Falta (psicoanàlisi): diferència entre les revisions

== Tipus de falta ==

En el seu seminari ''La relation d'objet'', Lacan distingeix entre ''tres tipus de falta'', segons la naturalesa del que manca. La primera és la [[castració]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlica]] i el seu objecte relacionat és el [[fal·lus]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginari.]] La segona és la [[frustració]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginària]] i el seu objecte relacionat és el pit [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]], subjectivament valorat. El tercer tipus de falta és la [[privació]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]] i el seu objecte relacionat és el [[fal·lus]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlic.]] Els tres agents corresponents són el [[pare]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]], la mare [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlica]] i el [[pare]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginari.]] D'aquestes varietats de manca, la [[castració]] simbòlica és la més important per a la cura, per tractar-se, en la teoria lacaniana, de la manca constitutiva, fundacional, del subjecte.

|+ '''Els tres tipus de falta conceptualitzats per Lacan'''<br>

|-

|-

|-

|}

És en ''La relation d'objet'' que Lacan introdueix el símbol algebraic de l'"altre barrat", i la falta ve a designar la manca del [[significant]] en l'altre. No importa quants significants s'agreguin a la [[cadena significant]], la cadena estarà sempre incompleta, perquè és mancada del significant que la podria completar. El significant faltant és, llavors, constitutiu del subjecte.