Diferència entre revisions de la pàgina «Literatura d'Austràlia»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
(→‎Autors expatriats: referències fins "Altres obres i autors contemporanis")
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
== Visió general ==
[[Fitxer:Patrick White 1973.jpg|miniatura|[[Patrick White]] es va convertir en el primer australià guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura|Premi Nobel de literatura]] el 1973.]]
Entre els escriptors australians que han obtingut renom internacional hi ha l'autor guanyador del [[Premi Nobel de Literatura]], [[Patrick White]],<ref name=":9">{{Ref-llibre|títol=White, Patrick Victor (Paddy) (1912–1990)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/white-patrick-victor-paddy-14925|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Elizabeth|cognom=Webby|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 18|data=2012}}</ref> així com els autors [[Christina Stead]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Stead, Christina Ellen (1902–1983)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/stead-christina-ellen-15545|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Margaret|cognom=Harris|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 18|data=2012}}</ref> [[David Malouf]],<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Malouf, David (1934-)|url=https://www.poetrylibrary.edu.au/poets/malouf-david|consulta=2021-09-04|editor=Australian Poetry Library}}</ref> [[Peter Carey]],<ref name=":10">{{Ref-llibre|títol=Peter Carey: A Literary Companion|url=https://books.google.es/books?id=duIZeX4S7O4C&printsec=frontcover&dq=Peter+Carey:+A+Literary+Companion&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Peter%20Carey:%20A%20Literary%20Companion&f=false|editorial=McFarland|data=2010-03-10|isbn=978-0-7864-5572-0|llengua=en|nom=Mary Ellen|cognom=Snodgrass|pàgines=6-8}}</ref> [[Bradley Trevor Greive]], [[Thomas Keneally]],<ref>{{Ref-web|títol=Thomas Keneally 1935-|url=https://www.enotes.com/topics/thomas-keneally/critical-essays/keneally-thomas-vol-117|consulta=2021-09-04|llengua=en|editor=eNotes.com}}</ref> [[Colleen McCullough]],<ref>{{Ref-web|títol=Colleen McCullough, author of The Thorn Birds, dies|url=https://www.theage.com.au/entertainment/books/colleen-mccullough-author-of-the-thorn-birds-dies-20150129-131dka.html|data=2015-01-29|consulta=2021-09-04|llengua=en|nom=Susan|cognom=Wyndham|editor=theage.com.au}}</ref> [[Nevil Shute]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Norway, Nevil Shute (1899–1960)|urlname=https":17"//adb.anu.edu.au/biography/norway-nevil-shute-11262|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Julian|cognom=Croft|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 15|data=2006}}</ref> i [[Morris West]].<ref name=":11">{{Ref-web|títol=Morris West {{!}} Australian writer|url=https://www.britannica.com/biography/Morris-West|consulta=2021-09-04|llengua=en|editor=britannica.com}}</ref> Entre els autors expatriats contemporanis destacats hi ha la feminista [[Germaine Greer]],<ref name=":12">{{Ref-web|títol=Why it's time to acknowledge Germaine Greer, journalist|url=http://theconversation.com/why-its-time-to-acknowledge-germaine-greer-journalist-88958|consulta=2021-09-04|llengua=en|nom=Rachel A.|cognom=Buchanan|editor=theconversation.com}}</ref> l'historiador de l'art [[Robert Hughes]]<ref>{{Ref-web|títol=The Lives of Robert Hughes|url=http://www.robertboynton.com/articleDisplay.php?article_id=1532|consulta=2021-09-04|editor=Robert Boynton {{!}} Writing|citació=Publicat a: The New Yorker, May 12, 1997}}</ref> i els humoristes [[Barry Humphries]]<ref name=":13">{{Ref-llibre|títol=One Man Show: The Stages Of Barry Humphries|url=https://books.google.es/books?id=9EXJnPRWibwC&dq=One+Man+Show:+The+Stages+of+Barry+Humphries.&hl=en&sa=X&redir_esc=y|editorial=ABC Books|data=2011-03-01|isbn=978-0-7304-9606-9|llengua=en|nom=Anne|cognom=Pender}}</ref> i [[Clive James]].<ref name=":14">{{Ref-web|títol=Australian language, letters and literature - Australia's Culture Portal|url=https://web.archive.org/web/20101120194201/http://cultureandrecreation.gov.au/articles/literature/|data=2010-11-20|consulta=2021-09-04|editor=cultureandrecreation.gov.au}}</ref>
 
Entre els autors importants d'obres clàssiques australianes trobem els poetes [[Henry Lawson]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Lawson, Henry (1867–1922)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/lawson-henry-7118|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Brian|cognom=Matthews|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 10|data=2006}}</ref> [[Banjo Paterson]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Paterson, Andrew Barton (Banjo) (1864–1941)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/paterson-andrew-barton-banjo-7972|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Clement|cognom=Semmler|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 11|data=2006}}</ref> [[C.J. Dennis|CJ Dennis]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Dennis, Clarence Michael James (1876–1938)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/dennis-clarence-michael-james-5957|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Ian F.|cognom=McLaren|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> i [[Dorothea Mackellar]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Mackellar, Isobel Marion Dorothea (1885–1968)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/mackellar-isobel-marion-dorothea-7383|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Beverley|cognom=Kingston|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 10|data=2006}}</ref> Dennis va escriure en llengua popular australiana, mentre que Mackellar va escriure l'emblemàtic poema patriòtic ''[[El meu pais|My Country]]''. Lawson i Paterson es van enfrontar al famós " [[Butlletí Debat|''Bulletin Debate'']] " sobre la naturalesa de la vida a Austràlia, considerant que Lawson tenia la visió més dura del ''Bush'' i Paterson el romàntic.<ref>{{Ref-web|títol=Henry Lawson: Australian writer|url=https://web.archive.org/web/20110408180527/http://www.cultureandrecreation.gov.au/articles/lawson/|data=2011-04-08|consulta=2021-09-04|editor=cultureandrecreation.gov.au}}</ref> Lawson és àmpliament considerat com un dels més grans escriptors de contes d'Austràlia, mentre que els poemes de Paterson segueixen sent un dels australians més populars. Entre els poetes més significatius del segle XX hi havia [[Mary Gilmore]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Gilmore, Dame Mary Jean (1865–1962)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/gilmore-dame-mary-jean-6391|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=W. H.|cognom=Wilde|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 9|data=2006}}</ref> [[Kenneth Slessor]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Slessor, Kenneth Adolf (1901–1971)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/slessor-kenneth-adolf-11712|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Dennis|cognom=Haskell|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 16|data=2006}}</ref> [[Alec Derwent Hope|AD Hope]]<ref>{{Ref-web|títol=Papers of Alec Derwent Hope.|url=https://nla.gov.au/nla.obj-346731067|consulta=2021-09-04|llengua=en|editor=National Library of Australia}}</ref> i [[Judith Wright]].<ref>{{Ref-web|títol=Judith Wright: 1915-2000|url=https://web.archive.org/web/20101220044029/http://litweb.net/biogs/wright_judith.html|data=2010-12-20|consulta=2021-09-04|editor=LitWeb.net|nom=Petri|cognom=Liukkonen}}</ref> En el grup dels poetes contemporanis més coneguts hi ha [[Leslie Murray|Les Murray]]<ref>{{Ref-publicació|article=The Angry Genius of Les Murray|url=https://www.nybooks.com/articles/2011/09/29/angry-genius-les-murray/|issn=0028-7504|llengua=en|nom=J. M.|cognom=Coetzee|publicació=The New York Review|data=29/09/2011}}</ref> i [[Bruce Dawe]],<ref>{{Ref-web|títol=Bruce Dawe|url=https://web.archive.org/web/20180320051457/https://www.usq.edu.au/bela/school-of-arts-and-communication/bruce-dawe-poetry-prize/bruce-dawe|data=2018-03-20|consulta=2021-09-04|editor=University of Southern Queensland}}</ref> els poemes dels quals sovint s'estudien a les escoles secundàries australianes.
 
Entre els novel·listes d'obres clàssiques australianes identifiquem [[Marcus Clarke]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Clarke, Marcus Andrew (1846–1881)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/clarke-marcus-andrew-3225|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Brian|cognom=Elliott|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 3 , 1969|data=2006}}</ref> ( ''[[Durant el període de la seva vida natural|For the Term of His Natural Life]]'' ), [[Miles Franklin]]<ref name="Ref">{{Ref-llibre|títol=Franklin, Stella Maria Sarah Miles (1879–1954)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/franklin-stella-maria-sarah-miles-6235|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Jill|cognom=Roe|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> ( ''[[La meva brillant carrera|My Brilliant Career]]'' ), [[Henry Handel Richardson]]<ref name="Ref001">{{Ref-llibre|títol=Richardson, Ethel Florence (Henry Handel) (1870–1946)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/richardson-ethel-florence-henry-handel-8202|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Dorothy|cognom=Green|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 11|data=2006}}</ref> ( ''[[Les fortunes de Richard Mahony|The Fortunes of Richard Mahony]]'' ), [[Joseph Furphy]]<ref name="Ref002">{{Ref-llibre|títol=Furphy, Joseph (1843–1912)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/furphy-joseph-6261|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Manning|cognom=Clark|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> ( ''[[Tal és la vida (novel·la)|Such Is Life]]'' ), [[Rolf Boldrewood]]<ref name="Ref003">{{Ref-llibre|títol=Browne, Thomas Alexander (1826–1915)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/browne-thomas-alexander-3085|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=T. Inglis|cognom=Moore|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 3|data=2006}}</ref> ( ''[[Robatori sota les armes|Robbery Under Arms]]'' ) i [[Ruth Park]] <ref name=":6">{{Ref-web|títol=Ruth Park {{!}} AustLit: Discover Australian Stories|url=https://www.austlit.edu.au/austlit/page/A16879|consulta=2021-09-05|llengua=en|editor=austlit.edu.au|data=27/07/2018}}</ref>( ''[[The Harp in the South]]'' ). Pel que fa a la literatura infantil: [[Norman Lindsay]]<ref name="Ref004">{{Ref-llibre|títol=Lindsay, Norman Alfred (1879–1969)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/lindsay-norman-alfred-7757|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Bernard|cognom=Smith|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 10|data=2006}}</ref> ( ''[[El púding màgic|The Magic Pudding]]'' ), [[Mem Fox]] <ref name=":7">{{Ref-web|títol=An Australian Children's-Book Author's U.S. Customs Ordeal|url=http://www.newyorker.com/books/page-turner/an-australian-childrens-book-authors-harrowing-interrogation-at-lax|data=2017-02-27|consulta=2021-09-05|llengua=en-US|nom=Condé|cognom=Nast|editor=The New Yorker}}</ref>( ''[[Possum Magic]]'' ) i [[May Gibbs]]<ref name="Ref005">{{Ref-llibre|títol=Gibbs, Cecilia May (1877–1969)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/gibbs-cecilia-may-6373|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Maureen|cognom=Walsh|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> ( ''[[Snugglepot i Cuddlepie|Snugglepot and Cuddlepie]]'' ) es troben entre els clàssics australians, mentre que [[Melina Marchetta]]<ref name=":8">{{Ref-web|títol=Marchetta, Melina|url=http://www.womenaustralia.info/leaders/biogs/WLE0259b.htm|consulta=2021-09-05|llengua=en-gb|editor=The Encyclopedia of Women and Leadership in Twentieth-Century Australia}}</ref> ( ''[[Buscant Alibrandi (novel·la)|Looking for Alibrandi]]'' ) és un clàssic modern en [[literatura juvenil]]. Entre els practicants del gènere dramàtic australià hi trobem a [[Steele Rudd]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Davis, Arthur Hoey (1868–1935)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/davis-arthur-hoey-5911|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Van|cognom=Ikin|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> [[David Williamson]],<ref>{{Ref-web|títol=David Williamson|url=https://www.britannica.com/biography/David-Williamson|consulta=2021-09-05|llengua=en|editor=britannica.com}}</ref> [[Alan Seymour]]<ref>{{Ref-web|títol=Alan Seymour unravelled not just Anzac day but Australia's 'knotty roots'|url=http://www.theguardian.com/stage/2015/mar/24/alan-seymour-unravelled-not-just-anzac-day-but-australias-knotty-roots|data=2015-03-24|consulta=2021-09-05|llengua=en|editor=The Guardian|nom=Van|cognom=Vadham}}</ref> i [[Nick Enright]].<ref>{{Ref-web|títol=Nick Enright OAM 1950 – 2003|url=https://liveperformance.com.au/hof-profile/nick-enright-oam-1950-2003/|consulta=2021-09-05|editor=liveperformance.com.au|data=2007|nom=Frank|cognom=Van Straten}}</ref>
 
Tot i que històricament només una petita proporció de la població d'Austràlia ha viscut fora de les principals ciutats, moltes de les històries i llegendes més particulars d'Austràlia s'originen a l'[[Outback|interior]], a les [[Drover|tropes]] i okupes i a la gent de les estèrils i polsoses planes.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Hidden Culture: Folklore in Australian Society|url=https://books.google.es/books?id=jSoTAQAAIAAJ&q=The+Hidden+Culture:+Folklore+in+Australian+Society&dq=The+Hidden+Culture:+Folklore+in+Australian+Society&hl=en&sa=X&redir_esc=y|editorial=Oxford University Press|data=1989|isbn=978-0-19-554919-5|llengua=en|nom=Graham|cognom=Seal|pàgines=50}}</ref>
 
[[Fitxer:Noel_Pearson_8Feb10.jpg|miniatura|195x195px|[[Noel Pearson]] és advocat, activista de drets i assagista aborigen.]]
Molts treballs notables han estat escrits per australians no indígenes sobre temes aborígens. Alguns d'aquests exemples són els poemes de [[Judith Wright]]<ref>{{Ref-web|títol=Judith Wright 1915-2000|url=https://web.archive.org/web/20101220044029/http://litweb.net/biogs/wright_judith.html|data=2010-12-20|consulta=2021-09-06|editor=litweb.net|nom=Petri|cognom=Liukkonen}}</ref> '':[[El cant de Jimmie Blacksmith|The Chant of Jimmie Blacksmith]]'' de [[Thomas Keneally]],<ref name=":16">{{Ref-web|títol=Thomas Keneally|url=https://www.enotes.com/topics/thomas-keneally/critical-essays/keneally-thomas-vol-117|consulta=2021-09-06|llengua=en|editor=enotes.com}}</ref> L''lbarana'' de [[Donald Stuart (autor australià)|Donald Stuart]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Stuart, Donald Robert (1913–1983)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/stuart-donald-robert-15784|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Sally|cognom=Clarke|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 18|data=2012}}</ref> i el relat de [[David Malouf]]:"<ref name=":0" />''The Only Speaker of his Tongue''". Les històries que tracten temes aborigens inclouen a [[Watkin Tench]] (''Narrative of the Expedition to Botany Bay et Complete Account of the Settlement at Port Jackson''); [[Roderick J. Flanagan]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Flanagan, Roderick (1828–1862)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/flanagan-roderick-3535|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=John M.|cognom=Ward|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 4|data=2006}}</ref> ( ''The Aborigines of Australia'', 1888); [[Walter Baldwin Spencer]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Spencer, Sir Walter Baldwin (1860–1929)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/spencer-sir-walter-baldwin-8606|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=D. J.|cognom=Mulvaney|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 12|data=2006}}</ref> ''The Native Tribes of Central Australia'' ,1899; els diaris de [[Donald Thomson|Donald Thompson]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Thomson, Donald Finlay Fergusson (1901–1970)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/thomson-donald-finlay-fergusson-11851|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Howard|cognom=Morphy|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 16|data=2006}}</ref> sobre el tema del [[Yolngu|poble Yolngu]] de la [[terra d'Arnhem]] (c. 1935-1943); [[Alan Moorehead]]<ref name="Ref006">{{Ref-llibre|títol=Moorehead, Alan McCrae (1910–1983)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/moorehead-alan-mccrae-15004|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=John|cognom=Lack|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 18|data=2012}}</ref> ( ''The fatal Impact'', 1966); [[Geoffrey Blainey]]<ref>{{Ref-llibre|títol=The Fuss that Never Ended: The Life and Work of Geoffrey Blainey|url=https://books.google.es/books?id=OiG6T_jprbQC&dq=Geoffrey+blainey+biography&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Melbourne University Publish|data=2003|isbn=978-0-522-85034-5|llengua=en|nom=Deborah|cognom=Gare}}</ref> ( ''Triumph of the Nomads,'', 1975); [[Henry Reynolds]] <ref>{{Ref-web|títol=Guide to the Papers of Henry Reynolds|url=https://nla.gov.au/nla.obj-420100559|consulta=2021-09-06|llengua=en|editor=National Library of Australia}}</ref>( ''[[L'altra cara de la frontera|The Other Side of the Frontier]]'', 1981); i [[Marcia Langton]]<ref name=":4" /> (Firsts Australians, 2008). Les diferents interpretacions de la història dels aborígens també són objecte de debat contemporani a Austràlia, sobretot entre els assagistes [[Robert Manne]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Quarterly Essay 1: In Denial: The Stolen Generations and the Right|url=https://books.google.es/books?id=MWngZ6wvslwC&dq=Robert+Manne+biography&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Black Inc.|data=2001|isbn=978-1-86395-107-4|llengua=en|nom=Robert|cognom=Manne}}</ref> i [[Keith Windschuttle]].<ref>{{Ref-publicació|article=Keith Windschuttle's Contribution to Australian History: An Evaluation|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8446.2005.00140.x|publicació=Australian Economic History Review|data=2005|issn=1467-8446|pàgines=296–307|volum=45|exemplar=3|doi=10.1111/j.1467-8446.2005.00140.x|llengua=en|nom=Ralph|cognom=Shlomowitz}}</ref>
 
== Obres inicials i clàssiques ==
Entre les primeres obres literàries produïdes a Austràlia trobem els relats de l'assentament de Sydney per [[Watkin Tench]],<ref name=":5" /> capità de la marina de la [[First Fleet]] que hi va arribar el 1788.<ref>{{Ref-llibre|títol=Australia's First Fleet : the voyage and the re-enactment 1788/1988|url=http://archive.org/details/australiasfirstf0000king|editorial=London ; Sydney : Robertsbridge in association with Fairfax Magazines|data=1988|isbn=978-0-947178-56-7|nom=Jonathan|cognom=King}}</ref> El 1819, el poeta, explorador, periodista i polític [[William Charles Wentworth|William Wentworth]] va publicar el primer llibre escrit per un australià: ''Una descripció estadística, històrica i política de la colònia de Nova Gal·les del Sud i els seus assentaments dependents a la terra de Van Diemen, amb una enumeració particular de els avantatges que aquestes colònies ofereixen per a l'emigració i la seva superioritat en molts respecte als que posseeixen els Estats Units d'Amèrica'', en la qual defensava una assemblea elegida per Nova Gal·les del Sud, judici per part del jurat i assentament d'Austràlia per emigrants lliures en lloc de condemnats.<ref>{{Ref-llibre|títol=Wentworth, William Charles (1790–1872)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/wentworth-william-charles-2782|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Michael|cognom=Persse|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 2|data=2006}}</ref>
 
La primera novel·la publicada a Austràlia va ser una novel·la policíaca, ''Quintus Servinton: A Tale Found upon Incidents of Real Occurrence'' <ref>{{Ref-web|cognom=Savery|nom=Henry|títol=Quintus Servinton: A Tale founded upon Incidents of Real Occurrence.|url=http://gutenberg.net.au/ebooks07/0700971h.html|editor=Project Gutenberg|consulta= 13 gener 2015}}</ref> de [[Henry Savery]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Savery, Henry (1791–1842)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/savery-henry-2632|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Cecil|cognom=Hadgraft|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 2|data=2006}}</ref> editada a [[Hobart]] el 1830.<ref name="Franks">{{Ref-web|cognom=Franks|nom=Rachel|títol=Crime Fiction Novels and the History of Libraries. Presented at Libraries for the People: the 11th Australian Library History Forum, 18 - 19 November 2014. Sydney, NSW.|url=http://www.sl.nsw.gov.au/services/public_libraries/docs/ALHF2014_RachelFranks.pdf|editor=State Library of New South Wales|consulta= 13 gener 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150113063011/http://www.sl.nsw.gov.au/services/public_libraries/docs/ALHF2014_RachelFranks.pdf|arxiudata= 13 gener 2015}}</ref> Els primers treballs populars tendeixen a ser la varietat de "''Ripping Yarns"'',<ref>{{Ref-llibre|títol=Ripping yarns|url=http://archive.org/details/rippingyarns00pali|editorial=London : Eyre Metheun|data=1980|isbn=978-0-394-73678-5|nom=Michael|cognom=Palin|nom2=Terry|cognom2=Jones|cognom3=Monty Python (Comedy troupe)}}</ref> que explicaven històries sobre la nova [[frontera]] de l' [[outback]] australià. Escriptors com [[Rolf Boldrewood]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Browne, Thomas Alexander (1826–1915)|urlname=https:"Ref003"//adb.anu.edu.au/biography/browne-thomas-alexander-3085|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=T. Inglis|cognom=Moore|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 3|data=2006}}</ref> ( ''[[Robatori sota les armes|Robbery Under Arms]]'' ), [[Marcus Clarke]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Clarke, Marcus Andrew (1846–1881)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/clarke-marcus-andrew-3225|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Brian|cognom=Elliott|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 3|data=2006}}</ref> ( ''[[Durant el període de la seva vida natural|For the Term of His Natural Life]]'' ), [[Henry Handel Richardson]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Richardson, Ethel Florence (Henry Handel) (1870–1946)|urlname=https:"Ref001"//adb.anu.edu.au/biography/richardson-ethel-florence-henry-handel-8202|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Dorothy|cognom=Green|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 11|data=2006}}</ref> ( ''[[Les fortunes de Richard Mahony|The Fortunes of Richard Mahony]]'' ) i [[Joseph Furphy]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Furphy, Joseph (1843–1912)|urlname=https:"Ref002"//adb.anu.edu.au/biography/furphy-joseph-6261|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Manning|cognom=Clark|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> ( ''[[Tal és la vida (novel·la)|Such Is Life]]'' ) van encarnar aquests emocionants ideals en els seus contes i, especialment aquest darrer, va intentar registrar amb precisió la [[Vernacle|llengua vernacla]] de l'australià comú. Aquests [[novel·lista|novel·listes]] també van donar valuoses idees sobre les [[Colònia penal|colònies penals]] que van ajudar a formar el país i també els primers assentaments rurals.<ref>{{Ref-llibre|títol=Transforming the Colony: The Archaeology of Convictism in Western Australia|url=https://books.google.es/books?id=_n5IDwAAQBAJ&dq=australian+penal+colonies&source=gbs_navlinks_s|editorial=Cambridge Scholars Publishing|data=2017-08-21|isbn=978-1-5275-0272-7|llengua=en|nom=Sean|cognom=Winter}}</ref>
 
El 1838 ''The Guardian: a tale'' d'[[Anna Maria Bunn]]<ref>{{Ref-llibre|títol=A Bright and Fiery Troop: Australian Women Writers of the Nineteenth Century|url=https://books.google.es/books?id=8AgJAQAAIAAJ&q=A+Bright+and+Fiery+Troop:+Australian+Women+Writers+of+the+Nineteenth+Century&dq=A+Bright+and+Fiery+Troop:+Australian+Women+Writers+of+the+Nineteenth+Century&hl=en&sa=X&redir_esc=y|editorial=Penguin Books Australia|data=1988|isbn=978-0-14-011238-2|llengua=en|nom=Debra|cognom=Adelaide|pàgines=53-68}}</ref> es va publicar a Sydney. Va ser la primera novel·la australiana impresa i publicada a l'Austràlia continental i la primera novel·la australiana escrita per una dona. Es tracta d'una novel·la [[Novel·la gòtica|gòtica]].<ref name="Turcotte">{{Ref-web|cognom=Turcotte|nom=Gerry|url=http://ro.uow.edu.au/cgi/viewcontent.cgi?article=1060&context=artspapers|títol=Australian Gothic|format=PDF, 12 pages|obra=Faculty of Arts—Papers|editor=University of Wollongong|consulta=9 gener 2008}}</ref>
 
[[Miles Franklin]] <ref>{{Ref-llibre|títol=Franklin, Stella Maria Sarah Miles (1879–1954)|urlname=https:"Ref"//adb.anu.edu.au/biography/franklin-stella-maria-sarah-miles-6235|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Jill|cognom=Roe|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref>( ''[[La meva brillant carrera|My Brilliant Career]]'' ) i [[Jeannie Gunn]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Gunn, Jeannie (1870–1961)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/gunn-jeannie-6506|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Sally|cognom=O'Neill|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 9|data=2006}}</ref> ( ''[[Nosaltres del Mai Mai|We of the Never Never]]'' ) van escriure sobre vides de pioners europeus a la selva australiana des d'una perspectiva femenina. [[Albert Barnett Facey|Albert Facey]] narra les experiències dels [[Goldfields-Esperance|Goldfields]] i de [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Gallipoli]] ( ''[[Una vida afortunada|A Fortunate Life]]'' ).<ref>{{Ref-llibre|títol=Facey, Albert Barnett (Bert) (1894–1982)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/facey-albert-barnett-bert-12472|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=J. B.|cognom=Hirst|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 17|data=2007}}</ref> [[Ruth Park]] va escriure sobre les divisions sectàries de la vida a la ciutat empobrida dels anys quaranta de Sydney ( ''[[L'arpa al sud|The Harp in the South]]'' ).<ref>{{Ref-web|títol=Ruth Park|url=https://www.austlit.edu.au/austlit/page/A16879|consulta=2021-09-13|llengua=en|cognom=Austlit|editor=AustLit: Discover Australian Stories|data=27/07/2018}}</ref> L'experiència de [[Presoner de guerra|PoW]] (presoner de guerra) australians a la [[Guerra del Pacífic]] és relatada per [[Nevil Shute]]<ref name=":17">{{Ref-llibre|títol=Norway, Nevil Shute (1899–1960)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/norway-nevil-shute-11262|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Julian|cognom=Croft|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 15|data=2006}}</ref> a ''[[Una ciutat com Alícia|A Town Like Alice]]'' i a l'autobiografia de Sir [[Weary Dunlop|Edward Dunlop]]. El novelista i [[Corresponsal|corresponsal de guerra]] [[Alan Moorehead]] va obtenir elogis internacionals pels seus diaris i assajos.<ref>{{Ref-llibre|títol=Moorehead, Alan McCrae (1910–1983)|urlname=https:"Ref006"//adb.anu.edu.au/biography/moorehead-alan-mccrae-15004|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=John|cognom=Lack|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 18|data=2012}}</ref>
 
Diverses obres clàssiques notables d 'escriptors internacionals tracten temes australians, entre ells el ''[[Cangur (novel·la)|Kangaroo]]''<ref>{{Ref-llibre|títol=Kangaroo|url=https://books.google.es/books?id=qd4wPBvd7FEC&dq=DH+Lawrence+kangaroo&source=gbs_navlinks_s|editorial=Cambridge University Press|data=2002-04-11|isbn=978-0-521-00711-5|llengua=en|nom=D. H.|cognom=Lawrence}}</ref> ''de'' [[D. H. Lawrence|DH Lawrence]].<ref>{{Ref-publicació|article=D. H. Lawrence, transgresor de transgresores: Una propuesta radical y revolucionaria|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=192030|publicació=The Grove: Working papers on English studies|data=1997|issn=1137-005X|pàgines=41–60|exemplar=2|nom=Susana|cognom=Lozano Moreno}}</ref> Els diaris de [[Charles Robert Darwin|Charles Darwin]] contenen les primeres impressions del famós naturalista sobre Austràlia, obtingudes en la seva gira a bord del [[HMS Beagle|Beagle]], que va inspirar la seva redacció [[L'origen de les espècies|sobre l'origen de les espècies]].<ref>{{Ref-llibre|títol=D.H. Lawrence's Australia: Anxiety at the Edge of Empire|url=https://books.google.es/books?id=6OG1CwAAQBAJ&pg=PA22&dq=Beagle+Australia&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwja48i6yPzyAhWQ3OAKHauGBbcQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=Beagle%20Australia&f=false|editorial=Routledge|data=2016-03-09|isbn=978-1-317-15505-8|llengua=en|nom=David|cognom=Game|pàgines=22-23}}</ref> L'obra de [[Mark Twain]], ''The Wayward Tourist: Mark Twain's Adventures in Australia'' conté les aclamades reflexions de l'humorista americà a Austràlia des de la seva gira de conferències de 1895.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Wayward Tourist|url=https://books.google.es/books?id=0ndPu5g4YAsC&dq=The+Wayward+Tourist+Mark+Twain&source=gbs_navlinks_s|editorial=Melbourne University Publish|data=2007|isbn=978-0-522-85431-2|llengua=en|nom=Mark|cognom=Twain}}</ref>
== Literatura infantil ==
[[Fitxer:SevenLittleAustralians16thEdnCvr.jpg|miniatura|''[[Set petits australians|Seven Little Australians]]'' d'[[Ethel Turner]] és el primer i únic llibre d'un autor australià que ha estat imprès contínuament durant 100 anys.]]
El 1894 es va publicar la novel·la jovenil ''[[Set petits australians|Seven Little Australians]]'' de l'escriptora [[Ethel Turner]], que relata les aventures de set nens entremaliats a Sydney, i que va ser la mes llarga de les novel·les infantils publicades a Austràlia.<ref>{{Ref-llibre|títol=Turner, Ethel Mary (1870–1958)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/turner-ethel-mary-8885|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Brenda|cognom=Niall|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 12|data=2006}}</ref> ''[[L'obtenció de la saviesa|The Getting of Wisdom]]'' (1910) de [[Henry Handel Richardson]], sobre una nena d'una escola no convencional a [[Melbourne]], va tingut un èxit similar i va ser reconeguda per [[H.G. Wells|HG Wells]] i [[Germaine Greer]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Richardson, Ethel Florence (Henry Handel) (1870–1946)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/richardson-ethel-florence-henry-handel-8202|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Dorothy|cognom=Green|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 11|dataname=2006}}<"Ref001"/ref>
 
Altres escriptors clàssics de la literatura infantil d'Austràlia són [[Dorothy Wall]] <ref>{{Ref-llibre|títol=Wall, Dorothy (1894–1942)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/wall-dorothy-8959|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Diane|cognom=Langmore|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 12|data=2006}}</ref>(''[[Blinky Bill]])'', [[Ethel Pedley]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Pedley, Ethel Charlotte (1859–1898)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/pedley-ethel-charlotte-8010|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=M.|cognom=Norst|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 11|data=2006}}</ref> (''[[Dot i el Cangur|Dot and the Kangaroo]])'', [[May Gibbs]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Gibbs, Cecilia May (1877–1969)|urlname=https:"Ref005"//adb.anu.edu.au/biography/gibbs-cecilia-may-6373|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Maureen|cognom=Walsh|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 8|data=2006}}</ref> (''[[Snugglepot i Cuddlepie|Snugglepot and Cuddlepie]])'', [[Norman Lindsay]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Lindsay, Norman Alfred (1879–1969)|urlname=https:"Ref004"//adb.anu.edu.au/biography/lindsay-norman-alfred-7757|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Bernard|cognom=Smith|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 10|data=2006}}</ref> (''[[El púding màgic|The Maigc Pudding]]'',) [[Ruth Park]]<ref name=":6" /> (''[[El Wombat Muddleheaded|The Muddleheaded Wombat]])'' i [[Mem Fox]]<ref name=":7" /> (''[[Possum Magic]])''. Aquestes obres clàssiques fan servir l'[[antropomorfisme]] per donar vida a les criatures de l'[[Arbust australià|Bush australià]], per la qual cosa el personatge ''Bunyip Bluegum'' a ''The Magic Pudding'' és un koala que deixa el seu arbre a la recerca d'aventures, mentre que a ''Dot and the Kangaroo'' una nena perduda en la selva és fa amiga de un grup de [[marsupials]]. May Gibbs va elaborar una història de protagonistes basada en l'aparició de fruits secs d'[[eucaliptus]] i va enfrontar aquests ''nadons de goma'', Snugglepot i Cuddlepie, contra els antagonistes de [[Banksia]]. La influència de Gibbs ha durat a través de les generacions: l'autora infantil contemporània, [[Ursula Dubosarsky]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Books in the Life of a Child|url=https://books.google.es/books?id=EqsBNlm6dXgC&pg=PA261&dq=Ursula+Dubosarsky+life&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjh8pqetIbzAhVxS_EDHd9qCIoQ6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=Ursula%20Dubosarsky%20life&f=false|editorial=Macmillan Education AU|data=1997-10-15|isbn=978-0-7329-4520-6|llengua=en|nom=Henry Maurice|cognom=Saxby|pàgines=261}}</ref> ha citat ''Snugglepot i Cuddlepie'' com un dels seus llibres preferits.<ref>{{Ref-web|títol=Ursula Dubosarsky on Reading to Write|url=https://www.petaa.edu.au/w/w/Blog/Latest_blog/Ursula_Dubosarsky_on_Reading_to_Write.aspx|consulta=2021-09-17|llengua=en|editor=petaa.edu.au}}</ref>
 
A mitjans del segle XX, la literatura infantil es va esvair, amb autors britànics populars que dominaven el mercat australià. Però a la dècada de 1960 [[Oxford University Press]] va publicar diversos autors australians per a nens, i [[Angus i Robertson|Angus & Robertson]] va nomenar el seu primer editor especialitzat per a nens. Els escriptors més coneguts en aquest període van ser [[Hesba Brinsmead]],<ref>{{Ref-web|títol=Hesba Fay Brinsmead|url=http://www.milesago.com/Obits/brinsmead-hesba.htm|consulta=2021-09-17|editor=MILESAGO - Obituaries}}</ref> [[Ivan Southall]],<ref>{{Ref-web|títol=Papers of Ivan Southall|url=https://nla.gov.au/nla.obj-415845604|consulta=2021-09-17|llengua=en|editor=nla.gov.au}}</ref> [[Colin Thiele]],<ref>{{Ref-web|títol=Storm Boy's creator dies, aged 85|url=https://www.smh.com.au/entertainment/books/storm-boys-creator-dies-aged-85-20060905-gdobod.html|data=2006-09-05|consulta=2021-09-17|llengua=en|nom=Clare|cognom=Morgan|editor=Sydney Morning Herald}}</ref> [[Patricia Wrightson]],<ref>{{Ref-web|títol=Patricia Wrightson obituary|url=http://www.theguardian.com/books/2010/may/09/patricia-wrightson-obituary|data=2010-05-09|consulta=2021-09-17|llengua=en|editor=The Guardian}}</ref> [[Nan Chauncy]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Chauncy, Nancen Beryl (Nan) (1900–1970)|url=https://adb.anu.edu.au/biography/chauncy-nancen-beryl-nan-9735|editorial=National Centre of Biography, Australian National University|lloc=Canberra|nom=Berenice|cognom=Eastman|edició=Australian Dictionary of Biography, Volume 13|data=2006}}</ref> [[Joan Phipson]]<ref>{{Ref-web|títol=Joan Phipson: Pioneer of Australian children's writing|url=https://www.independent.co.uk/news/obituaries/joan-phipson-36469.html|data=2013-12-06|consulta=2021-09-17|llengua=en|editor=The Independent}}</ref> i [[Eleanor Spence]],<ref>{{Ref-web|títol=Eleanor Spence {{!}} AustLit: Discover Australian Stories|url=https://www.austlit.edu.au/austlit/page/A17501|consulta=2021-09-17|llengua=en|cognom=Austlit|editor=austlit.edu.au|data=15/02/2017}}</ref> amb les seves obres situades principalment en el paisatge australià. El 1971, Southall va guanyar el [[Medalla Carnegie|Premi Carnegie]] per ''[[Josh (novel·la)|Josh]]''. El 1986, Patricia Wrightson va rebre el premi internacional [[Premis Hans Christian Andersen|Hans Christian Andersen]].
1.336.753

modificacions