Stefan Heym: diferència entre les revisions

Helmut Flieg va néixer en el si d'una família jueva dedicada a el comerç a Chemnitz, una ciutat situada a l'[[Estat Lliure de Saxònia]]. Antifeixista convençut, el 1931 va ser expulsat de l'escola a causa d'un poema [[antimilitarista]]. NoAmb obstant aixòtot, va completar els estudis a [[Berlín]]. Abans de l'[[incendi del Reichstag]] el 1934, Flieg va escapar a [[Txecoslovàquia]], on va adoptar el pseudònim de Stefan Heym.<ref>Hutchinson: ''Stefan Heym: the perpetual dissident'', p. 16</ref>

El 1943, Heym es va enrolar a l'[[Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica|exèrcit]] en una unitat de [[guerra psicològica]], i va combatre a la [[Segona Guerra Mundial]], participant en el [[Operació Overlord|desembarcament de Normandia]] el 1944. El seu treball consistia a redactar textos per a influenciar en la morall'ànim dels soldats de la [[Wehrmacht]] a través de [[Full volant|fulls volanders]], ràdio o altaveus. Després de la guerra, Heym va dirigir el diari ''Ruhrzeitung'' a [[Essen]], i després a [[Munic]] es va convertir en editor del ''Neue Zeitung,'' un dels diaris més importants de les tropes d'ocupació estatunidenques. Tanmateix, a causa de les seues simpaties prosoviètiques fou retornattornat als EUA.

El 1952, va retornar totes les seves medalles obtingudes com a membre de l'exèrcit com aen reacció a la [[Guerra de Corea]], i es va mudar primer a [[Praga]] i més endavant a la RDA.

A Alemanya, Heym va rebre inicialment un tracte privilegiatconsiderat com a emigrant [[antifeixista]]. Va viure amb la seva esposa en una vilavil·la disposada per l'estat a Berlín-Grünau. Entre 1953 i 1956 va treballar per al ''Berliner Zeitung.'' Les seves novel·les, que van continuar essent escrites en anglès, van ser publicades per una editorial fundada per ell anomenada ''Seven Seas Publishers''.

Els conflictes amb l'aparell estatalpolític de la RDA van començar el 1956, quan la publicació del llibre de Heym sobre la [[insurrecció del 17 de juny]], ''Five Days in June,'' va ser rebutjat. Les tensions augmentaren el 1965, quan [[Erich Honecker]] va atacar a Heym durant una conferència del [[Partit Socialista Unificat d'Alemanya]]. El 1969, Heym va ser empresonat a causa d'una violació de les regulacions delsdel controlscontrol de canvi després de publicar la novel·la ''Lassalle.'' No obstant això, va ser capaç de fer viatges a l'estranger, visitant els Estats Units el 1978, i els seus llibres van continuar apareixent en impressions de baixa qualitat a la RDA.

El 1976, Heym va ser entre els escriptors de la RDA que van signar una petició protestant per l'exili del cantautor [[Wolf Biermann]]. A partir d'aleshores, Heym només va poder publicar els seus treballs a la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA) i va començar a escriure en alemany. El 1979 va ser empresonat novament per violar els controls de canvi i va ser exclòs de l'Associació d'Escriptors de la RDA. Heym va expressar el seu suport a la [[Reunificació alemanya]] el 1982, i durant la [[dècada del 1980]] va donar suport al moviment dels drets civils a la RDA, contribuint amb diversos discursos a Berlín Est la tardor de 1989, com el que va pronunciar durant la [[manifestació de l'Alexanderplatz]] el 4 de novembre.<ref>https://www.youtube.com/watch?v=JPgviMTBx48 Video en [[YouTube]] minutos 2:47-4:00</ref>

En els anys posteriors a la reunificació, Heym va ser crític amb el que va considerar una discriminació contra els alemanys de l'est en la seva integració a la RFA, i va advocar per un socialisme alternatiu al [[capitalisme]] de l'Alemanya reunificada. En les eleccions federals de 1994, Heym figurava com independent a la llista oberta del [[Partit del Socialisme Democràtic]], i va ser elegit al [[Bundestag]] des deper l'escó de [[Berlín-Mitte]]/[[Prenzlauer Berg]]. Com a president per antiguitat va realitzar el discurs d'obertura del nou Parlament el novembre de 1994, però va renunciar a l'escó l'octubre de 1995 en protesta contra un projecte de llei que augmentava l'assignació de la despesa als membres del Parlament. El 1997 va estar entre els signants de la ''Declaració Erfurt'' que demanava una aliança entre el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] i [[Aliança 90/Els Verds|Els Verds]] per a formar un govern minoritari recolzat pel Partit del Socialisme Democràtic després de les eleccions federals de 1998. Heym va morir a Jerusalem el 2001 durant una conferència sobre Heinrich Heine.<ref>{{Ref-publicació|article=El novelista Stefan Heym muere de un infarto|url=https://elpais.com/diario/2001/12/17/cultura/1008543605_850215.html|publicació=El País|data=2001-12-16|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Ciro|cognom=Krauthausen}}</ref>

{{Referències}}{{Autoritat}}