Diferència entre revisions de la pàgina «Restauració de la Catedral de Mallorca»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
 
Per a la direcció efectiva de les obres, Gaudí va delegar a Rubió, que treballava com a ajudant en el seu taller des del 1893 i que, des del 1900, va passar a col·laborador en moltes de les seves obres, com la cripta de la Colònia Güell, la torre [[Bellesguard]], el Parc Güell i el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Rubió solia encarregar-se de la part més tècnica dels projectes gaudinians, l'estàtica gràfica i els càlculs estructurals. A Mallorca, va realitzar l'estudi mecànic de l'estabilitat estructural, un estudi funicular de la secció transversal de la nau central; a més, va supervisar les obres i va actuar de mediador entre Gaudí i el capítol catedralici, del que dóna compte la nombrosa correspondència entre totes dues parts, conservada al Fitxer Històric del [[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya|COAC]].{{Sfn|Ferrer|Gómez Serrano|2002|pp=52-53}} Amb posterioritat a la finalització de les obres, es va encarregar a Rubió la restauració de la capella de Sant Bernat, danyada per un incendi el 1912; les obres es van prolongar de 1913 a 1921.<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Capella_de_sant_Bernat/ca|títol=Capella de Sant Bernat|consulta=27 d'agost de 2021}}</ref> Per la seva banda, Jujol va entrar al taller de Gaudí el 1903 i, des de llavors i fins a la defunció d'aquest últim el 1926, va col·laborar amb el seu mestre principalment en projectes de decoració, on va demostrar un gran enginy, com en el famós banc ondulant de ''[[trencadís]]'' del Parc Güell. També va col·laborar amb Gaudí a la Casa Batlló, la Sagrada Família, la Casa Milà i els [[fanals de Vic]]. A Mallorca, va col·laborar amb Gaudí en la decoració ceràmica del mur del presbiteri i en els cadirats del cor, així com en les obertures de ventilació de les parets exteriors i els mosaics de l'exterior.{{Sfn|Ferrer|Gómez Serrano|2002|pp=66-70}}
 
Durant la seva estada a Mallorca, Gaudí va fer alguns treballs menors, com unes reformes a la galeria de la façana sud del Palau Episcopal de Palma i el disseny del paviment de l'església de la Mare de Déu dels Àngels a [[Pollença]]. També es creu, encara que no està provat, que va ser autor de la decoració del jardí de Vil·la Alegre, similar a la del Parc Güell. També va exercir probablement com a assessor de Joan Rubió en les reformes del [[Monestir de Lluc]].<ref name="ref">{{ref-web|url=https://fundacionantoniogaudi.org/gaudi-restaurador-la-catedral-de-mallorca/|títol=Gaudí restaurador: la catedral de Mallorca|consulta=20 d'agost de 2021}}</ref>
 
=== La catedral ===
La catedral es va construir en estil [[Gòtic mediterrani|gòtic llevantí]], amb [[Església tipus sala|planta de saló]] de tipus basilical, a l'estil alemany (''hallenkirche''), amb tres naus sense [[deambulatori|girola]] ni [[Creuer (arquitectura)|creuer]] i capçalera amb tres absis, amb nombroses capelles laterals entre els contraforts. El cos de l'edifici presenta 120 m de longitud, per 58 m d'ample i 44 m d'alt (30 m a les naus laterals).{{Sfn|Regàs|2009|p=156}} La nau central té un ample de 20 m i les laterals de 10&nbsp;m, mentre que les capelles entre contraforts mesuren 9&nbsp;m, fent el total de 58 m d'ample del temple.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=453}} El conjunt presenta setze capelles laterals entre els contraforts, vuit per cada costat, de les quals dos corresponen als portals laterals (del Mirador i de l'Almoina) i altres dues es troben a l'absis. Totes les naus i capelles estan cobertes per [[volta de creueria]], excepte la capella del portal de l'Almoina, coberta per una [[volta d'aresta]]. Les naus estan separades per catorze [[Pilar (arquitectura)|pilars]], set per cada costat, molt separats entre si, la qual cosa atorga una gran sensació d'espaiositat, que s'accentua per l'altura i primesa d'aquests pilars. L'interior presenta set [[Rosassa|rosasses]] i vuitanta-tres finestrals, la qual cosa proporciona una gran lluminositat, fet pel que la Seu és coneguda com la «catedral de la llum». Exteriorment, els seus tres espais diferenciats tenen una altura creixent, des de l'absidiola alta (capella de la Santíssima Trinitat), seguida de l'absis major o presbiteri (capella Reial) i el conjunt de tres naus.<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Estructura_general_del_conjunt/ca|títol=Estructura general del conjunt|consulta=30 d'agost de 2021}}</ref>
 
Al començament del {{segle|XIX}} el temple començava a mostrar algunes deficiències estructurals, per la qual cosa es va pensar ja en la seva remodelació. El 1840 va sorgir un projecte que ja preveia la translació del cor, així com la restauració de la façana.<ref name="gaudiclub">{{ref-web|url=http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/mallorca.asp|títol=Restauración de la Catedral de Palma de Mallorca (1903-1914)|consulta=20 d'agost de 2021}}</ref> Aquestes reformes van cobrar un caire d'urgència després d'un terratrèmol ocorregut el 15 de maig de 1851, que va deixar danys estructurals. El 1854 es va designar a l'arquitecte [[Juan Bautista Peyronnet]] com a director de les obres, que es van centrar en la nova façana, construïda en un estil [[neogòtic]] inspirat en la [[Catedral d'Orvieto]].<ref>{{ref-web|url=https://institutoestudiosmadrileños.es/portfolio_page/p-4-peyronnet-saez-juan-bautista/|títol=Juan Bautista Peyronnet Sáez|consulta=23 d'agost de 2021}}</ref> Les obres es van iniciar el 1858 després de l'aprovació de la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], que va destinar al projecte dos milions de [[Ral espanyol|rals]].{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=453}}
 
=== L'encàrrec ===
La idea de rehabilitar l'interior de la catedral va provenir del llavors bisbe de Mallorca, [[Pere Joan Campins i Barceló]] ([[Palma]], 1859-1915). Ordenat sacerdot el 1882, va estudiar [[teologia]] i [[dret canònic]] a [[Toledo]] (1885-86). Va ser rector de [[Porreres]] i, posteriorment, canonge magistral de la Catedral de Mallorca, catedràtic del seminari d'aquesta ciutat i vicari capitular, abans de ser nomenat bisbe de Mallorca el 1898. Al capdavant de la diòcesi, va reformar el pla d'estudis del seminari, va introduir els nous corrents litúrgics, va crear noves parròquies, va publicar un cens de la diòcesi, va fundar un Fitxer històric i un [[Museu Diocesà de Mallorca|Museu Arqueològic Diocesà]], va instituir en el seminari una càtedra de llengua i literatura mallorquina, i va publicar un [[catecisme]] en català, entre altres mesures.<ref>{{GEC|0013987|Pere Joan Campins i Barceló}}</ref>
 
El bisbe Campins va efectuar una visita a [[Barcelona]] el 20 de novembre del 1899, data en què va visitar a Gaudí a la Sagrada Família. Pel que sembla, el bisbe va comentar amb l'arquitecte el transcurs de les obres a la seu mallorquina i va quedar sorprès per l'opinió de Gaudí sobre aquest tema. A l'estiu del 1901, el bisbe va realitzar una [[Visita ad limina|visita ''ad limina'']] al [[Vaticà]] i, en el transcurs del viatge, va visitar diverses catedrals italianes i franceses. De retorn, el 19 d'agost, va recalar de nou a Barcelona i li va proposar a Gaudí fer-se càrrec de les obres de restauració de la catedral.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=453}} L'encàrrec va ser formalitzat a Gaudí pel capítol catedralici el 17 de març de 1902.<ref>{{ref-web|url=https://fundacionantoniogaudi.org/gaudi-restaurador-la-catedral-de-mallorca/|títol=Gaudí restaurador: la catedral de Mallorca|consultaname=20 d'agost de 2021}}<"ref"/ref> L'arquitecte va rebre pel seu treball uns honoraris d'11&nbsp;456 [[pesseta|pessetes]], que van ser liquidats el 17 d'abril de 1908.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=459}}
 
El primer viatge de Gaudí a l'illa va ser el 26 de març de 1902, per a una primera presa de contacte amb l'obra sobre el terreny. El dia 29 d'aquest mes va exposar les seves idees al capítol catedralici. El 13 d'agost d'aquest any va efectuar un segon viatge, que va aprofitar per a realitzar una maqueta del projecte.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|pp=214-215}} El viatge definitiu va ser a l'abril de 1903, quan es van iniciar les obres. Va ser a l'illa entre el 5 d'abril i el 21 de maig,{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=454}} temps en el qual va estar fent estudis i esbossos, així com fotos de persones oriündament mallorquines com a models de les figures dels vitralls.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|p=221}} El 31 d'octubre d'aquest any va tornar a l'illa per a supervisar les obres, en companyia de Joan Rubió, amb mostres dels vitralls.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=454}} Va retornar a l'octubre del 1904, amb una estada d'un mes a l'illa, per a supervisar la col·locació de l'altar major. En aquestes estades s'allotjava al Palau Episcopal amb el bisbe Campins.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|p=237}} Va retornar el 10 d'abril del 1906, acompanyat de Joan Rubió. En plena [[Setmana Santa]], va poder comprovar com se celebraven les noves solemnitats litúrgiques en l'espai guanyat a la nau central.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|p=245}} També va passar a l'illa el nadal de 1911, convidat pel bisbe. Va realitzar un nou viatge el 19 de gener de 1912, acompanyat de l'escultor Vicenç Vilarrubias, amb la finalitat d'elaborar les maquetes dels púlpits i de la decoració escultòrica de la capella de la Trinitat.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|pp=282-283}}
 
En la inauguració de les obres, el bisbe va comentar de Gaudí que era «un home de capacitat superior que no sols coneix profundament l'art de construir sinó que l'exerceix sense interrupció des de temps enrere amb un domini indiscutible».<ref name="Antoni">{{ref-notícia|url=https://www.ara.cat/cultura/campins-gaudi-mallorca-crist-jujol_1_2900564.html|títol=Pere Joan Campins: el bisbe que va portar Gaudí a Mallorca|editorial=Ara|autor=Antoni Ribas Tur|consulta=20 d'agost de 2021}}</ref>
 
Per al seu projecte, Gaudí va realitzar dues maquetes de fusta, corresponents a les capelles Reial i de la Santíssima Trinitat, executades el 1902, amb unes dimensions de {{nowrap|225 × 115 × 172 cm}} (capella Reial i de la Santíssima Trinitat) i {{nowrap|151 × 98,5 × 104 cm}} (Santíssima Trinitat).<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Maquetes_de_les_capelles_Reial_i_de_la_Sant%C3%ADssima_Trinitat/ca|títol=Maquetes de les capelles Reial i de la Santíssima Trinitat|consulta=24 d'agost de 2021}}</ref>
 
El 1914, Gaudí va començar a tenir problemes amb el capítol catedralici, al qual no agradaven algunes de les modificacions efectuades per l'arquitecte, especialment la intervenció de Jujol en les cadires del cor, que consideraven massa atrevida. Al temps, va tenir divergències amb un dels contractistes en relació amb els pinacles de la porta del Mirador. Després d'aquesta discussió, Gaudí va abandonar les obres, fet que es va mostrar irreversible quan a l'any següent va morir el bisbe Campins.<ref>{{ref-web|url name=http://www."gaudiclub.com/esp/e_vida/mallorca.asp|títol=Restauración de la Catedral de Palma de Mallorca (1903-1914)|consulta=20 d'agost de 2021}}<"/ref>
 
Sobre la intervenció en el cor, existeix un testimoni aportat pel capellà Emili Sagristà: «Vaig tenir ocasió de presenciar, a una certa distància, part d'una sessió de pintura. Jujol estava al costat de les tres cadires del fons i don Antoni Gaudí dret en la setena o vuitena cadira lateral. Jujol estava posant pintura, no amb un pot, però sí amb una brotxa, que a vegades regalimava, i sovint preguntava: "Què li sembla, don Antoni?". Don Antoni, de tant en tant, contestava les preguntes i, moltes vegades sense que li preguntés, exclamava "Bé, Jujol! Estupendo!" i altres exclamacions semblants». Afegeix el capellà: «Beneït sigui Déu que no va permetre que embrutés més fusta», la qual cosa dóna idea de la visió dels canonges sobre aquest treball.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.ara.cat/cultura/campins-gaudi-mallorca-crist-jujol_1_2900564.html|títol=Pere Joan Campins: el bisbe que va portar Gaudí a Mallorca|editorial=Ara|autorname="Antoni Ribas Tur|consulta=20 d'agost de 2021}}<"/ref>
 
=== Reconeixements ===
 
=== Il·luminació ===
L'arquitecte va posar un especial èmfasi en la il·luminació de l'interior del temple, tant natural com artificial. Per a la natural, va manar obrir els finestrals gòtics, que havien quedat cecs perquè s'havien deixat inacabats; en el seu lloc, va instal·lar uns vitralls de cristalls de colors, que va dissenyar amb frases de les ''[[Lletanies de la Mare de Déu]]''. Per a l'artificial, va dissenyar uns llums de ferro forjat per als fustos de les columnes del temple, així com diversos canelobres.{{Sfn|Regàs|2009|p=160}} Sobre la càtedra episcopal va situar també set llums votius, que representen els esperits enfront del tron de Déu que s'esmenten en l'Apocalipsi.<ref>{{ref-web|url=https://fundacionantoniogaudi.org/gaudi-restaurador-la-catedral-de-mallorca/|títol=Gaudí restaurador: la catedral de Mallorca|consultaname=20 d'agost de 2021}}<"ref"/ref> Per al projecte d'il·luminació, Gaudí va comptar amb la col·laboració de l'enginyer mallorquí Felicià Fuster. Va ser inaugurada el 6 de juny de 1912, amb gran admiració dels assistents a l'acte.<ref>{{ref-web|url=https://www.tendenciashoy.com/viajeros/destinos/las-huellas-secretas-de-gaudi-en-la-catedral-de-palma_20009357_102.html|títol=Las huellas secretas de Gaudí en la catedral de Mallorca|consulta=20 d'agost de 2021}}</ref>
 
Del conjunt d'il·luminació elèctrica destaquen especialment els lampadaris de la nau central, coneguts popularment com ''trobigueres'', un total de catorze lampadaris de ferro forjat situats en els fustos de les columnes, a una altura de cinc metres, instal·lats el 1904.<ref name="ref001">{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=La_il%C2%B7luminaci%C3%B3/ca|títol=La il·luminació|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref> Tenen unes mesures de {{nowrap|106 × 306 cm}}, i cadascun consta de dues anelles de vuit llums; cada llum presenta una galleda i un plat octogonal, decorats amb cintes ondulants.<ref>{{ref-web|url=https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/arxiu/gaudiph.pdf|títol=Obra d'Antoni Gaudí|consulta=26 d'agost de 2021|pàgina=152}}</ref> També va situar uns lampadaris més petits a les naus laterals. En les parets del presbiteri va situar dotze canelobres pintats en or vell, que sostenen sis ciris electrificats, així com altres cinc sobre les dues capelles laterals del cor, situats sota els dos vitralls que —juntament amb la rosassa— van ser els únics executats del conjunt de nou que va dissenyar, que destaquen pels seus vius colors. El lampadari central de la capella Reial té forma de tiara papal. Va dotar també d'un sistema d'il·luminació a les capelles de la Puríssima i de Sant Sebastià, format per dos llums penjats de dues mènsules, que va decorar amb inscripcions: en la primera, la mènsula esquerra conté la paraula ''Roma'' i, la dreta, ''1854'', any de la declaració del [[Immaculada Concepció|dogma de la Immaculada]]; en la segona, apareix igualment la paraula ''Roma'' en la mènsula esquerra, mentre que en la dreta la data ''288'', any del martiri de sant [[Sant Sebastià màrtir|Sebastià]].<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=La_il%C2%B7luminaci%C3%B3/ca|títol=La il·luminació|consultaname=25 d'agost de 2021}}<"ref001"/ref>
 
Gaudí va posar tot el seu enginy en el disseny dels vitralls. Van ser elaborats amb tricromia, superposant vidre amb els tres colors primaris. En la seva elaboració van intervenir els pintors [[Joaquim Torres i García]], [[Iu Pascual i Rodés|Iu Pascual]] i [[Jaume Llongueras i Badia|Jaume Llongueras]],{{Sfn|Regàs|2009|p=161}} així com l'escultor Vicenç Vilarrubias, que va realitzar les fotografies per als estudis preparatoris.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=458}} Segons el projecte original, la rosassa estaria dedicada a ''Regina angelorum'', flanquejat de ''Regina profetarum'' i ''Regina patriarcarum''; en el mur nord figurarien ''Regina apostolorum'', ''Regina confessorum'' i ''Regina sine labe originale concepta''; i, en el sud, ''Regina martirum'', ''Regina virginum'' i ''Regina sacratissimi rosarii''.{{Sfn|Tarragona i Clarasó|2016|p=221}}{{refn|group=nota|El conjunt d'àngels, verges, apòstols, màrtirs, profetes i patriarques (capella Reial) representaria a l'Església militant, mentre que la Trinitat (capella de la Santíssima Trinitat) simbolitzaria l'Església triomfant.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=462}}}} D'aquests nou vitralls només es van realitzar tres: la rosassa de la capella Reial (''Reina dels Àngels''); el vitrall situat sobre el portal de la Sagristia (''Reina de les Verges''); i l'emplaçat en la part de l'òrgan, sobre el portal lateral (''Reina dels confessors''). Els dos primers van ser realitzats entre 1904 i 1905 a la fàbrica Amigó de Barcelona i, el tercer, el 1905 a Rigalt, Granell i Cia. (ja que Amigó havia tancat).{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=463}} No obstant això, després de la seva restauració el 1987, el capítol catedralici va decidir traslladar els dos finestrals a tots dos costats de la rosassa central, amb la finalitat d'atorgar una major unitat al conjunt. La rosassa presenta una sèrie d'òculs ocupat cadascun per una cara d'àngel. El vitrall ''Reina dels confessors'' està dedicat als sants confessors espanyols: [[Isidor de Sevilla|Isidor]], [[Damas I|Damas]], [[Ramon de Penyafort]], [[Ramon de Fitero]], [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], [[Domènec de Guzmán]], [[Ignasi de Loiola]], [[Ferran III de Castella|Ferran]] i [[Alonso Rodríguez Gómez|Alonso Rodríguez]].<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Primer_vitrall_de_la_nau_de_l%27Evangeli:_Reina_dels_confessors/ca|títol=Primer vitrall de la nau de l'Evangeli: Reina dels confessors|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref> El de ''Reina de les Verges'' presenta a onze figures de verges: [[Eulàlia de Barcelona|Eulàlia]], [[Tecla d'Iconi|Tecla]], [[Leocàdia de Toledo|Leocàdia]], [[Caterina d'Alexandria]], [[Caterina de Siena]], [[Caterina Tomàs i Gallard|Caterina Tomàs]], [[Praxedis de Roma|Praxedis]], [[Florentina de Cartagena|Florentina]], [[Rosa de Lima]], [[Teresa d'Àvila]] i [[Maria de Cervelló]].<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Primer_vitrall_de_la_nau_de_l%27Ep%C3%ADstola:_Reina_de_les_Verges/ca|títol=Primer vitrall de la nau de l'Epístola: Reina de les Verges|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref> A més d'aquestes tres, es va instal·lar un fragment de ''Regina martirum'' —una representació de sant Valerià—,{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=462}} mentre que un altre de ''Regina apostolorum'' va quedar sense col·locar a la sagristia de la capella de la Trinitat.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1984|p=91}} Els vitralls dissenyats per Gaudí van ser restaurats el 1987.<ref>{{ref-web|url=https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/arxiu/gaudiph.pdf|títol=Obra d'Antoni Gaudí|consulta=26 d'agost de 2021|pàgina=180}}</ref> Els altres sis vitralls van ser finalment col·locats en els anys 1980, amb dissenys de [[Pere Cánovas i Aparicio|Pere Cánovas]].{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=465}}
Gaudí va dissenyar diversos elements de mobiliari per al temple, entre els quals destaquen un confessionari i una escala plegable per a l'exposició del Santíssim Sagrament. El confessionari està situat al portal del Mirador, té unes mesures de {{nowrap|4,37 × 2,25 × 1,50 m}} i està realitzat en fusta, amb planta de creu; té un frontal en [[arc apuntat]] amb una finestra geminada, dos laterals amb arcs apuntats entre columnes nervades i gelosies, i un sostre format per frontons apuntats amb gelosies calades, amb decoració vegetal i rematades amb creus.<ref>{{ref-web|url=https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/arxiu/gaudiph.pdf|títol=Obra d'Antoni Gaudí|consulta=26 d'agost de 2021|pàgina=154}}</ref> L'escala està elaborada en fusta policromada, ferro forjat i feltre, amb unes mesures de {{nowrap|180 × 135 × 235 cm}}. Presenta sis esglaons i una decoració amb tres cors –[[Jesús de Natzaret|Jesús]], [[Maria, mare de Jesús|María]] i [[Josep de Natzaret|Josep]]—, l'escut d'Aragó i diverses frases: ''El Santíssim Sagrament per a sempre sigui alabat'', en doblegar-se l'escala per la meitat;<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Escala_per_a_l%27exposici%C3%B3_del_Sant%C3%ADssim/ca|títol=Escala per a l'exposició del Santíssim|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref> ''Panem de Coelo Eucharistia est'' («l'Eucaristia és el Pa del Cel») als passamans; i ''Amen'' al primer esglaó.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=457}}
 
Entre la resta d'elements de mobiliari es troben: uns bancs per als fidels, els oficiants i els primatxers; quatre tamborets per al [[prevere]] i els [[diaca|diaques]]; un [[faldistori]] —seient transportable per als bisbes en determinats moments de la cerimònia—, plegable i sense suport, realitzat en fusta policromada i amb seient de cuir, amb vuit extremitats, les inferiors amb forma de pota de lleó i les superiors amb esferes sobre [[columna salomònica|columnes salomòniques]];<ref name="ref002">{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=El_mobiliari_lit%C3%BArgic/ca|títol=El mobiliari litúrgic|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref> dos faristols en fusta i ferro forjat; un [[Umbraculum|conopeu]], un tipus d'ombrel·la que només poden utilitzar les esglésies que tenen la consideració de [[basílica]], té forma cònica i està elaborat amb tela de franges de colors groc i vermell, sustentada per un braç de fusta coronat per una esfera i una creu; i un [[tintinacle]], una campana per a anunciar l'arribada de la processó amb el clergat, igualment de dignitat basilical, format per un pal de fusta, un martell, una campana i una rematada en forma d'estrella de puntes rectes i corbades, aquests últims de bronze.<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=El_mobiliari_lit%C3%BArgic/ca|títol=El mobiliari litúrgic|consultaname=25 d'agost de 2021}}<"ref002"/ref>
 
=== Altres actuacions ===
A l'exterior de la catedral, Gaudí va realitzar amb l'ajuda de Jujol dos [[mosaic]]s de pedra amb dissenys en blanc i gris fosc, situats enfront dels portals Major i de l'Almoina. El primer representa dos [[cérvol]]s que beuen en una font, com a símbol dels fidels que acudeixen al temple a sadollar-se de l'aigua dels sagraments, mentre que el segon representa l'escut de la Casa Reial mallorquina, format per quatre barres. L'arquitecte va dissenyar també la vorera que envolta el temple i va obrir els murs exteriors amb deu finestretes amb reixes, decorades amb dibuixos incisos en els seus quatre costats, amb la finalitat de ventilar les sagristies de les capelles.<ref>{{ref-web|url=https://mediawiki.catedraldemallorca.org/mediawiki/index.php?title=Intervencions_a_l%27exterior_de_la_Catedral/ca|títol=Intervencions a l'exterior de la Catedral|consulta=25 d'agost de 2021}}</ref>
 
La part del projecte gaudinià que no va arribar a realitzar-se comprenia el trasllat de les tombes reials, les cobertes del temple, part del mobiliari i sis dels vitralls projectats. Gaudí volia traslladar les tombes dels reis mallorquins [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]] i [[Jaume III de Mallorca|Jaume III]] a la capella de la Santíssima Trinitat, situada després de la càtedra episcopal, anteriorment tapada pels retaules. S'haurien situat sota els arcs laterals, amb la construcció d'uns sarcòfags per als monarques de l'antic regne mallorquí. Gaudí va elaborar una maqueta del projecte a escala 1:5, realitzada per Vicenç Vilarrubias, així com un dibuix que es conserva a l'Arxiu de Guillem Reynés. S'altra banda, a l'exterior estava prevista la reforma de les cobertes del temple, on es construirien pinacles i un campanar.<ref>{{ref-web|url=https://fundacionantoniogaudi.org/gaudi-restaurador-la-catedral-de-mallorca/|títol=Gaudí restaurador: la catedral de Mallorca|consultaname=20 d'agost de 2021}}<"ref"/ref> A l'Arxiu de Guillem Reynés es conserven dues fotografies de l'exterior de la catedral sobre les quals Gaudí va dibuixar les seves idees per als sostres i pinacles del temple.{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|p=460}}
 
Cal ressenyar el projecte que havia imaginat Gaudí per a la capella de la Santíssima Trinitat, tal com pot observar-se a la maqueta: la capella hauria estat presidida per un conjunt escultòric que contindria la imatge de la Mare de Déu original del retaule gòtic, envoltada per una aurèola sostinguda per àngels tenants i flanquejada de les figures del Pare i el Fill, així com, per damunt, el colom de l'Esperit Sant. El Pare Etern aniria vestit amb [[capa pluvial]] i tiara pontifícia, assegut sobre un faldistori situat sobre la bola del món; Jesucrist apareix vestit d'oficiant i coronat amb una creu aureolada, situat sobre un sarcòfag i la dalla de la Mort trencada. Damunt d'aquest conjunt figurarien els anagrames ''Patri, Filio, Spiritu Sancto'', envoltat de [[Àngel|trons]] amb forma de cercles alats. El conjunt havia de realitzar-se en alabastre, mosaic per a l'aurèola de la Mare de Déu i metalls i or per a les decoracions. Als murs laterals d'aquesta capella, en dos [[arcosoli]]s, s'emplaçarien les tombes de Jaume II i Jaume III. Aquests sepulcres van ser realitzats el 1947 amb un projecte de l'arquitecte [[Gabriel Alomar i Esteve]] i amb unes escultures jacents de [[Frederic Marès]].{{Sfn|Bassegoda Nonell|1989|pp=458-459}}
1.336.140

modificacions