Óssos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «== QUE VIVA BORUTO == BORUTO ES EL MEGOR ANIME{{Bases de dades taxonòmiques}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Os}} ». Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
Es desfà la revisió 28301739 de 2.136.246.213 (Discussió)Vandalisme Etiqueta: Desfés |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'ésser viu
| nom = Ossos
| periode = {{RegFos|[[Eocè superior]]|[[Holocè|recent]]}}<ref name=PaleoDB-Referència>{{RefPD | títol= Ursidae | fitxa = 41301}}</ref>
| imatge = Kodiak_Brown_Bear.jpg
| peu = [[Os bru]]
| categoria_subdivisio = [[Subfamílies]]
| subdivisio =
* [[Agriotheriinae]] [[extinció|†]]
* [[Ailuropodinae]]
* [[Amphicynodontinae]] †
* [[Tremarctinae]]
* [[Ursavinae]] †
* [[Ursinae]]
}}
Els '''ossos''',<ref>{{DIEC|os}}</ref><ref>{{DNV|os}}</ref> '''onsos'''<ref name="DIEC">{{DIEC|onso}}</ref><ref>{{DNV|onso}}</ref> o '''orsos'''<ref name=:0/> (Ursidae) són [[mamífers]] de l'ordre dels [[Carnivora|carnívors]]. Són [[omnívors]], si bé l'[[os polar]], a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una [[dieta]] quasi exclusiva de [[carn]], i el 99% de la dieta de l'[[os panda]] consisteix en [[bambú]]. Amb els seus pesants cossos i les seves poderoses mandíbules, els ossos són dels majors [[Carnivora|carnívors]] que viuen a la [[Terra]]. Un mascle d'os polar pot pesar més de 600 kg i assolir una talla d'1,60 m d'alçada quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesant, recolzant tota la planta dels [[peu|peus]]. Si cal poden córrer amb velocitat.<ref name="Alan2018">{{ref-llibre|autor=Jon Alan|títol=Grizzly Bear vs. Polar Bear: Battle of the Bears|url=https://books.google.com/books?id=wFt0DwAAQBAJ&pg=PA17|data= 23 octubre 2018|editorial=Gray Duck Creative Works|isbn=978-1-948052-54-2|pàgines=17–}}</ref> Posseeixen [[Pavelló auricular|orelles]] curtes i [[Cua (anatomia)|cua]] rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seua temible dentadura, molts d'ells mengen [[fruit]]s, [[Arrel (botànica)|arrels]] i [[insectes]], a més de carn. Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no ossos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els [[panda gegant|grans pandes]] sí que ho són. Un ''ossard'' és un os gran, adult, i un ''ossall'' o ''ossellet'' és l'os jove, petit.
El crit que fa l'os es diu «esbramec».
== Etimologia i variants lingüístiques ==
La paraula «os» ve del llatí ''ursus'', amb el mateix significat. En català n'hi ha altres variants, actualment d'usos més restringits, com onso<ref name="DIEC"/> o orso.<ref name=:0>{{DNV|orso}}</ref> «Fer l'orso» significa «estar ociós».
La reforma ortogràfica promoguda per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] l'any 2016, seguida posteriorment per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], proposa eliminar l'[[accent diacrític]] d'«ó<!--[sic]-->s» que el diferencia d'«[[os]]» (part anatòmica dels animals vertebrats). Tanmateix, aquest canvi no ha estat acceptat unànimement per l'ambigüitat que provoca, per exemple en títols de premsa, i per això el diari ''[[La Vanguardia]]'' ha decidit «indultar» l'accent de ''os''.<ref>{{ref-notícia |cognom=Camps |nom=Magí |títol=Ossos que parlen |publicació=La Vanguardia |url=https://www.lavanguardia.com/vida/20170410/421589892547/ossos-que-parlen.html |consulta=11 gener 2019 |data=10 abril 2017}}</ref>
== Descripció ==
L'os és un [[mamífer]] pertanyent a la família [[Ursidae]] que juntament amb els [[cànid]]s (ex. [[guineu]]s, [[llop]]s, [[gossos]]), els [[fèlids]] (p. ex. [[puma]], [[jaguar]], [[gats]]), els [[mustèlid]]s i els [[prociònid]]s entre d'altres, s'agrupen en l'ordre dels [[Carnívor]]s.
Es caracteritzen pel seu gran cap, orelles petites, arrodonides i erectes, ulls petits, un cos pesant i robust i cua curta. Les potes són curtes i poderoses, amb cinc dits proveïts d'ungles fortes i recorbades. Són [[plantígrad]]s (com els humans fan servir tota la planta del peu en caminar) i es poden desplaçar curtes distàncies alçats sobre les potes del darrere. Quan ho necessiten, poden ser sorprenentment àgils i curosos en els seus moviments. El sentit de l'oïda i la vista no són bons, però tenen un olfacte excel·lent. La [[hibernació]], és a dir la capacitat de romandre semidormits durant l'època de l'any en la qual el clima és desfavorable, és un fenomen comú, almenys entre les espècies d'''Ursus''.<ref name="Hansen2016">{{ref-llibre|autor=Grace Hansen|títol=Osos grizzly (Grizzly Bears) (Spanish Version)|url=https://books.google.com/books?id=nSaqDQAAQBAJ&pg=PA14|data=15 desembre 2016|editorial=ABDO|isbn=978-1-62402-892-2|pàgines=14–}}</ref>
Els ossos actuals mesuren entre 1 i 2,8 [[Metre|m]] de longitud total i tenen una massa d'entre 27 i 780 kg (hi ha registres de mascles d'[[os polar]] al voltant d'una tona). El mascle sol ser un 20% més gran que la femella. El pelatge és llarg i espès, i generalment d'un sol color, sovint marró, negre o blanc. Com a excepcions l'[[os d'antifaç]] té un parell de cercles de pèl blanc envoltant els ulls i l'[[os panda]] té un patró de coloració blanc i negre ben definit.
Quant a la dentadura,<ref>{{ref-llibre|títol=The Black Bear Handbook|url=https://books.google.com/books?id=oJ8mAQAAMAAJ|any=2001|editorial=The Program}}</ref> les incisives no es troben especialitzades, les canines són allargades, les primeres tres premolars es troben reduïdes o absents i les molars tenen una corona ampla i baixa especialment apta per a una alimentació omnívora. Justament, els úrsids actuals són omnívors: s'alimenten de petits vertebrats, [[invertebrats]], ous, fruits i altres vegetals. No obstant això, hi ha dues espècies d'alimentació molt especialitzada: ''Melursus ursinus'' (ós mandrós de l'Índia) que consumeix gairebé exclusivament [[formiga|formigues]] i [[tèrmits]] i ''Ursus maritimus'' ([[os polar]]) és l'única espècie estrictament carnívora, que s'alimenta bàsicament de [[foca|foques]].<ref name="Mosley2013">{{ref-llibre|autor=Sean Mosley|títol=All About Polar Bears: (Polar Bears for Kids)|url=https://books.google.com/books?id=hX_-CwAAQBAJ|data= 23 juliol 2013|editorial=Lulu Press, Inc|isbn=978-1-304-26008-6}}</ref>
Els úrsids es distribueixen per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]], a les [[serralada de l'Atles | muntanyes Atles]] del nord d'Àfrica i en els [[Andes]] de [[Sud-amèrica]], ocupant un rang d'hàbitats que abarca des dels gels àrtics fins a les selves tropicals. Inclouen tres gèneres actuals i vuit espècies que segons Hall (1981), es poden ubicar en tres subfamílies actuals: la dels [[Tremarctinae]], amb el gènere ''Tremarctos'' (ós d'antifaç), la dels [[Ursinae]], amb ''Ursus'' (ós negre, grizzly, polar, malai, mandrós, marró, etc.) i la dels [[Ailuropodinae]] amb ''[[Ailuropoda]]'' (ós panda).
La família Ursidae (amb excepció dels extints [[Agriotheriinae]], el registre és molt fragmentari i més antic que el de les altres subfamílies), es registra des del Miocè mitjà fins avui en dia a [[Europa]], des del Miocè tardà fins avui en dia a [[Nord-amèrica]], des del Pliocè mitjà fins avui en dia a [[Àsia]], des del Plistocè primerenc fins avui en dia a [[Sud-amèrica]], només en el Pliocè al sud d'[[Àfrica]] i en l'actualitat en el [[nord d'Àfrica]].
Els Ursidae són menys diversos (quant a nombre d'espècies) en el present que en el passat. Això és especialment cert per als tremarctins, ja que deu espècies van viure entre el [[Miocè]] tardà i el [[Plistocè]] tardà a Amèrica i en l'actualitat només una, l'[[os d'antifaç]].
Actualment més de 250 investigadors de tot el món porten a terme estudis sobre la dieta, ús de l'hàbitat, distribució geogràfica, genètica, interacció amb l'home, etc. dels ossos. L'objectiu final de la majoria dels estudis és la conservació i el maneig de les poblacions.
Actualment viuen al continent americà quatre espècies d'ossos, i com es va dir prèviament, hi ha registres fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els ossos d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es troben també en altres continents ([[Euràsia]] i [[Àfrica del nord]]), mentre que els Tremarctinae tenen una distribució exclusivament americana.
Molt probablement els Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest de Nord-amèrica i van arribar a Sud-amèrica després de l'establiment definitiu de l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.
Dins de la subfamília Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002): ''Plionarctos'' del Miocè i Pliocè de Nord-amèrica, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre gèneres d'ossos tremarctins; ''Arctodus'' que agrupa les espècies ''A. pristinus'' i ''A. simus'' de Nord-amèrica; ''Arctotherium'' amb les espècies ''A. angustidens'', ''A. wingei'', ''A. vetustum'', ''A. bonariense'' i ''A. tarijense'', registrades exclusivament a Sud-amèrica. Finalment, ''Tremarctos'' amb una espècie fòssil a Nord-amèrica (''T. floridanus'') i una vivent a Sud-amèrica (''T. ornatus'').
== Estat de conservació ==
Per respondre a aquesta pregunta s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions d'ossos a l'[[Índia]] sí que es troben amenaçades, mentre que les d'ossos polars a [[Nord-amèrica]] no ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la destrucció de l'hàbitat per l'home; secundàriament existeixen també conflictes generats pel consum de [[bestiar]] de cria per part dels ossos en zones amb parcs nacionals i reserves.
== Història evolutiva ==
La família Ursidae és una de les nou famílies incloses en el subordre '''[[Caniformia]]''', els carnívors «similars a gossos», dins l'[[Ordre (biologia)|ordre]] '''[[Carnivora]]'''. Els parents vivents més propers dels ossos són els pinnípedes i els [[musteloïdeus]].
Els següents trets [[sinapomorfia|sinapomòrfics]] (derivats) aparten els ossos d'altres famílies emparentades:
* Presència d'un canal alisfenoide.
* El procés paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.
* La butlla timpànica no està allargada.
* L'os [[lacrimal]] és [[vestigial]].
* Les dents de la part posterior són [[molar (dent)|bunodontes]] i per tant indiquen una dieta variada, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).
* Els carnasials són aplanats.<ref name="Corporation2010">{{ref-llibre|autor=Marshall Cavendish Corporation|títol=Mammal Anatomy: An Illustrated Guide|url=https://books.google.com/books?id=mTPI_d9fyLAC&pg=PA113|any=2010|editorial=Marshall Cavendish|isbn=978-0-7614-7882-9|pàgines=113–}}</ref>
Addicionalment, els membres d'aquesta família tenen una postprotocrista de la segon molar superior (M2) orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargades, i una reducció de les premolars.
Els ossos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'[[os panda]]), Tremarctinae (monotípica amb l'[[os d'antifaç]]), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).
== L'os en la cultura ==
L'os era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del [[bosc]]. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'os.
La seva imatge és habitual en heràldica i representa [[Finlàndia]] i [[Rússia]]. Així mateix és un emblema de la [[Comunitat de Madrid]].
Els ossos són els peluixos més comuns per als nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i als Estats Units (on a partir de la joguina de [[Theodore Roosevelt]] s'anomenen Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats ([[Winnie the Pooh]], Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i contes populars, com el de Rínxols d'Or.
== Cladograma ==
{{clade | style=font-size:95%;line-height:95%
| label1 = [[Arctoidea]]
| 1 = {{clade
| label1 =
| 1 = {{clade
| 1 = [[Hemicyonidae]] †
|label2='''Ursidae'''
| 2 = {{clade
|1={{clade
|label1=[[Ursinae]]
|1={{clade
| label1 =
|1={{clade
| label1 =
|1=[[Os bru]]
| label2 =
|2=[[Os polar]]
}}
| label2 =
|2={{clade
| label1 =
|1=[[Os negre americà|Os negre]]
| label2 =
|2=[[Os tibetà]]
}}
| label3 =
|3=[[Os malai]]
| label4 =
|4=[[Os morrut]]
}}
|label2= [[Tremarctinae]]
|2=[[Os d'antifaç]]
}}
|label2= [[Ailuropodinae]]
|2=[[Panda gegant]]
}}
}}
| 2 = {{clade
| label1 =
| 1 = [[Pinnipedia]]
| label2 =
| 2 = [[Musteloidea]]
}}
}}
}}
== Carn d'os com a aliment ==
Segons algunes opinions, la carn dels ossos és saborosa, especialment la de les potes, la llengua i el cap.<ref name="Comenius1840">{{ref-llibre|autor=Johann Amos Comenius|títol=Nociones elementales de la naturaleza y de la industria humana|url=https://books.google.com/books?id=sixDAQAAMAAJ&pg=PA131|any=1840|editorial=Imprenta de V. Espinal|pàgines=131–}}</ref><ref name="NicolasOuellet2011">{{ref-llibre|autor1=Louis Nicolas|autor2=Réal Ouellet|títol=Codex Canadensis and the Writings of Louis Nicolas: The Natural History of the New World, Histoire Naturelle Des Indes Occidentales|url=https://books.google.com/books?id=r8FLnh8FWTgC&pg=PA450|any=2011|editorial=McGill-Queen's Press - MQUP|isbn=978-0-7735-3876-4|pàgines=450–}}</ref>
Altres autors tenen una opinió diferent, considerant el seu sabor excessivament fort i salvatge, i possible causant de reaccions adverses i malalties.<ref name="Valle1832">{{ref-llibre|autor=Ventura de Peña y Valle|títol=Tratado general de carnes : que comprende todo lo concerniente al conocimiento de sus clases, especies y calidades...: dedicada al Excelentisimo Ayuntamiento de la... villa de Madrid|url=https://books.google.com/books?id=UqP8Uglz_jAC&pg=PA231|any=1832|editorial=Imprenta de Miguel de Burgos|pàgines=231–}}</ref><ref name="Sacy1881">{{ref-llibre|autor=Antoine Isaac baron Silvestre de Sacy|títol=Notices et extraits des manuscrits de la Bibliothèque nationale et autres bibliothèques|url=https://books.google.com/books?id=vq4PAQAAMAAJ&pg=PA79|any=1881|editorial=Imprimerie nationale|pàgines=79–}}</ref>
[[Alexandre Dumas (pare) |Alexandre Dumas]] explicava que havia menjat bistec d'os a Suïssa <ref name="Dumas1863">{{ref-llibre|autor=Alexandre Dumas|títol=Mes mémoires|url=https://books.google.com/books?id=ef9jAAAAcAAJ&pg=PA54|any=1863|editorial=Lévy|isbn=978-0-8288-9977-2|pàgines=54–}}</ref><ref name="Dumas2015">{{ref-llibre|autor=Alexandre Dumas|títol=Impressions de voyage : en Suisse: Tome 1 : En Suisse romande et dans les cantons alpins|url=https://books.google.com/books?id=ZqklCwAAQBAJ&pg=PA14|data=1 desembre 2015|editorial=Editions L'Harmattan|isbn=978-2-336-39879-2|pàgines=14–}}</ref> i va incloure la gastronomia de la carn d’aquest animal al seu ''Grand dictionnaire de Cuisine'', afirmant que pernils d'os d’arreu del món podien comprar-se (en el seu temps) amb relativa facilitat.<ref name="Dumas1873">{{ref-llibre|autor=Alexandre Dumas|títol=Grand dictionnaire de Cuisine par Alexandre Dumas|url=https://books.google.com/books?id=DFVbAAAAcAAJ&pg=PA787|any=1873|editorial=Alphonse Lemerre|pàgines=787–}}</ref>
Hi ha llibres de cuina moderns que presenten receptes amb carn d'os.<ref name="Watts2009">{{ref-llibre|autor=Phyllis Watts|títol=Where Food and People Meet|url=https://books.google.com/books?id=CAPrDXP0AyYC&pg=PA172|data=8 desembre 2009|editorial=Xlibris Corporation|isbn=978-1-4691-1396-8|pàgines=172–}}</ref><ref name="Fraioli2020">{{ref-llibre|autor=James O. Fraioli|títol=The Ultimate Guide to Cooking Wild Game: Recipes and Techniques for Every North American Hunter|url=https://books.google.com/books?id=exHODwAAQBAJ&pg=PT397|data= 13 octubre 2020|editorial=Skyhorse|isbn=978-1-5107-5547-5|pàgines=397–}}</ref>
=== [[Enrique de Villena]] ===
El marquès de Villena, en la seva obra ''Arte cisoria'',<ref name="de)1766">{{ref-llibre|autor=Enrique de Aragón Villena (marqués de)|títol=Arte cisoria, ó, Tratado del arte del cortar del cuchillo|url=https://books.google.com/books?id=omtWAAAAcAAJ|any=1766|editorial=En la oficina de Antonio Marin}}</ref> esmentava que els llauradors catalans menjaven carn d'os.<ref>[http://mesa-revuelta.blogspot.com/2010/10/bueno-para-comer.html Bueno para comer.]</ref>
== Anècdotes ==
=== El rei [[Fàfila]] ===
Aquest rei va morir en un accident de caça, atacat per un os.<ref name="Quadrado1885">{{ref-llibre|autor=José María Quadrado|títol=Asturias y León|url=https://books.google.com/books?id=-z0pPfXtVPcC&pg=PA203|any=1885|editorial=Cortezo|pàgines=203–}}</ref><ref name="Ocampo1791">{{ref-llibre|autor=Florian de Ocampo|títol=Los çinco libros primeros de la Cronica general de España. [Followed by] Las antigüedades de las ciudades de España, que escrebia A. de Morales|url=https://books.google.com/books?id=LdETAAAAQAAJ&pg=PA46|any=1791|pàgines=46–}}</ref><ref name="Serrano1854">{{ref-llibre|autor=José de Castro y Serrano|títol=Animales celebres de todos los tiempos y de todos los paises|url=https://books.google.com/books?id=nx5AAQAAMAAJ&pg=PA248|any=1854|editorial=A. Boix|pàgines=248–}}</ref>
=== [[Magí Català i Guasch]] ===
Missioner franciscà a Califòrnia, acompanyava els joves a caçar ossos des dels cavalls, amb [[llaç escorredor]].<ref>[https://archive.is/20121130101823/http://www.sfmuseum.org/hist2/rancho.html Vallejo, Guadalupe; RANCH AND MISSION DAYS IN ALTA CALIFORNIA]{{en}}</ref>
=== [[Thomas Mayne Reid]] ===
Aquest novelista va basar una de les seves obres en la caça de diverses varietats d'ossos per tot el món.<ref name="Reid1861">{{ref-llibre|autor=Mayne Reid|títol=Bruin: The Grand Bear Hunt|url=https://books.google.com/books?id=wcQBAAAAQAAJ|any=1861|editorial=Ticknor and Fields}}</ref><ref name="Reid1868">{{ref-llibre|autor=Mayne Reid|títol=Los Cazadores de osos|url=https://books.google.com/books?id=tMUzhxsxF0sC|any=1868|editorial=Libr. de Cuesta}}</ref>
=== [[Karl May]] ===
A l’obra ''Winnetou'', el protagonista (el mateix Karl May de ficció) mata un os d’una ganivetada al cor.<ref name="May2006">{{ref-llibre|autor=Karl May|títol=Winnetou|url=https://books.google.com/books?id=-Dk6SQAq7IUC&pg=PA63|data= 12 maig 2006|editorial=A&C Black|isbn=978-0-8264-1848-7|pàgines=63–}}</ref>
En un llibre posterior un altre os bru és caçat.<ref name="May2015">{{ref-llibre|autor=Karl May|títol=De verdere avonturen van Winnetou en Old Shatterhand deel 1|url=https://books.google.com/books?id=12SnCgAAQBAJ&pg=PT107|data= 30 juny 2015|editorial=Overamstel Uitgevers|isbn=978-90-499-0248-3|pàgines=107–}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{MSW3 editors}}
* Forshaw, J. i Kemp, A. (2002). «Kingfishers and their allies». En Gould, E. (en anglès). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptiles, amphibians. Barnes & Noble. pp. 687. {{ISBN|9780760735527}}
* Welsey-Hunt, G.D. & Flynn, J.J. (2005). «Phylogeny of the Carnivora: basal relationships among the Carnivoramorphans, and assessment of the position of ‘Miacoidea' relative to Carnivora». Journal of Systematic Palaeontology 3 (1): pp. 1–28. doi:10.1017/S1477201904001518.
* Kemp, T.S. (2005). The Origin and Evolution of Mammals. Oxford University Press. {{ISBN|978-0-19-850760-4}}.
* Bears of the World, Terry Domico, photographs by Terry Domico and Mark Newman, Facts on File, Inc., 1988, hardcover, {{ISBN|978-0-8160-1536-8}}.
* The Bear by William Faulkner.
* Brunner, Bernd: Bears: A Brief History. New Haven and London: Yale University Press, 2007.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.archive.org/stream/faunaibricamam00cabr#page/n185/mode/2up Ursidae] a [http://www.archive.org/details/faunaibricamam00cabr "Fauna ibèrica; mamífers"]. [[Ángel Cabrera Latorre]]. Any 1914. [[Facsímil]] electrònic.
{{Viccionari-lateral|os}}
{{Carnívors|C.}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}
| |||