Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó: diferència entre les revisions

Seguidament Ferran d'Aragó, Guillem de Montcada, Pero d'Ahones, [[Nuno Sanç d'Aragó]] i [[Pero Ferrandes de Açagra]] li feren saber que la seva intenció era la d'apartar-lo dels mals consellers que tenia i que era necessari reorganitzar els assumptes de la [[Corona d'Aragó]]. Li ordenaren doncs que anés a Saragossa on parlarien millor d'estos temes i el rei finalment hagué d'acatar els seus imperatius. El dia següent fou portat a Saragossa i anà al castell de la Suda, situat prop de la Porta de Toledo. En la seva cmabra el rei es veié novament humiliat quan els nobles revoltats li posaren dos capitans per fer-li guàrdia anomenats Guillem Boi i Pere Sanç de Martell, privant-lo de tota intimitat amb la reina. Així estigué retingut fins a tres setmanes, impedint que el fidel cavaller i Majordom del Regne d'Aragó [[Ato I de Foces]] es pogués reunir amb el rei. La ràbia del rei es centrà en [[Pero d'Ahones]], a qui retragué que havent tingut tant bona amistat amb ell i havent-lo afavorit contra [[Artal de Luna]], com podia ser que formés part d'aquella conxorxa nobiliària contra la seva persona.

 

 

==Acord i alliberament==