Cròtals: diferència entre les revisions

L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines feien sonar els dits o feien palmes. Així, a poc a poc, en alguns balls populars, aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament eren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]], eren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animalanimals]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals eren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.<ref>Jordi Serra Raventós, ''Les Saturnals'', Fundació Bernat Metge, 2003, {{ca}} {{ISBN|9788472258327}}</ref>