Cròtals: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
Enllaços
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (Enllaços)
[[Fitxer:Sagattes.jpg|miniatura|esquerra|Dona tocant els cròtals]]
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|miniatura|esquerra|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals formats per dos pals]]
L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines feien sonar els dits o feien palmes. Així, a poc a poc, en alguns balls populars, aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament eren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]], eren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animalanimals]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals eren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.<ref>Jordi Serra Raventós, ''Les Saturnals'', Fundació Bernat Metge, 2003, {{ca}} {{ISBN|9788472258327}}</ref>
 
De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap al {{segle|X|-|s}} i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la dea [[Bastet]].<ref>Gardner Wilkinson. ''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', Edimat Libros, Madrid, 2002 {{es}} {{ISBN|84-9764-236-8}}</ref>
2.793.611

modificacions