Nicolai Frederick Severin Grundtvig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegir enllaç |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
El 1805 treballà com a educador dels fills dels senyors d'Egeløkke a l'illa Langeland. Un desengany amorós el portà a estudiar obres dels filòsofs alemanys com ara Fichte i Schelling. Els ''Discusos a la nació alemanya'' són a la gènesi i en el context del "despertar" dels danesos que més tard reclamaria Grundtvig. És una època que la resistència a les conquestes de Napoleó i el romanticisme fan brollar moviments nacionalistes arreu. Especialment, després de derrota de Dinamarca enfront de Prússia a la guerra de 1864, la societat danesa fou molt receptiva a doctrina nacionalista defensada per Grundtvig. El qual proposava que les l'esglésies i les escoles havien de transformar-se en un bastió que defensés la ''Danskheden'' o danitat expressada essencialment en la llengua i en els valors culturals danesos.
Retornà a Copenhaguen l'abril de 1808, residint al Col·legi Valkendorf amb una beca reial, dedicat a l'estudi les cròniques i els escrits antics escandinaus, la civilització ofegada per la cristianització. El romanticisme fa renéixer l'interès pel patrimoni de llegendes i cròniques dels antics nòrdics.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Joly|nom=Philippe|article=N.F.S. Grundtvig.Un visionnaire qui inspira la «Folkehøjskole» danoise|publicació=Penser l'éducation. Philosophie de l’éducation et Histoire des idées pédagogiques núm. 4|data=Desembre 1997|pàgines=65 - 92}}</ref> Becat per la corona, Grundtvig viatjà tres vegades a Anglaterra els anys 1829,1830 i 1831 amb l'objectiu d'estudiar i publicar literatura anglosaxona. Però, també, hi conegué l'alta qualitat educativa del col·legis britànics.
comparada. vol. XXIII, núm. 3-4, ,|url=http://www.ibe.unesco.org/sites/default/files/grundtvs.pdf|data=1993|pàgines=651 - 662}}</ref>
Pel que fa a la religió, en poemes com els de ''Roskilde-riim'' ( Les rimes de Roskilde) de1814 i altres col·leccions i, també, a ''Bibelske prædikener'' (Sermons bíblics) de 1816, va demanar una renovació de l'esperit de [[Martí Luter]].
Malgrat que Grundtvig tingué dificultats per assolir un càrrec que li donés certa estabilitat va comptar amb la protecció reial al llarg de la seva vida. El 1839 el rei el va nomenar pastor d'una institució per a dones grans a Vartov. Això li permeté tenir temps per la seva tasca pastoral però també per continuar el seu activisme religiós, social i cultural. D'allà estant, Grundtvig exercirà una gran influència a tot el país. La petita comunitat de dones que escoltaven els seus sermons i admonicions ràpidament es convertí en focus de difusió de les seves idees per tot el país.
== El moviment ''grundtvigiarià.'' ==
Nikolaj Grundtvig visqué en una època de profunds canvis socials a Dinamarca com l'esfondrament pacífic de la monarquia absoluta, la llibertat per als pagesos que havien de viure de per vida en les terres del senyor, l'inici de parlamentarisme i la democràcia o la derrota de la [[Guerra dels Ducats]] de 1864 que separà d'ella Noruega i el ducats de Slesvig i Holstein. Derrota que qüestionà la identitat nacional danesa. En aquestes coordenades, Grundtvig va proposar als danesos un programa de regeneració i reconstrucció d'aquesta identitat danesa basada en la religió, la història, la llengua i l'educació.
Grundtvig no compartia el corrent liberal que associava l'emancipació amb l'individualisme liberal. Era crític amb la [[Revolució Francesa]] que va partir de pensar que la manera d'obtenir la llibertat és dissoldre l'estructura de poder. Remarca com massa vegades això porta a una altra forma de poder pitjor que la que s'acaba d'anorrear. Volia substituir la revolució violenta per una transformació pacífica de tots els elements de la societat basada en el reconeixement mutu i que tots tenien dret a existir. Així i tot, les seves opinions sobre ''vekselvirkning'' o interacció van més enllà de la mera tolerància a la diversitat. Cal cercar un reconeixement mutu basat en l'evidència de què cada persona, cada institució, cada administració poden ensenyar i aprendre en un diàleg basat en el respecte mutu. Sols amb aquest diàleg es pot formar el medi adequat per assolir els objectius que anhelava la Il·lustració. Plantejament que ha portat a veure en Grundtvig un precedent del camí no violent vers la modernització i transformació social.
La influència de les idees Grundtvig va ser tal que articulà un moviment social que adquirí un estatus gairebé de religió cívica en la consciència danesa així com a nivell internacional. La raó primordial va ser la perfecta consonància de l'esperit predominant dels temps de les revolucions democràtiques del segle XIX per traduir-lo en un protagonisme dels ciutadans comuns i les seves necessitats. Ell va ser el primer danès a utilitzar el terme folkelighed (popular) com un concepte exclusivament positiu que havia d'impregnar-ho tot: lleis, normes, reglaments, institucions, comportaments, si es desitjava que aquestes fossin autèntiques i de valor. El moviment Grundtvigià va tenir un gran ressó entre la població rural menys afavorida, ja que hi van veure en ell una ideologia que havia de permetre als humils camperols convertir la llibertat econòmica que havien obtingut, a través de les reformes agràries, en poder polític i influència pràctica.
== La ''Folkehøjskole'' o les escoles secundàries populars ==
El programa de regeneració social i de reconstrucció nacional de Nikolaj Grundtvig requeria educació com a eina de transformació de tota una generació de danesos. Recollint les experiències educatives britàniques que havia conegut en els seus viatges, plantejà un centre educatiu que anomenà ''Folkehøjskol''e. Obert de novembre a març, per afavorir l'assistència dels pagesos joves i adults en èpoques de poc treball al camp. Més tard, el 1860, fou oberta a les noies de maig a juliol, L'objectiu era formar l'home i dona comú a aprendre a assumir la responsabilitat i el futur del seu país a través del coneixement de la seva història , de la seva llengua i la importància de la vida i acció en comunitat. Grundtvig va formular les seves idees sobre l'escola secundària popular en un moment en què l'autocràcia com a forma de govern era fortament criticada, especialment per la burgesia i els intel·lectuals. Però, al mateix temps, aquests grups estaven molt preocupats pel que passaria si s'introduís la democràcia i els camperols desinformats i sense educació també guanyessin influència sobre el govern del país.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://natmus.dk/historisk-viden/danmark/nationalstaten-1848-1915/faedreland-og-folkeliv/hoejskolebevaegelsen/|títol=Højskolebevægelsen|consulta=20.09.2021|editor=Nationalmuseet}}</ref>[[Fitxer:Grundtvigs Kirke Copenhagen.jpg|miniatura|Església dedicada a Grundtvigs a Copenhagen]]Grundtvig s'havia imaginat que la ''Folkehøjskol''e seria una escola cívica de per vida, mentre que la universitat cultivaria la ciència i l'escola primària s'encarregaria de les habilitats pràctiques. L'institut popular no havia de ser una escola de cristianisme, sinó ensenyar què significaria ser danès i humà a Dinamarca. L'educació religiosa s'havia de fer a la parròquia.
== Obra ==
| |||