Diferència entre revisions de la pàgina «Loaiasi»

68 bytes afegits ,  fa 23 dies
Canvis menors, neteja, replaced: de i → d'i AWB
m (Enllaços)
(Canvis menors, neteja, replaced: de i → d'i AWB)
{{Infotaula malaltia}}
La '''loaiasi'''<ref>{{Ref-web|títol=Enciclopèdia de medicina i salut|url= https://www.enciclopedia.cat/enciclopedia-de-medicina-i-salut/filariosi| consulta=2020-12-31}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=loaiasi {{!}} enciclopèdia.cat|url= https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0120477.xml| consulta=2020-12-31}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=loaiasi {{!}} enciclopèdia.cat|url= https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00084010.xml| consulta=2020-12-31}}</ref> o '''loaosi''',<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball {{!}} TERMCAT|url= https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/search/loaiasi?type=basic&condition=fuzzy| consulta=2020-12-31}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Cercaterm {{!}} TERMCAT|url= https://www.termcat.cat/es/cercaterm/loaosi?type=basic&thematic_area=&language=| consulta=2020-12-31}}</ref> també és coneguda com a '''tumor de Calabar'''<ref>{{Ref-web|títol=loaiasi {{!}} enciclopèdia.cat|url= https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0120477.xml| consulta=2019-08-25}}</ref> és una [[malaltia parasitària]] de la [[pell]] i dels [[Ull|ullsull]]s causada pel cuc [[Nematodes|nematode]] ''[[Loa loa]],'' una de les diverses espècies de [[Filarioïdeus|filària]]. La loaiasi pertany a les anomenades [[malalties tropicals desateses]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Metzger|nom=Wolfram Gottfried|cognom2=Mordmüller|nom2=Benjamin|data=abril 2014|publicació=The Lancet Infectious Diseases|llengua=en anglès |volum=14|exemplar=4|pàgines=353–357|doi=10.1016/S1473-3099(13)70263-9|pmid=24332895}}</ref>
 
Els humans contrauen la malaltia a través de la picada de [[tabànid|tabànids]]s del gènere ''[[Chrysops]]'', un tipus de mosca que és el [[Vector (biologia)|vector]] de ''Loa loa''. El cuc adult migra a través dels [[Hipodermis|teixits subcutanis]], i pot penetrar en els teixits de la [[conjuntiva]] de l'ull, on es pot observar fàcilment. El paràsit no afecta normalment la visió, però pot ser dolorosa quan es mou pel globus ocular o a través del pont del nas.<ref>{{Ref-publicació|publicació=Br J Ophthalmol|volum=59|exemplar=3|pàgines=166–67|data= març 1975|pmid=1131358|pmc=1017374|doi=10.1136/bjo.59.3.166|url= http://bjo.bmj.com/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=1131358}}</ref><ref name="Markell and Voge's">John, David T. and William A. Petri, Jr. Markell and Voge's Medical Parasitology. 9th ed. 2006.</ref> La malaltia pot causar inflamació subcutània, anomenada "edema de calabar".
 
La malaltia es tracta amb [[dietilcarbamazina]] (DEC) i, si escau, es poden utilitzar mètodes quirúrgics per eliminar els cucs adults de la conjuntiva.
 
== Signes i símptomes ==
La loaiasi sovint esdevé una microfilarièmia [[Asimptomàtic|asimptomàticaasimptomàtic]]a. Alguns pacients poden desenvolupar disfunció limfàtica que provoca [[limfedema]]. Són freqüents els [[Angioedema|angioedemes]] episòdics (edema de calabar) als braços i a les cames, causats per reaccions immunes. Aquests edemes de calabar tenen de 3 a 10 &nbsp;cm de superfície, de vegades eritematosos i sense concavitat. Quan són crònics, poden formar ampliacions semblants al quist del [[Teixit conjuntiu|teixit connectiu]] al voltant de les beines dels [[Tendó|tendons]] [[Múscul|musculars]], en aquest cas són molt [[Dolor|dolorososdolor]]osos quan es mouen. Els edemes poden durar d'un a tres dies i poden anar acompanyades d'[[urticària]] localitzada (erupcions cutànies) i [[pruïja]] (picor). Reapareixen a les ubicacions de referència en intervals de temps irregulars. També es pot produir amb freqüència la migració subconjuntival d'un cuc adult cap als ulls, i aquesta és la raó per la qual la loaiasi també s'anomena el "cuc de l'ull de l'Àfrica". Es pot detectar quan el cuc passa pel globus ocular, però sol trigar menys de 15 minuts. Els cucs de l'ull afecten tant homes com dones, però l'edat avançada és un factor de risc. [[eosinofília|L'eosinofília]] és freqüent en les infeccions per filàries. Els cucs morts poden causar [[Abscés|abscessos]] crònics, cosa que pot provocar [[Granuloma|reaccions granulomatoses]] i [[fibrosi]] .
 
A l'hoste humà, les larves de la ''[[Loa loa]]'' migren cap al teixit subcutani, on maduren fins a cucs adults en un any aproximadament, però a vegades poden trigar fins a quatre anys. Els cucs adults emigren als teixits subcutanis a una velocitat inferior a 1 &nbsp;cm/min, s'aparellen i produeixen més microfilàries. Els cucs adults poden viure fins a 17 anys a l'hoste humà.<ref name="Padgett">{{Ref-publicació|publicació=Trans. R. Soc. Trop. Med. Hyg.|volum=102|exemplar=10|pàgines=983–89|data= octubre 2008|pmid=18466939|doi=10.1016/j.trstmh.2008.03.022}}</ref>
 
== Causa ==
La loaiasi es transmet per diverses espècies de mosques [[Tabànids|tabànides]] (ordre [[Dípters|Diptera]], família [[Tabànids|Tabanidae]]). Tot i que s'han esmentat altres vectors del gènere ''[[Tabanus]]'' com a possibles vectors, els dos vectors més destacats són del gènere ''[[Chrysops]],'' ''C. silacea'' i ''C. dimidiata'' . Aquestes espècies només existeixen a l'[[Àfrica]] i són conegudes popularment com a tavans, tàvecs i mosques del mango o mosques del manglar.<ref name="WHO">World Health Organization (WHO). [http://www.who.int/docstore/water_sanitation_health/vectcontrol/ch06.htm#b6-Horseflies%20and%20deerflies%20%28tabanids%29 Vector Control – Horseflies and deerflies (tabanids)]. 1997.</ref>
 
Les espècies de ''Chrysops'' són petites (entre 5 i 20 &nbsp;mm de llargada) amb el cap gran i la boca cap a baix.<ref name="Padgett">{{Ref-publicació|publicació=Trans. R. Soc. Trop. Med. Hyg.|volum=102|exemplar=10|pàgines=983–89|data= octubre 2008|pmid=18466939|doi=10.1016/j.trstmh.2008.03.022}}</ref><ref name="WHO">World Health Organization (WHO). [http://www.who.int/docstore/water_sanitation_health/vectcontrol/ch06.htm#b6-Horseflies%20and%20deerflies%20%28tabanids%29 Vector Control – Horseflies and deerflies (tabanids)]. 1997.</ref> Té les ales de color clar o tacades de marró. Són hematòfagues i viuen típicament en hàbitats boscosos i fangosos com pantans, rieres i embassaments i en vegetació en putrefacció. Les femelles de ''[[Cordylobia anthropophaga]]'' i de ''[[Chrysops]]'' necessiten ingerir sang per produir una posta d'ous. Aquesta posta es diposita prop de l'aigua, on els ous es desclouen en 5-7 dies. Les larves maduren a l'aigua o al sòl, on s'alimenten de matèria orgànica com els productes vegetals i animals en descomposició. Les larves de mosca mesuren entre 1 i 6 cm&nbsp;cm de llarg i triguen d'1 a 3 anys a madurar passant d'ou a adult. Quan esdevenen individus madurs, ''C. silacea'' i ''C. dimidiata'' adopten l'hàbit de picar durant el dia, com tots els tabànids.
 
La picada de ''Chrysops'' pot ser molt dolorosa, possiblement a causa del tipus de ferida que provoquen; més que punxar la pell com els mosquits, la mosca ''Chrysops'' (i també la ''Cordylobia'' ''anthropophaga'') fa una laceració a la pell i deixa que la sang brolli. Les mosques femella requereixen una bona quantitat de sang en el seu procés de reproducció, i d'aquesta manera pot beure diverses preses de sang del mateix amfitrió si es veu interrompuda en el primer intent.<ref name="Padgett">{{Ref-publicació|publicació=Trans. R. Soc. Trop. Med. Hyg.|volum=102|exemplar=10|pàgines=983–89|data= octubre 2008|pmid=18466939|doi=10.1016/j.trstmh.2008.03.022}}</ref>
 
=== Morfologia ===
Els cucs ''Loa loa'' adults són sexualment dimorfs, amb mascles considerablement menors que les femelles, ja que fan entre 30 i 34 &nbsp;mm de llargada i 0,35–0,42  &nbsp;mm d'amplada, en comparació amb els 40-70 40–70&nbsp;mm de llarg i 0,5 &nbsp;mm d'amplada de les femelles. Els adults viuen als teixits subcutanis dels humans, on s'aparellen i produeixen ous en forma de cucs anomenats microfilàries. Aquestes microfilàries tenen 250-300 μm de llarg, entre 6 i 8 μm d'ample i es poden distingir morfològicament d'altres filàries, ja que estan revestides i contenen nuclis del cos que s'estenen fins a la punta de la cua.<ref name="Markell and Voge's">John, David T. and William A. Petri, Jr. Markell and Voge's Medical Parasitology. 9th ed. 2006.</ref>
 
=== Cicle vital ===
[[Fitxer:L_loa_LifeCycle.gif|marc|Cicle vital de Loa loa. Font: CDC]]
El [[Vector (biologia)|vector]] de la loaiasi són dues espècies de mosques [[Hematofàgia|hematòfagues]] del gènere ''Chrysops'' (''C. silacea'' i ''C. dimidiata''). Durant la presa de sang, una mosca infectada introdueix un tercer estadi de [[larva]] de filària a la pell de l'amfitrió humà, a la qual penetren per la ferida de la picada. Les larves es desenvolupen i esdevenen adults que generalment resideixen al [[Hipodermis|teixit subcutani]]. Els cucs femella fan de 40 a 70 &nbsp;mm de longitud i 0,5 &nbsp;mm de diàmetre, mentre els mascles fan de 30 a 34 &nbsp;mm de longitud i de 0,35 a 0,43 &nbsp;mm de diàmetre. Els adults produeixen [[Microfilaria|microfilàries]] que mesuren de 250 a 300 μm per 6 a 8 μm, tenen un recobriment i tenen periodicitat diürna. S'han trobat microfilàries al [[líquid cefalorraquidi]], a l'[[orina]] i en [[esput]]. Durant el dia, es troben en sang perifèrica, però durant la fase de no circulació, es troben als [[Pulmó|pulmons]]. La mosca ingereix microfilàries quan xucla sang. Després de la ingestió, les microfilàries perden el revestiment i migren de l'estómac mitjà de la mosca a través del [[sistema circulatori]] als músculs toràcics de l'artròpode. Allà la microfilària esdevé un primer estadi de larva i més endavant a tercer estadi de larva infectiva. El tercer estadi de larva migren al [[probòscide]] de la mosca i pot infectar un altre ésser humà quan la mosca xucla sang.
 
== Diagnosi ==
L'examen [[Microscopi|microscòpic]] de [[Microfilaria|microfilàries]] és el procediment diagnòstic més adequat per diagnosticar loaiasi. És important que les extraccions de sang per analitzar es facin coincidir amb els períodes temporals que es coneixen del cicle de les microfilàries (entre les 10 h i les 14 h).<ref>Parasites – Loiasis, https://www.cdc.gov/parasites/loiasis/diagnosis.html</ref> La mostra de sang es pot tintar amb [[Tinció de Giemsa|Giemsa]] o [[hematoxilina]] i [[eosina]]. Per millorar la [[Sensibilitat i especificitat|sensibilitat]], es poden utilitzar tècniques de concentració, tals com la [[centrifugació]] de la mostra de sang en 2% de [[formaldehid]] (tècnica de Knott), o [[Filtració (mètode de separació)|filtration]] a través d'un [[Filtre Nucleopore|filtre de nucleopore]].
 
La detecció de l'antigen mitjançant un [[test immunològic]] per a antígens circulants de filària constitueix una aproximació de diagnòstic útil, perquè la microfilarièmia pot ser baixa i variable. Encara que l'Institut de Medicina Tropical informa que no existeix una prova diagnòstica serològica, s'han desenvolupat proves que són altament específiques per a ''[[Loa loa]]'' en aquests darrers anys.<ref>"Loiasis." 2009. The Institute of Tropical Medicine. Available online at: http://www.itg.be/itg/distancelearning/lecturenotesvandenendene/41_Filariasisp5.htm {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20081202012019/http://www.itg.be/itg/DistanceLearning/LectureNotesVandenEndenE/41_Filariasisp5.htm |date=2008-12-02 }}.</ref> Això és malgrat el fet que molts mètodes desenvolupats recentment per a la detecció d'anticossos tenen un valor limitat ja que hi ha una reactivitat creuada entre filàries i altres [[Cuc paràsit|cucs paràsits]] (helmints), i per tant un positiu seròlogic no necessàriament distingiria entre les diferents espècies infeccioses. Les proves noves no han assolit encara el grau d'eficiència requerida, però representa unes bones expectatives per a zones i individus d'alt d'alt risc amb loaiasi i [[oncocercosi]] coendèmiques .
 
El primer element de diagnòstic visual és el tumor de Calabar (en anglès, Calabar swellings), consistent en inflors que es poden donar a la cara (al voltant de l'ull) o a les mans. També és possible identificar cucs adults en [[Biòpsia|biòpsies]] de teixit subcutani. Un altre possible diagnòstic es pot fer gràcies als cucs adults que migren per la conjuntiva de l'ull, tot i que aquesta observació és menys freqüent ja que el pas per la conjuntiva dura pocs minuts.
 
== Prevenció ==
La [[dietilcarbamazina]] (DEC) s'ha demostrat eficaç com a profilaxi en la infecció per ''[[Loa loa]]''. Un estudi de voluntaris del [[Cos de pau estatunidenc|Cos de Pau]] emplaçats en una zona altament endèmica de Gabon, per exemple, va tenir els resultats següents: 6 de 20 individus en un grup de placebo van contreure la malaltia, al costat de 0 casos de 16 en el grup tractat amb DEC. També eren més elevats els seropositius per anticossos antifilarials IgG en el grup de placebo. La dosi profilàctica recomanable és 300 &nbsp;mg de DEC per via oral una cop per setmana. L'únic símptoma associat en l'estudi del Cos de Pau van ser nàusees.<ref name="Gideon">[http://web.gideononline.com/web/epidemiology/index.php?disease=11340&country=&view=General The Gideon Online].</ref><ref>Nutman, TB, KD Miller, M Mulligan, GN Reinhardt, BJ currie, C Steel, and EA Ottesen. "Diethylcarbamazine prophylaxis for human loiasis. Results of a double-blind study."New Eng J Med. (1988), 319: 752–56.</ref>
 
Els investigadors creuen que el geo-mapatge de l'hàbitat apropiat i els patrons de poblament humà, amb l'ús de variables predictives com la selva, cobertura del sòl, pluviositat, temperatura, i tipus de terra, permeten valorar la transmissió de la loaiasi en absència de centres d'atenció i diagnosi de la malaltia.<ref>{{Ref-publicació|publicació=Lancet|volum=356|exemplar=9235|pàgines=1077–78|data= setembre 2000|pmid=11009145|doi=10.1016/S0140-6736(00)02733-1}}</ref> A més del geo-mapatge i la quimioprofilaxi, s'haurien d'usar les mateixes estratègies preventives habituals contra la malària per evitar la loaiasi. Concretament, [[Repel·lent d'insectes|repel·lent d'insecte]] que conté [[DEET]], roba gruixuda i impregnada amb permetrina, i que cobreixi completament braços i cames per evitar les picades dels tabànids. Com que el vector pica de dia, l'ús de mosquiteres (del llit) no milloren la protecció contra la loaiasi.
 
== Tractament ==
El tractament de la loaiasi implica quimioteràpia o, en alguns casos, l'extracció quirúrgica dels cucs adults acompanyada de tractament sistèmic. El fàrmac actual d'elecció és [[Dietilcarbamazina|diethylcarbamazine]] (DEC), i a més l'ús d'[[Ivermectina|ivermectin]], encara que no sigui curatiu (és a dir, no mati els cucs adults) pot reduir substancialment la càrrega de microfilàries. Segons la [[Centres per al Control i Prevenció de Malalties|CDC]], la dosi recomanada de DEC és 8–10 &nbsp;mg/kg/dia cada 8 hores durant 21 dies. La dosi pediàtrica és igual. DEC és eficaç contra microfilaries i moderadament eficaç contra macrofilàries (cucs adults).<ref name="Filariasis">The Medical Letter – Filariasis. Available online at: {{Ref-web|url= http://www.dpd.cdc.gov/dpdx/HTML/PDF_Files/MedLetter/Filariasis.pdf|títol=Archived copy| consulta=2009-02-27|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090115050753/http://www.dpd.cdc.gov/DPDx/HTML/PDF_Files/MedLetter/Filariasis.pdf|arxiudata=2009-01-15}}</ref> El dosatge recomanable de d'ivermectin és 150 &nbsp;µg/kg en pacients amb un càrrega de microfilaria baixa (amb densitats de menys de 8000 mf/mL).
 
En pacients amb càrrega de microfilàries alta i/o amb possibilitat de coinfecció per oncocercosi, el tractament amb DEC i/o ivermectín pot estar contraindicat o requerir una dosi inicial substancialment més baixa, ja que la ràpida acció microfilaricida dels fàrmacs pot provocar encefalopatia. En aquests casos, s'ha comprovat la utilitat de l'administració inicial d'[[Albendazole|albendazol]] (i és superior a ivermectin, cosa que també comporta un risc malgrat que l'efecte microfilaricida és més lent que el del DEC).<ref name="Filariasis">The Medical Letter – Filariasis. Available online at: {{Ref-web|url= http://www.dpd.cdc.gov/dpdx/HTML/PDF_Files/MedLetter/Filariasis.pdf|títol=Archived copy| consulta=2009-02-27|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090115050753/http://www.dpd.cdc.gov/DPDx/HTML/PDF_Files/MedLetter/Filariasis.pdf|arxiudata=2009-01-15}}</ref> El dosatge recomanat per la CDC d'albendazole és 200 &nbsp;mg dos cops al dia durant 21 dies. També es pot administrar albendazol després de dues tandes o més de tractament de DEC que hagi resultat inefectiu.
 
== Epidemiologia ==
== Referències ==
{{referències}}
 
 
{{Helmintosi}}
 
[[Categoria:Nematodosis]]
[[Categoria:Zoonosis]]
371.637

modificacions