Rus de Kíev: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 44:
=== Sud-oest ===
{{Principal|Principat de Galítsia-Volínia}}
Al sud-oest, el principat de [[Galítsia]] va establir relacions comercials amb els seus veïns polonesos, hongaresos i lituans, emergint com el successor en la zona de la Rus de Kíev. A principis del {{segle|XIII|s}}, el príncep [[Roman Mstislàvitx]] va unir els dos principats prèviament separats, va conquerir Kíev i va assumir el títol de gran duc de la Rus de Kíev. El seu fill, el [[Daniel de Galítsia|príncep Daniel]], va ser el primer governant de Kíev a acceptar una corona
Durant la [[Invasió mongola de Rússia]], [[Batu Khan]] va [[setge de Kiev (1240)|conquerir Kiev]] el [[17 de desembre]] de [[1240]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Martin |nom=Janet |títol=Medieval Russia, 980–1584 |pàgines=139 |editorial=Cambridge University Press |any=1995 |isbn= 978-0521368322 |llengua=anglès}}</ref> i va continuar avançant cap al centre d'Europa. L'[[11 de desembre]] de [[1241]] va morir [[Ogodei]], provocant l'evacuació d'Hongria pels mongols,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=The Empire of the Steppes: A History of Central Asia |url= http://books.google.cat/books?id=CHzGvqRbV_IC&pg=PA264&dq=mongol+europe+ogodai&hl=ca&sa=X&ei=pG5LUY3yE4m3hAe8w4CICg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=mongol%20europe%20ogodai&f=false |llengua=anglès | editorial=Rutgers University Press |data=1970 |pàgines=267 |isbn=0813513049}}</ref> que l'hivern del 1242 a 1243, creuant [[Valàquia]] i [[Moldàvia]], i Ucraïna van arribar a les seves bases del [[Volga]].
Al començament del {{segle|XIV|s}}, el [[patriarca]] de l'[[Església Ortodoxa Oriental|Església ortodoxa oriental]] a Constantinoble va garantir als governants de [[Principat de Galítsia-Volínia|Galítsia-Volínia]] un [[bisbe metropolità]] per compensar el desplaçament de Kíev a Vladimir. Poc després, els líders [[lituà|lituans]] també van demanar i rebre un bisbe metropolità per a [[Novagrúdok]].
Després de la [[batalla del riu Irpín]] de 1321, Volínia va caure en mans de Lituània, incloent [[Kiev]], que havia estat conquerida per Gediminas el 1323 després d'[[Setge de Kiev|un setge d'un mes]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Rowell |nom=S. C. |títol=Lithuania Ascending |pàgines=97 |editorial=Cambridge University Press |any=2014 |isbn=1107658764 |url=https://books.google.es/books?id=X1cHAwAAQBAJ&pg=PA97&dq=irpin+1321+Gediminas+Stanislav+of+Kiev&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiM__Py2pTzAhXUS_EDHTrrBjEQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=irpin%201321%20Gediminas%20Stanislav%20of%20Kiev&f=false |llengua=anglès}}</ref> posant fi al govern de Rurikides a la ciutat. De [[1349]] a [[1352]], [[Casimir III de Polònia]] i el gran duc de [[Lituània]] [[Gediminas]] s'enfronten per apoderar-se del principat de Galítsia-Volínia. En [[1352]], Polònia i Lituània arriben a un acord sobre el repartiment de Galítsia-Volínia. Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, [[Lutsk]] i [[Belz]]), [[Podíl·lia]] i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i [[Voivodat de Podlàquia|Podlàquia]] esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. L'últim sobirà del principat de Galítsia-Volínia és Boleslas, futur [[Bolesław Jerzy de Mazovia]], nebot de Lleó i fill de [[Trojden I]]. Aquest és enverinat en [[1340]].
| |||