Història del Vietnam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 125:
 
==== Invasió i genocidi dels Txams ====
Aquesta diferenciació entre la forma "correcte" de comportarse (la vietnamita) i formes "barbàriques" tant pròpia del neo-confucianisme, així com la superioritat tecnològica respecte a molts dels pobles veins, va motivar l'expansionisme i el genocidi dels Txams durant el final del segle XV i principis del XVI per part de l'estat vietnamita. Ja al 1446, les forces de Đại Việt van envair Txampa i van saquejar la capital, Vijaya. Al 1450 de nou Đại Việt va envair Txampa i va fer 33.500 presoners.<ref>Kiernan, p203</ref> Sota el regnat de Lê Thán Tông, a la dècada dels 1460s, Đại Việt va fer diverses incursions per saquejar terriotri de Txampa. AL 1469 Lê Thán Tông va demanar que Txampa es convertís en un estat vassall el que va fent esclatar la guerra entre lels dos regnes al 1470. La guerra va ser curta i brutal, les tropes de Lê Thán Tông van ocupar i anexar bona part del territori Txam. Desenes de milers de presoners van ser deportats cap al nord i convertits en esclaus. El seu fill Lê Hiến Tông va fer una política continuista, i el seu successor Lê Uy Mục, alegant un suposat pla per atacar l'estat, l'any 1509 Lê Uy Mục va ordenar l'extermini de tots els presoners txam i de pràcticament tots els txams que vivien a porp de la Thanng Long.<ref name="Kiernan">Kiernan, p212</ref>
 
==== Divisió i pèrdua de poder imperial ====
Malgrat els intents de reforçar l'estat central, a principis del segle XVI la dinastia Lê posterior va perdre bona part del seu poder. Aquesta pèrdua de poder hauria estat en part derivada de canvis climàtics que van empitjorar molt les condicions respecte es del segle XV. A principis de segle XVI, s'haurien succeït anys de sequera amb anys de fortes inundacions, probablement degudes aquests últimes, en part, a la gran tala d'arbres <ref>Kiernan, p213</ref> de zones muntanyoses que s'havia dut a terme per construir cases per al gran increment de població del segle XV (Đại Việt hauria passat d'1,9 milions d'habitants a 1417 a 4,4 milions al 1490).<ref>Kiernan, p212<name="Kiernan"/ref>
 
La dinastia Lê va anar neccessitant cada cop més el suport de dos clans guerrers a la cort, els Trịnh i els Nguyễn. Mạc Đăng Dung, que va liderar les operacions militars per contrarestar diverses revoltes entre 1518 i 1521, va anar fent-se amb el control militar del pais. Al 1527 hauria executat al emperador Lê An i al seu predecesor i s'hauria fet amb el poder.<ref>Kiernan, p215</ref> Els hereus de la Familia Lê haurien recorregut als clans guerrers dels Trịnh i els Nguyễn per recuperar el tron, el que hauria portat el pais a anys de guerra civil i divisió interna. Aquests enfrontaments servirien per anar recuperant el poder del clan Mạc, pero van fer també que el país es dividís internament entre Đàng Ngoài (literalment Regió Exterior si bé era la zona Nord) i Đàng Trong (que significa Regió Exteirior i era la zona Sud) controlats respectivament pel clan Trịnh i el clan Nguyễn.<ref>Kiernan, p218</ref> Amb la divisió es va començar a crear una identitat diferenciada al Sud. La regió es va alunyar del neo-confucianisme, va tornar al culte als esperits i a la figura femenina i va permetre un resurgiment del Budhisme que havia estat marginat al Nord les últimes dècades. Es va reduir la visió etnicista d'un poble superior als seus veins i es va acceptar part de la cultura Txam i incrporar alguns dels seus rituals.<ref>Kiernan, p228</ref>
Línia 153:
=== Dinastia Tây Sơn (1778-1802) ===
==== Revolta i arribada al poder ====
Malgrat que l'arribada al poder de la dinastia Tây Sơn es data al 1778, la rebel·lió que els posaría al tro va começar l'any 1771 als turons de Quảng Nam.<ref>Kiernan, p257<name=":6"/ref> Els seus líders, els germans Nguyễn, eren originaris del pobalt de Tây Sơn i per això se la coneix amb aquest nom (i per diferenciarla dels senyors Nguyễn que dominaven el Sud a la mateixa època). Aquell any, van anar reclutant seguidors entre els habitants descontents de la zona i van començar accions de confiscació de propietats als rics i distribució d'aquestes entre els pobres. Aquestes accions es van convertir en campanyes militars i l'any 1773 ja controlaven la zona que va des de Quảng Ngãi al Nord fins a Bình Thuận al Sud. A mida que es feien forts, Nguyễn Nhac i els seus dos germans van anar reclutant mea adeptes entre les minories Bahnar i Txam, Pirates Xinesos i mercaders vietnamites.<ref name=":6">Kiernan, p257</ref>
 
Al 1775, des del Nord, els Trinh van atacar als rebels Tây Sơn. Atrapats entre els atacs pel Sud dels Nguyễn i els del Nord dels Trinh, Nguyễn Nhac va oferir als Trinh aliarse amb ells i aquests van acceptar. Al 1776, el germà mitjà Tây Sơn, Nguyễn Lu, va aconseguir ocupar Saigon i matar a Dinh Vuong, el monarca, i part de la familia dels senyors Nguyễn. Després d'aquesta victoria l'ny 1778, Nguyễn Nhac es va autoproclamar Thái Đức (emperador) deixant clar que no reconeixía ja la dinastia Lê com a soverana seva. La derrota dels Nguyễn però no va ser total, el nebot del monarca assassinat Nguyễn Áhn va reunir un exercit i va recuperar part del territori perdut i inclús es va fer amb el control del regne de Cambodja.<ref name=":6" /><ref>Kiernan, p 258</ref> Finalment Nguyễn Nhac va aconseguir derrotar una de les grans invasions planificades per Nguyễn Áhn que va haver de retirar-se pero va enviar al seu fill a França per oferirli un tracte per ajudarlos.