Revisió del 20:30, 31 oct 2008 modifica Plàcid Pérez Bru (discussió \| contribucions) 10.154 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:33, 31 oct 2008 modifica desfés Plàcid Pérez Bru (discussió \| contribucions) 10.154 edits →‎Causes Edició següent →
Línia 25: La gran tempesta de 1859 va anar precedida de l'aparició, en el Sol, d'un grup nombrós de taques solars pròximes a l'equador solar, casi en el moment de màxima activitat del cicle solar, d'una magnitud tant gran que es podien veure a simple vista, amb una protecció adequada. En el moment de l'ejecció de [[massa coronal]] el grup de taques estava en front a la Terra, encara que no sembla que s'exigeixi tanta punteria —quan la [[matèria coronal]] arriba a l'[[òrbita]] [[òrbita terrestre\|terrestre]] abasta una extensió de 50 [[milió\|milions]] de [[quilòmetre\|quilòmetres]], [[miler]]s de vegades la dimensió de la Terra. La intensa fulguració de 1859 alliberà dues ejeccions de matèria coronal: la primera ~~tardà~~trigà entre 40 i 60 hores per arribar a la Terra —el temps habitual— mentre la segona, alliberada pel Sol abans de que s'omplís el buit deixat per la primera, només trigà unes 17 hores per arribar a la Terra. La primera ejecció anava acompanyada d'un intens [[camp magnètic]] [[helicoïdal]], segons les dades dels [[magnetòmetre\|magnetòmetres]] de l'època. Aquesta primera etapa quedà registrada als [[magnetòmetre de superfície\|magnetòmetres de superfície]] com un inici brusc d'activitat, però no tengué altres efectes. En un primer cop apuntava al nord, però després de 15 hores en lloc de reforçar el [[camp magnètic terrestre\|camp terrestre]] s'oposava al camp esmentat. Aquesta oposició alliberà gran quantitat d'energia, que començà a interrompre les comunicacions telegràfiques i a formar aurores boreals, fins passats un o dos dies, en que una vegada que el plasma passà més enllà de la Terra, va deixar que el camp magnètic de la Terra tornàs a la normalitat. La fulguració de Carrington del primer de setembre degué tenir [[temperatura\|temperatures]] de 50 milions de [[kelvin]], per la qual cosa es probable que no només emetés radicació visible, sinó també [[radiació]] [[raig gamma\|gamma]] i raigs [[raig X\|X]]. No hi ha noticia de l'observació de una fulguració solar més brillant. La radiació solar només tarda uns 8 [[minut]]s i mig en arribar a la Terra i si hi hagués hagut aparells de [[ràdio]]s d'[[ràdio d'ona curta\|ona curta]] en aquell temps haurien quedat inutilitzats. L'energia dels raigs X encalentiren l'[[atmosfera alta]] de la Terra, la qual cosa va produir la seva expansió entre desenes i cents de quilòmetres.

Fulguració solar de 1859: diferència entre les revisions