Diferència entre revisions de la pàgina «Teresa Jado y Urbina»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
 
== Biografia ==
Va néixer a la ciutat de Guayaquil, a l'Equador, al mes d'octubre de 1819, tot i que es desconeix el dia exacte. Era filla de Manuel Jado i Maria Josefa Urbina y Llaguno.<ref name="archivobiograficoecuador">{{Ref-web|url=http://www.archivobiograficoecuador.com/tomos/tomo1/Jado-y-Urbina-Francisco.htm|títol=Francisco Jado|consulta=18/9/2021|llengua=castellà|editor=Archivo Biografico Ecuador}}</ref>
 
=== Matrimoni i descendència ===
Al març de 1864 el president [[Gabriel García Moreno]] va ordenar al general [[Juan José Flores]], en aquells dies governador de [[Guayas]], imposar l'exili a la Teresa Jado i els seus quatre fills petits, que no van poder assistir a la vetlla de l'àvia, que havia mort tot just vint hores abans i encara no l'havien enterrada.<ref>{{Ref-web|url=http://www.archivobiograficoecuador.com/tomos/tomo1/Jado-Urbina-Teresa.htm|títol=Teresa Jado|consulta=18/9/2021|llengua=castellà|editor=Archivo Biografico Ecuador}}</ref> La família es va traslladar al [[Perú]], on Urbina ja hi havia estat enviat com a Ministre de Negocis de l'Equador a 1847, i es va instal·lar a [[Paita]] fins a 1867, any en què es van mudar al [[Callao]].
 
El 30 de gener de 1876, després de la mort de García Moreno, els Urbina-Jado van poder tornar a l'Equador i José María Urbina va passar a formar part de l'Assemblea Nacional Constituent, la qual cosa feu millorar l'economia de la família sustancialment.<ref>{{Ref-web|url name=http://www."archivobiograficoecuador.com/tomos/tomo1/Jado-y-Urbina-Francisco.htm|títol=Francisco Jado|consulta=18/9/2021|llengua=castellà|editor=Archivo Biografico Ecuador}}<"/ref>
 
El 1881 va ser escollida per la Municipalitat de Guayaquil, al costat de [[Baltazara Calderón de Rocafuerte]], Dolores R. de Grimaldo, Adela S. de Vélez, Zoila Dolores Caamaño y Bolivia Villamil de Ycaza, per guardonar en mèrits de filantropia a les dames guayaquilenyes que haguessin realitzat obres en benefici dels indigents i més necessitats. L'acte es va dur a terme com a part de les festivitats de la independència al mes d'octubre d'aquell mateix any.{{Sfn|Cordero Aroca|2006|p=220}}
1.336.753

modificacions