 foli 18). Podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros celebrat en aquella població l'any 1668.</ref>, enllaç que és anterior i sense vincle familiar amb el de Josep Tur Oliver, natural de Xaló i Ursola Anna Crespo, de Benissa, celebrat en 1704, matrimoni del qual parteixen totes les línies familiars dels actuals Tur benissers i bona part dels de [[Calp]]}.<ref>Els antecedents més antics d'aquest llinatge els trobem en la persona d'Antoni Tur, llaurador originari d'Eivissa i abitador de Pedreguer, vidu per mort de Beatriu Bolufer, qui posteriorment casa en 1635 amb Caterina Palones de Teulada. Els seus descendents s'instal·laran en la Vall del Pop i de l'enllaç referit part la branca benisera amb descendència a partir del primer terç del XVIII (Luri i Sala, 2001: 125-127).</ref>. En 1672 naix Antoni Vicent Gregori Tur Femenía, d'Antoni i Magdalena, a qui atribuïm l'enllaç matrimonial amb Ángela Pérez. L'antiguitat del pseudònim “'''Torrat'''” queda acreditada en ser recollit, potser per desconeixement del cognom del confrontant en confeccionar-se el títol, en la descripció de fites d'una escriptura de contracte emfitèutic subscrit a l’any 1746. En aquest acte es fa transmissió d’“un tros de terra inculta, situat en el terme de d[ic]ha vila de Calp, partida dels fanadíchs a la cayda del Tosalt de Sagaíx, que serà vint-i-cinc jornals si fa no fa, que bufona amb Antonio Torrat”.<ref>AHMD. Protocol de Juan Pérez Clemente, 1746. Fol. 35-37.</ref>. Els llistats d'apilaments de sal de 1737 assenyalen a Joseph Tur com a comprador al novembre d'aquell any. Creiem que podria tractar-se de Joseph Tur Pérez, qui havia contret matrimoni amb la calpina Teresa Ivars quatre anys abans.<ref>733, 2 de març. AHP Benissa. Matrimoni “''Joseph Tur llaurador naty hab or de dita Vila de Calp fill de Antoni y Angela Perez conyugues de una y a Teresa Yvars donsella nat de dita Vila de Calp, y desde la infancia habita en esta de Benisafilia de Andreu, y Melchora Crespo conjuges de altra, [...] testimonis Joan Femenia de Joseph natural y habitador de Benissa y Antoni Tur natl y hab. or de Calp'' ''llauradors, y altres''". Signa Dr. Joseph *Morell, rector” (*QL-04 (1676-1747) foli 145)</ref>.

Els antecedents que manegem permeten calcular que el nombre de veïns -caps de família Tur - que podria habitar en el paratge a mitjan segle no excediria de quatre, instal·lats els seus membres en un únic habitatge,<ref>L'informe Fabián y Fuero de 1791 assenyala “''la casa de camp amb cultiu d'Antonio *Tur, habitada''”. No fa referència a habitatges units, agrupades ni especifica nombre de veïns ocupants com en altres casos.</ref>, que a més comptaria amb els additaments defensius necessaris per a repel·lir qualsevol agressió externa. Una branca familiar important, pel seu desenvolupament al llarg dels segles. XIX-XX, els Tur “Salvadora”, part de l'enllaç celebrat en 1769 entre Pedro Tur Femenía, d'Antonio i Theresa, i Vicenta Bertomeu Signes, ella natural de Teulada.<ref>AHPT. Matrimonis (QL-04 (1767-1780) foli 6.</ref>.

A partir del primer terç del XIX i durant tot aquest segle, els Tur de la Cometa experimentaran un període sostingut d'expansió demogràfica que es traduirà en la colonització de l'entorn, la prosperitat econòmica sobre la base de les explotacions agrícoles millorades i la creació de nous grups domèstics mitjançant la seua unió amb altres famílies llauradores: els Bañuls, Bertomeu, Crespo, Giner, Pineda, Ribes, entre altres. Els efectes econòmics, socials i culturals derivats d'aquest procés deixaran una profunda empremta, física en el mitjà i humana en la comunitat, que persisteix fins als nostres dies. Del matrimoni entre Francisco Tur de José i Teresa Pastor, enllaç que va vindre a enfortir els llaços entre els Tur de la Cometa i els Pastor del Corralet a la fi del XVIII -famílies llauradores d'acomodada posició- naixeran Francisco Tur Pastor, qui casa en 1821 amb Josefa Crespo,<ref>1821, 14 d'abril. AHP Benissa. Matrimoni. “''Francisco Tur, fill de Franco i de Teresa Pastor naturals casats i veïns de Calp d'una i d'una altra, a Josefa Crespo donzella filla de José i de Rosa Pineda consorts naturals casats i veïns de Benissa. Van ser testimonis: José Tur i Pedro Pastor naturals casats i veïns de Calp”. Signa Sr. José Cendra, vica''ri” (M-03 (1799-1837) foli 211). D'aquest enllaç atribuïm el naixement de dues filles: Micaela Tur Pastor (1842-1921), esposa de Mateo Zaragoza Tous, i María Tur Pastor (1841-1921), casada amb Antonio Fornet (AHPC. Difunts. 1921, n°8, foli 52, i n° 46, foli 70, respectivament).</ref>, José Tur Pastor, qui ho fa en 1833 amb María Crespo ivars<ref>1833, 27 d'octubre. AHP Benissa. Matrimoni. “''José Tur, natural i veí de Calp, fill de Francisco i Teresa Pastor d'una, i d'una altra a María Crespo soltera natural i veïna d'aquesta filla de Bernardo i de María Ivars”. Van atorgar escriptura de noces davant l'escrivà de Benissa José Manuel Yvars. Signa Sr. Vicente Jorro''” (M-03 (1799-1837) foli 332).</ref> i Antonio Tur Pastor, per part seua, amb Mariana Tomàs de Calp.<ref>D'aquest enllaç naixerà Antonio Tur Tomás (n. 1828), espòs de Águeda Crespo Martí. Aquest matrimoni habitarà a la “Casa d'Águeda” durant la resta de segle.</ref>. Els germans Tur Pastor apareixen al costat del seu pare com a electors amb dret de sufragi en 1839. Un any després, en el padró de contribuents de Calp, trobem a cinc caps de família entre els principals pagadors de la població: es tracta de Francisco Tur Pastor d'Antonio, amb una renda anual de 2.124 reals; Fernando Tur Pastor de José, 1.762 reals; Francisco Tur Pastor de José, 922; José Pastor de Francisco, 768 i José Tur Pastor de José “Bacuri”, amb 726 reals de renda. Francisco Tur és nomenat alcalde de Calp durant el període absolutista, 1825, i un any després Pedro Tur, regidor degà (Pastor Fluixá, 1987: 329-335). Pedro Tur Pastor formarà part de la corporació moderada que encapçala l'alcalde Miguel Pastor Peris en 1846. Del matrimoni referit entre José Tur Pastor (n. 1812) i María Crespo Ivars, celebrat en 1833, naixeran nou fills de la descendència dels quals provenen els Tur “Torrat” actuals.<ref>En 1884 són quatre els caps de família establits en el caseriu: José, Pedro, Antonio i Juan Tur Crespo, llauradors que compten amb unes rendes anuals en pessetes de 84,88; 82; 43,79 i 19,84 respectivament, segons reflecteix el padró municipal. En 1894 són sis les cases ocupades permanentment i vint-i-huit les seues habitadores Per testimoniatges orals i documents puntuals, tenim constància del casament de sis fills i dues filles de José Tur Pastor i María Crespo Ivars amb membres d'altres famílies establides majoritàriament en la partida. Les seues dates de naixement han sigut recollides de censos o veïnats de l'època que a vegades ofereixen dades contradictòries quant a edat. D'aquests huit matrimonis hi haurà una descendència total de trenta fills i filles els qui es constituiran cap a principis del segle XX en la nova generació de famílies originàries de “Cases de Torrat”.</ref>.

Desbordada la capacitat d'habitació de les Cases de Torrat en l'últim terç del segle XIX,<ref>Quedaran com a propietaris de les tres cases unides de Torrat els germans (a) Antonio, (b) Francisco i (c) Teresa Tur Crespo. De les notícies recaptades per testimoniatge oral -llevat d'error o omissió- o documentades fefaentment, assenyalem els següents enllaços: del matrimoni entre (a) Antonio Tur Crespo (1846-1905) i María Josefa Ribes Roselló naixeran cinc fills: I - José Tur Ribes (1875-1940), casat el 4/2/1899 amb Josefa Ferrer Perles “Xocolate” (AHPC. Matrimonis. 1899, n° 1, foli 27v); 2.- María Josefa Tur Ribes, casada el 13/10/1900 amb Miguel Ferrer Perles “Xocolate” (AHPC. Matrimonis. 1900, n° 99, foli 33v); 3.- Antonio Tur Ribes, casat en primeres núpcies amb Francisca Zaragocí Segura, de Gorga, el 23/12/1908 (Al-IPC. Matrimonis. 1908, n° 22, foli 76v), i vidu, tornarà a contraure matrimoni en segones núpcies amb la seua cunyada Carmen Zaragocí Segura el 18/8/1909 (AHPC. Matrimonis. 1909, n° 10, foli 79v); 4.- Pedro Tur Ribes (1888-1974), casat amb Encamación Zaragocí Segura, i 5.- Jaime Tur Ribes (1885-1971), casat amb Teresa Tomás Querol “del cura”. De l'enllaç entre (b) Francisco Tur Crespo (n. 1337) i María Josefa Romá Bruny, de Joaquín i Carmela, natural de Beniardà, casats el 26/11/1870, hi haurà 1.- María Josefa Tur Romá (1878-1955), casada amb Juan Bañuls Tur el 9/12/1903 (AHPC. Matrimonis. 1903, n° 20, foli 51v). Del matrimoni entre (c) Teresa Tur Crespo i Juan Bañuls Bertomeu naixeran quatre fills.</ref> , l'emancipació dels plançons s'anirà materialitzant en l'edificació progressiva de cases disseminades de nova planta per a albergar-los, circumscrites al llogaret i constituïdes en llars independents. Així, la vida quotidiana de la comunitat transcorrerà subjecta a la raó patriarcal de la família llauradora, els seus béns i usos comuns, els costums religiosos i les tradicions.