Loaiasi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: de i → d'i AWB
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 39:
L'examen [[Microscopi|microscòpic]] de [[Microfilaria|microfilàries]] és el procediment diagnòstic més adequat per diagnosticar loaiasi. És important que les extraccions de sang per analitzar es facin coincidir amb els períodes temporals que es coneixen del cicle de les microfilàries (entre les 10 h i les 14 h).<ref>Parasites – Loiasis, https://www.cdc.gov/parasites/loiasis/diagnosis.html</ref> La mostra de sang es pot tintar amb [[Tinció de Giemsa|Giemsa]] o [[hematoxilina]] i [[eosina]]. Per millorar la [[Sensibilitat i especificitat|sensibilitat]], es poden utilitzar tècniques de concentració, tals com la [[centrifugació]] de la mostra de sang en 2% de [[formaldehid]] (tècnica de Knott), o [[Filtració (mètode de separació)|filtration]] a través d'un [[Filtre Nucleopore|filtre de nucleopore]].
 
La detecció de l'antigen mitjançant un [[test immunològic]] per a antígens circulants de filària constitueix una aproximació de diagnòstic útil, perquè la microfilarièmia pot ser baixa i variable. Encara que l'Institut de Medicina Tropical informa que no existeix una prova diagnòstica serològica, s'han desenvolupat proves que són altament específiques per a ''[[Loa loa]]'' en aquests darrers anys.<ref>"Loiasis." 2009. The Institute of Tropical Medicine. Available online at: http://www.itg.be/itg/distancelearning/lecturenotesvandenendene/41_Filariasisp5.htm {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20081202012019/http://www.itg.be/itg/DistanceLearning/LectureNotesVandenEndenE/41_Filariasisp5.htm |date=2008-12-02 }}.</ref> Això és malgrat el fet que molts mètodes desenvolupats recentment per a la detecció d'anticossos tenen un valor limitat ja que hi ha una reactivitat creuada entre filàries i altres [[Cuc paràsit|cucs paràsits]] (helmints), i per tant un positiu seròlogic no necessàriament distingiria entre les diferents espècies infeccioses. Les proves noves no han assolit encara el grau d'eficiència requerida, però representa unes bones expectatives per a zones i individus d'alt d'alt risc amb loaiasi i [[oncocercosi]] coendèmiques .
 
El primer element de diagnòstic visual és el tumor de Calabar (en anglès, Calabar swellings), consistent en inflors que es poden donar a la cara (al voltant de l'ull) o a les mans. També és possible identificar cucs adults en [[Biòpsia|biòpsies]] de teixit subcutani. Un altre possible diagnòstic es pot fer gràcies als cucs adults que migren per la conjuntiva de l'ull, tot i que aquesta observació és menys freqüent ja que el pas per la conjuntiva dura pocs minuts.