Viquipèdia

Geoffrey Miller: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Geoffrey Miller»
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Geoffrey Franklin Miller''' ([[Cincinnati|Cincinnati,]] 1965) és un [[Psicologia evolucionista|psicòleg evolucionista]] estatunidenc que actualment treballa com a professor de [[Psicologia]] a la [[Universitat Estatal de Nou Mèxic]]. Conegut per la seva experiència en la [[selecció sexual en humans]] i l'evolució de la intel·ligència humana, i per les seves teories sobre com l'[[evolució]] del cervell humà es desenvolupa per la selecció sexual com [[Caràcters sexuals secundaris|caràcter sexual secundari]].<ref>[https://edge.org/conversation/sexual-selection-and-the-mind SEXUAL SELECTION AND THE MIND]</ref>▼
 
▲'''Geoffrey Franklin Miller''' ([[Cincinnati|Cincinnati,]] 1965) és un [[Psicologia evolucionista|psicòleg evolucionista]] estatunidenc que actualment treballa com a professor de [[Psicologia]] a la [[Universitat Estatal de Nou Mèxic]]. Conegut per la seva experiènciarecerca en la [[selecció sexual en humans]] i l'evolució de la intel·ligència humana, i per les seves teories sobre com l'[[evolució]] del cervell humà es desenvolupa per la selecció sexual com a [[Caràcters sexuals secundaris|caràcter sexual secundari]].<ref>[https://edge.org/conversation/sexual-selection-and-the-mind SEXUAL SELECTION AND THE MIND]</ref>
 
== Trajectòria ==
El 1987, Miller es va graduar a la [[Universitat de Colúmbia|Universitat de Columbia]], i el 1993 es va doctorar el 1993 en [[Psicologia cognitiva|Psicologia Cognitiva]] a la [[Universitat de Stanford]].
 
Entre 1992 i 1994, va treballar com a investigador de postgrau al grup sobre sistemes adaptatius a la l'School of Cognitive and Computing Sciences de la [[Universitat de Sussex]], i el 1995 al departament de psicologia de la [[Universitat de Nottingham]]. Entre 1996 i 2000 fou membre del Centre for Economic Learning and Social Evolution de la [[University College de Londres]].
 
== Pensament ==
L'aorigenorigen de l'obra de Miller va ser l'observació teòrica de [[Charles Robert Darwin|Charles Darwin]] que l'evolució no es condueix només per la [[selecció natural]] sinó pel procés anomenat [[selecció sexual]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Darwin|nom=Charles|enllaçautor=Charles Darwin|títol=The Origin of Species by means of Natural Selection|capítol=Chapter IV. Natural selection; or the survival of the fittest. 2. Sexual Selection.|urlcapítol=http://www.literaturepage.com/read/darwin-origin-of-species-87.html}}</ref> En suport als seus punts de vista sobre la [[Seleccióselecció sexual en humans|selecció sexual en]] humans va escriure el llibre ''The Mating Mind: How Sexual Choice Shaped the Evolution of Human Nature,'' en considerar que les preferències humanes d'apariament, el comportament a l'hora festejar, la genètica del comportament i l'ornamentació del [[Cicle biològic|cicle]] biològic donen suport al valor de la supervivència de trets relacionats amb la selecció sexual, com l'[[art]], la [[Moral|moralitat]], el [[llenguatge]] i la [[creativitat]]. Afirma que els caràcters del disseny adaptatiu suggereixin que van evolucionar per l'aparellament mutu pels dos sexes per anunciar la intel·ligència, creativitat, tarannàqualitat moral i l'[[Aptitud (biologia)|aptitud]] [[Heretabilitat|heretable]]. També cita el [[model de selecció sexual runaway de Fisher]] per a explicar fenòmens com el [[plomatge]] del [[paó blau]] en haver-se format per un circuit de [[retroalimentació positiva]] a través de la selecció sexual.<ref>Miller, G. (2000), ''The Mating Mind: How Sexual Choice Shaped the Evolution of Human Nature'', London: Heineman, ISBN 0-434-00741-2 (also Doubleday; ISBN 0-385-49516-1).</ref>
 
En un article titulat ''What should we be worried about?'' tractà l'[[eugenèsia]] a la [[República Popular de la Xina|Xina]] i com [[Deng Xiaoping]] va instigar la política de fill únic «parcialment per aturar el [[Creixement de la població|creixement poblacional]] però també per reduir la [[fertilitat]] disgènica». Ha defensat que si la Xina té èxit, i atesa la loteria (com diu ell) de la [[genètica mendeliana]] potser incrementaria el [[quocient intel·lectual]] de la seva població per 5-15 punts per generació.<ref>[http://edge.org/response-detail/23838/ What should we be worried about]</ref>▼
 
En el seu llibre de 2009, ''Spent: Sex, Evolution and the Secrets of Consumerism'', Miller va usar el [[darwinisme]] per a explicar com el [[consumisme]] i la [[Màrqueting|mercadotècnia]] explotaten nostres instints heretats per exhibir el nostre estatus social per avantatge [[Reproducció sexual|reproductiva]].<ref>Miller G, ''Spent: Sex, Evolution and the Secrets of Consumerism'', London: Random House, May 14, 2009 (ISBN 978-0-670-02062-1).</ref> Miller sosté la tesi que el màrqueting persuadeixi a la gent, i especialment als joves, i que la manera més efectiva per exhibir l'estatus està en les eleccions del consum a fi d'expressar trets com la [[intel·ligència]] i la [[personalitat]] enlloc d'utilitzar formes de [[comunicació]] més naturals, com la simple conversa.<ref>[http://www.abc.net.au/rn/allinthemind/stories/2009/2489012.htm#transcript Transcript of interview with Geoffrey Miller, ''All in the mind'', ABC Radio National, February 14, 2009.]</ref>▼
 
▲En un article titulat ''«What should we be worried about?''»'' tractà l'[[eugenèsia]] a la [[República Popular de la Xina|Xina]] i com [[Deng Xiaoping]] va instigar la política de fill únic «parcialment per aturar el [[Creixement de la població|creixement poblacional]] però també per reduir la [[fertilitat]] disgènica». Ha defensat que si la Xina té èxit, i atesa la «loteria (com diu ell)» de la [[genètica mendeliana]], potser incrementaria el [[quocient intel·lectual]] de la seva població per 5-15 punts per generació.<ref>[http://edge.org/response-detail/23838/ What should we be worried about]</ref>
<ref>[[Dylan Evans]], [http://www.guardian.co.uk/books/2009/aug/08/spent-geoffrey-miller-book-review "Spent by Geoffrey Miller" (book review)], ''The Guardian'', August 8, 2009, accessed August 23, 2009.</ref>
 
▲En el seu llibre de 2009, ''Spent: Sex, Evolution and the Secrets of Consumerism'', Miller va usar el [[darwinisme]] per a explicar com el [[consumisme]] i la [[Màrqueting|mercadotècnia]] explotatenexploten nostresels propi instints heretats per a exhibir el nostre estatus social per avantatge [[Reproducció sexual|reproductivareproductiu]].<ref>Miller G, ''Spent: Sex, Evolution and the Secrets of Consumerism'', London: Random House, May 14, 2009 (ISBN 978-0-670-02062-1).</ref> Miller sosté la tesi que el màrqueting persuadeixi a la gent, i especialment alsels joves, i que la manera més efectiva per exhibir l'estatus està en les eleccions del consum a fi d'expressar trets com la [[intel·ligència]] i la [[personalitat]] enlloc d'utilitzar formes de [[comunicació]] més naturals, com la simple conversa.<ref>[http://www.abc.net.au/rn/allinthemind/stories/2009/2489012.htm#transcript Transcript of interview with Geoffrey Miller, ''All in the mind'', ABC Radio National, February 14, 2009.]</ref><ref>Dylan Evans, [http://www.guardian.co.uk/books/2009/aug/08/spent-geoffrey-miller-book-review "Spent by Geoffrey Miller" (book review)], ''The Guardian'', August 8, 2009, accessed August 23, 2009.</ref>
Els interessos clínics de Miller són l'aplicació de la teoria d'indicadors de l'aptitud per a entendre els [[símptomes]], la [[demografia]] i el comportament genètic de l'[[esquizofrènia]] i els [[Trastorn de l'estat d'ànim|trastorns de l'estat d'ànim]]. També abasten els orígens de les preferències humanes, l'[[estètica]], les funcions d'utilitat, el comportament humà estratègic, la [[Teoria dels jocs|teoria de jocs]], els experiments [[Economia|econòmics]], els efectes de l'[[ovulació]] en les preferències d'aparellament en femelles i els llegats intel·lectuals de [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Friedrich Nietzsche]] i [[Thorstein Veblen]].
 
Els interessos clínics de Miller es centren l'aplicació de la teoria d'indicadors de l'aptitud per a entendre els [[símptomes]], la [[demografia]] i el comportament genètic de l'[[esquizofrènia]] i els [[Trastorn de l'estat d'ànim|trastorns de l'estat d'ànim]]. També abasten els orígens de les preferències humanes, l'[[estètica]], les funcions d'utilitat, el comportament humà estratègic, la [[Teoria dels jocs|teoria de jocs]], els experiments [[Economia|econòmics]], els efectes de l'[[ovulació]] en les preferències d'aparellament en femelles i els llegats intel·lectuals de [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Friedrich Nietzsche]] i [[Thorstein Veblen]].<ref> Miller, G., Tyber, J. M., & Jordan, B. D. (2007). "Ovulatory cycle effects on tip earnings by lap dancers: Economic evidence for human estrus?", in ''[[Evolution and Human Behavior]]'', 28, 375-381.</ref><ref>{{Ref-web|url=http://improbable.com/ig/winners|títol=Winners of the Ig Nobel Prize}}</ref>
 
== Referències ==
<references />{{Autoritat}}
[[Categoria:Persones de Cincinnati]]
[[Categoria:Psicòlegs estatunidencs]]
{{DEFAULTSORT:Miller, Geoffrey}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Geoffrey_Miller»